índex - bibliografia

13/5/07

Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp

Variants i sinònims:

  • Tant d'anar el càntir a la font, al remat es trenca (BALBASTRE 1977)
  • Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp (GARCÍA SALINAS 1994)
  • Tantes vegades va el canteret a la font, que ve un dia que es romp (CONCA 1988)
  • Tantes vegades va es cànter a sa font que arriba que es trenca (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se quiebra [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)
Explicació: Es diu per significar que la insistència en una mateixa cosa arriba a causar-hi algun efecte (PONS LLUCH 1993).

Nota: Ja el trobem documentat en Francesc Eiximenis, al segle XIV.

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cap comentari: