índex - bibliografia

15/5/07

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

  • A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
  • A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
  • A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  • A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  • A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
  • A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  • A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  • Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  • Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  • Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
  • Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  • Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
  • Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
  • Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  • Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
  • Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  • No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
  • Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  • Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
Equivalents:
  • A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  • A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
  • La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
Parèmia segons la font original:
  • A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
  • Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
  • Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)
Explicació:
  • Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
  • Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  • En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  • Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
  • Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  • Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
  • Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Cap comentari: