índex - bibliografia

9/5/07

Més val un ocell al puny que una grua lluny

Variants i sinònims:

  • Més val un aucell en sa mà, que deu mil que volen (PONS LLUCH 1993)
  • Més val un ocell al puny que una grua lluny (AMADES 1951)
  • Més val un té que dos et daré (DIÀFORA 1982)
  • No deixis lo segur per lo salvatge (PONS LLUCH 1993)
  • Val més l'ou d'avui, que la gallina demà (GIMENO 1989)
  • Val més merla en mà que alosa al cel (BELLMUNT I FIGUERAS 1992)
  • Val més pardal a la mà que grua en l'aire (GIMENO 1989)
  • Val més pardals a la mà que una grua enlaire (BALBASTRE 1977)
  • Val més pardal en mà que grua a l’aire (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Val més tenir un conill que seguir una llebre (AMADES 1951)
  • Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen (CONCA 1988)
  • Val més un tord en sa mà, que dos volant (PONS LLUCH 1993)
  • Val més una alosa al plat que una perdiu volant (CONCA 1988)
Equivalents:
  • A bird in the hand is worth than two in the bush (Trad.: Un ocell a la mà és millor que dos a l’arbust) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Le moineau pris vaut mieux que l'oie qui vole (Trad.: El pardal caçat val més que l’oca que vola) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Más vale pájaro en mano que ciento volando [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  • Plus valet in manibus avis unica quam dupla silvis [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Vale más pájaro en mano que ciento volando [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Val més la realitat que la ficció. En el cas del refrany «val més l'ou d'avui, que la gallina demà», un ou avui significa que es podrà menjar alguna cosa; la promesa d'una gallina demà pot resultar en un no res (GIMENO 1989).
  • Vol dir que val més una cosa segura, que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
  • Significa que una cosa petita però segura és preferible a una de gran però incerta (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que és millor tenir una cosa segura que moltes de possibles (PONS LLUCH 1993).
  • És més recomanable conformar-nos amb el que tenim ara que amb el que podem tenir en el futur, per tal d‟assegurar-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • El refrany català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Cap comentari: