Mal de molts, conhort de bèsties

Variants i sinònims:

• Mal de molts, conhort de bèsties (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de boigs (PERIS 2001) - (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de pocs (SAURA 1884)
  
• Mal de molts, conhort de porcs (PERIS 2001)
  
• Mal de molts, consol de necis (SEUBA 1993)

Equivalents:

• Mal de muchos, consuelo de tontos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Solamen miseris socios habuisse malorum [LL] (PERIS 2001)

Parèmia segons la font original: Mal de molts, conhort de pochs (SAURA 1884).

Explicació: L'origen de la sentència és llatí, basada en una dita que apareix en la faula de la llebre i la granota d'Isop: solamen miseris socios habuisse malorum, que Antoni Peris, al Diccionari de locucions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2001) tradueix per 'consol dels malaurats és tenir companys de penes'. I en català, altres equivalents que recull la tradició són: mal de molts, conhort de boigs o mal de molts, conhort de porcs.

Nota: He de documentar-ho més, però apunto que el "conhort de porcs" és una errada de transmissió o de comprensió textual. Saura (1884), en una de les documentacions més antigues d'aquest refrany, esmenta Mal de molts, conhort de pochs. Potser aquesta 'h' que hi havia en tantes paraules abans en català hagi induït a error, o confondre conhort amb cort per incomprensió del primer terme.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.