El mort, al sot, i el viu, al rebost

Variants i sinònims:

• El mort, al sot, i el viu, al rebost (DIÀFORA 1982)
  
• V. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Equivalents:

• El muerto al hoyo, y el vivo al bollo [ES] (GONZÁLEZ 1998)
• El muerto al hoyo, y el vivo al poyo [ES] (DIÀFORA 1982)

Comentari: Arran d'un comentari d'Annallis, trobo una variant d'aquest refrany, documentada posteriorment a (GONZÁLEZ 1998): El muerto al hoyo, y el vivo al bollo.

Explicació: Expressa que la vida ha de continuar malgrat el dolor pel traspàs de les persones estimades (GONZÁLEZ 1998).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• González 1998): Dichos y proverbios populares. Madrid: Edimat Libros. [ES]

D'una espira, un gran foc

Variants i sinònims: D'una espira, un gran foc (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Causas pequeñas producen grandes efectos [ES] (DIÀFORA 1982)

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Vol i dol

Variants i sinònims: Vol i dol (DIÀFORA 1982).

Equivalents: Querer y no poder [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

El dimoni sap més per vell que per dimoni

Variants i sinònims:

• V. El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell
• El dimoni sap més per vell que per dimoni (DIÀFORA 1982)

Equivalents: Sabe más el diablo por viejo que por diablo [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell

Variants i sinònims:

• El diable quan és vell, sap més per experiència que per consell (DIÀFORA 1982)
  
• V. El dimoni sap més per vell que per dimoni

Equivalents: Sabe más el diablo por viejo que por consejo [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Tal dia farà un any

Variants i sinònims: Tal dia farà un any (DIÀFORA 1982).

Equivalents:

• Me tiene sin cuidado [ES] (DIÀFORA 1982)
• No tiene importancia [ES] (DIÀFORA 1982)

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Com més anys, més desenganys

Variants i sinònims:

• Com més anys, més afanys (SAURA 1884)
• Com més anys, més desenganys (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  
• Llargs anys, llargs afanys (SAURA 1884)
• Molts anys, molts desenganys (SAURA 1884)
• Pocs anys, pocs afanys (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• A más años, más desengaños [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Con los años crecen los daños [ES] (SAURA 1884)
  
• Con los años vienen los desengaños [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Quant més anys, més afanys | Llarchs anys, llarchs afanys (SAURA 1884).

Explicació: Es diu referint-se a algú que s'ha envellit pels disgusts. S'usa també en el sentit del coneixement, proporcionat per l'experiència, de les persones i de les seves imperfeccions (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Home de banys, home de pocs anys

Variants i sinònims: Home de banys, home de pocs anys (DIÀFORA 1982).

Equivalents: De los cuarenta para arriba no te mojes la barriga [ES] (DIÀFORA 1982).

Font: Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Qui és amo governa

Variants i sinònims:

• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
• A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
• V. Cal obeir al superior
• El que paga, mana (GISBERT 2011) 
• Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
• Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
• Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
• Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
• Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
• Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

A cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• A cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
• A la vellea, el dimoni es fa sabater (ZÈFIR 2013)
• A la vellesa, el dimoni sabater (DCVB 1926-68)
• A les velleses es fan les bestieses (ZÈFIR 2013)
• A les velleses, les bestieses (ZÈFIR 2013)
• Gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• Vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• A la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• A rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• N'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951).
• Impropi de l'edat (PERRAMON 1979).
• La cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989).
• Ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.

Tant me fa barral com ampolla

Variants i sinònims:

• Tant me fa barral com ampolla (CONCA 1987)
• Tant se me'n dóna blanc com negre (CONCA 1987).

Equivalents: A mi plim, yo duermo en Pikolín [ES].

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1987): Paremiologia. València: Universitat de València.

Fins a setanta d'abril no et llevis fil

Variants i sinònims:

• A l'abril no et llevis un fil (PARÉS 1997)
• Fins a setanta d'abril no et llevis fil (CONCA 1998)
• Fins a setanta d'abril no et llevis un fil (PARÉS 1997)
• Pel mes d'abril no et llevis un fil (PARÉS 1997)
• Pel mes d'abril no et toquis fil (D. y M. 1854)
• Per l'abril no et llevis un fil (PARÉS (1997)

Equivalents:

• Hasta cuarenta de mayo no te quites el sayo [ES] (D. y M. 1854)
• Hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo [ES] (PARÉS 1997)
• Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo; y si el tiempo es importuno, hasta el cuarenta y uno [ES] (PARÉS 1997)

Parèmia segons la font original: Per lo mes de abril no ten toques fil (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix que no ens hem d'alleugerar de roba abans de temps (font original: Adv. que nos deu alleugerar de roba abans de témps) (D. y M. 1854).

Font:

• D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.

Any nou, vida nova

Variants i sinònims: Any nou, vida nova (SAURA 1884).

Equivalents: Año nuevo, vida nueva [ES] (SAURA 1884).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Març ventós i abril plujós treuen el maig joiós

Variants i sinònims:

• Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós (MORET 1995)
• Març ventós i abril plujós fan el maig florit i hermós (PARÉS 1999)
• Març ventós i abril plujós fan maig florit i formós (MARTÍ I ADELL 1987)
• Març ventós i abril plujós trauen el maig gojós (FARNÉS 1992)
• Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós
• Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i hermós (MILLÀ 1965) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
  
• Març ventós i Abril plujós, porten el Maig joiós (PUJOL 1999)
• Març ventós i abril plujós, treuen el maig joiós (PARÉS 1999)
• Març ventós, abril plujós (BELLMUNT 1987) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric (AMADES 1951) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (PARÉS 1999)

Equivalents: Marzo airoso y abril lluvioso, sacan mayo florido y hermoso [ES].

Explicació:

• El maig s'aprofita de les pluges d'abril (PARÉS 1999)
• El març és el mes dels vents, i l'abril, el de les pluges (PARÉS 1999)

Nota:

• El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.
• Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

No per molt matinejar, amaneix més prest el dia

Variants i sinònims: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia (CONCA 1988).

Equivalents: No por mucho madrugar amanece más temprano [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Qui sembra vents, recull tempestats

Variants i sinònims:

• V. Conforme sembrareu, collireu
• Qui sembra vents, recull tempestats (CONCA 1988)
• Qui sembra vicis, recull prejudicis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Sembra vents i colliràs tempestats (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• El que siembra vientos recoge tempestades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He who sows the wind shall reap the whirlwind (Trad.: Qui sembra vent recollirà fiblons) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui sème mauvaise graine n'arrivera pas à faucheur (Trad.: Qui sembra mal gra no arribarà a segador) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien siembra vientos, recoge tempestades [ES].

Explicació: Adverteix de les conseqüències nefastes que té una mala conducta, la qual sembra i recull reaccions similars a les que ha sembrat

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda

Variants i sinònims:

• Qui a bon arbre s'acosta, bona ombra el cobreix (PONS I LLUCH 1993)
• Qui a bon arbre s'arramba, bona ombra el guarda (CONCA 1988)
  
• V. El qui troba bon padrí, ja ha recorregut mig camí

Equivalents: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija [ES] (PONS I LLUCH 1993).

Explicació: Significa que com més bon estaló es té, més ben assegurat s'està (PONS I LLUCH 1993)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Primer són les obligacions que les devocions

Variants i sinònims:

• Abans és l’obligació que la devoció (P: VIII, 4) - (S&C: 115)
• V. Cada cosa al seu temps
• Primer és l'obligació que la devoció (Zèfir) 
• Primer és l'obligació que no la devoció (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Primer són les obligacions que les devocions (CONCA 1988)
  

Equivalents:

• Antes es la obligación que la devoción [ES] (S&C: 115)
• Antes la obligación que la devoción [ES]
• Avant tout, le devoir! [FR] (S&C: 115)
• Business before pleasure (Trad.: Els negocis abans que el plaer) [EN] (S&C: 115) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Faites vôtre devoir et laissez faire aux dieux (Trad.: Feu el vostre deure i deixeu fer als déus) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Primero es la obligación que la devoción [ES] (MK: 46.129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Primer és el treball i després el lleure (P: VIII, 4).
• Recomienda que se cumplan primero las obligaciones y los deberes que no se deben postergar ni abandonar por entregarse a otras cosas que más apetecen o agradan pero a las que uno no está obligado  [ES] (S&C: 115).
• Assenyala la necessitat de prestar atenció als assumptes importants en primer lloc (obligació), i després a les qüestions més trivials (devoció) (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Uns tenen la fama i els altres carden la llana

Variants i sinònims:

• Uns tenen la fama i els altres carden la llana (CONCA 1988)
• Uns tenen sa fama, i altres carden sa llana (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Unos crían la fama y otros cardan la lana [ES]
• Unos tienen la fama y otros cardan la lana [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• V. Abocar-les pel broc gros
  
• Al pa pa i al vi vi (CONCA 1988)
• Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara (CONCA 1988)
  
• Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• Com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• Comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• L'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• Més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• Si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al pan, pan y al vino, vino [ES]
• Las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

El que és promès, sigui atès

Variants i sinònims:

• Allò (o el) que s'ha promès ja és deute (ESPUNYES 2007)
• El que és promès ha de ser atès (ESPUNYES 2007)
• El que és promès, sigui atès (CONCA 1988)
  
• Qui més promet? El carall quan està dret. I quan torna a estar pla, ben poca cosa et vol donar (ESPUNYES 2007)
• Qui promet ho deu (o s'obliga) (ESPUNYES 2007)
• Una promesa és deure (CONCA 1988)

Equivalents: Lo prometido es deuda [ES].

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Parlant la gent s'entén

Variants i sinònims: Parlant la gent s'entén (MILLÀ 1965) - (CONCA 1988).

Equivalents: Hablando se entiende la gente [ES].

Nota: el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3. També apareix a Conca (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Qui té art va a qualsevol part

Variants i sinònims: Qui té art va a qualsevol part (CONCA 1988).

Equivalents: El que vale, vale [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

No és or tot allò que lluu

Variants i sinònims:

• Les aparences enganyen (Zèfir)
• Molta fatxenda i poca hisenda (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• No és or tot allò que lluu (MILLÀ 1965)
• No és or tot el que lluu (Diccionari de frases fetes, refranys i locucions d'Enciclopèdia Catalana (2005)) (Zèfir)
• No és pas cera tot el que crema (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• No és pas or tot el que lluu (MILLÀ 1965) - (CONCA 1988) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No tothom qui duu xurriaques és carreter (Josep Espunyes (2006) -Dites, locucions i frases fetes de Tresponts Avall. Garsineu Edicions: Tremp) (Zèfir)
• V. Vesteix un bastó i semblarà un senyor

Equivalents:

• All that glitters is not gold (Trad.: Tot el que brilla no és or) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nem tudo que reluz é ouro [PT] (Zèfir)
• No és oro todo lo que reluce [ES] (Zèfir) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tout ce qui brille n'est pas de l'or [FR] (Zèfir)
• Tout ce qui scintille comme pierre précieuse n'est pas gemme (Trad.: Tot allò que brilla com pedra preciosa no és pas gemma) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• No cal fiar-se de les aparences (Diccionari de frases fetes, refranys i locucions d'Enciclopèdia Catalana (2005)) (Zèfir).
• No tot és el que ens sembla, i que en conseqüència, no ens podem refiar de les aparences (PUJOL I CAMPENY 2008).

Comentari: És una expressió ben antiga. El poeta valencià Joan Timoneda ja ho deia en el segle XVI: "que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu" (Raimon n'ha fet una versió musicada) (Zèfir).


Font: Zèfir (maig del 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui no plora no mama

Variants i sinònims:

• Qui no demana, pateix de gana (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no plora no mama (CONCA 1988)
• Qui no xerruca no manduca (PONS LLUCH 1993

Equivalents:

• L'home mange autant qu'il agit (Trad.: L’home menja tant com aconsegueix) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien no llora no mama [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The squeaky wheel gets the grease (Trad.: La roda xerricaire aconsegueix el greix) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Vol dir que, per aconseguir les coses han de demanar-se amb insistència (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que qui no demana no obté (PONS LLUCH 1993).
• Indica que per aconseguir quelcom, ho hem de demanar (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Qui les cerca les troba

Variants i sinònims: Qui les cerca les troba (CONCA 1988).

Equivalents: Quien busca, encuentra [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

El saber no ocupa lloc

Variants i sinònims: El saber no ocupa lloc (CONCA 1988) - (GIMENO 1989).

Equivalents: El saber no ocupa lugar [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Els coneixements no engavanyen (GIMENO 1989).

Notes:

• El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Cada mestre té el seu llibre

Variants i sinònims:

• Cada mestre té el seu llibre (CONCA 1988)
• Cadascú té son modo de pensar (SAURA 1884)

Equivalents: Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cual te son modo de pensar (SAURA 1884).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El casat, casa vol

Variants i sinònims: El casat, casa vol (CONCA 1988).

Equivalents: El casado, casa quiere [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

De tal riu, tal aigua

Variants i sinònims

• A tal cap, tal barret (PÀMIES 1997a)
  
• De tal buc, tal eixam (PERRAMON 1979)
• De tal riu, tal aigua (CONCA 1988)
  
• Tal cul, tal braga (FARELL I DOMINGO 1989)
  
• Tal pare, tal fill (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  
• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• V. Si el pare és músic, el fill és ballador

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (SAURA 1884)
  
• De tal palo, tal astilla [ES] (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• L'herència marca els homes (PERRAMON 1979).
• Que els fills solen assemblar-se als pares i els testos a les olles. Que sovint fem tot allò que veiem fer als altres (FARELL I DOMINGO 1989).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell

Variants i sinònims:

• Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell (CONCA 1988)
  
• Tira més un pèl de cony que una mula (trad. oral)
• Tira més un pèl de dona que cent mules (CONCA 1988).

Equivalents:

• Pueden más un par de tetas que un par de carretas [ES] (trad. oral)
  
• Tiran más dos tetas que dos carretas [ES] (trad. oral)
• Tiran más un par de tetas que cien carretas [ES].

Nota:

• Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.
• La Laura aporta les varians que anoto com "trad. oral" en un comentari al Raons que rimen. En Jordi Gomara em transmet com l'havia sentit dir ell a casa.
  

D'ací a cent anys tots serem calbs

Variants i sinònims:

• D'ací a cent anys tots serem calbs (CONCA 1988)
  
• D'aquí cent anys tots serem calvos (o tots farem malves, o tots colgarem, o tots farem musos, etc.) (SAURA 1884)

Equivalents:

• Al cabo de cien años (o antes de mil años) todos seremos calvos [ES] (SAURA 1884)
• De aquí a cien años, todos calvos [ES].

Parèmia segons la font original: de aquí cent anys tots serem calvos, tots farem malvas, tots colgarem, tots farem musos, etc. (SAURA 1884).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pa amb pa, menjar de beneits

Variants i sinònims: Pa amb pa, menjar de beneits (CONCA 1988).

Equivalents: Pan con pan, comida de tontos [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

On n'hi ha hagut sempre en queda

Variants i sinònims: On n'hi ha hagut sempre en queda (CONCA 1988).

Equivalents: Quien tuvo, retuvo [ES].

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

A l'abril, totes caben en un barril

Variants i sinònims:

• A l'abril, cada gota en val mil (LÓPEZ 2007)
• A l'abril, totes caben en un barril (SERRA I BOLDÚ 1986)

Equivalents:

• En abril, aguas mil y todas caben en un barril [ES] (LÓPEZ 2007)
• Mes de abril, poca agua, nubes mil [ES] (SERRA I BOLDÚ 1986)
  

Font:

• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Mònica López. Article "Mil dites per a la diada de Sant Jordi i l'abril", de la secció «Refranys de la setmana» a El Periódico dels diumenges.

Per Sant Maties, fa tanta nit com dia

Variants i sinònims:

• Per Sant Macià, de sa nit an es dia diferència no hi ha (PONS LLUCH 1993)
• Per Sant Maties, fa tanta nit com dia (SERRA I BOLDÚ 1986)

Equivalents:

• A mié febrié journau entié [PROV] (SERRA I BOLDÚ 1986)
• Por san Matías se igualan las noches con los días [ES] (PONS LLUCH 1993).
• San Matías iguala las noches con los días [ES] (SERRA I BOLDÚ 1986)

Explicació: Aquest refrany, com els següents, fa referència a quan la festa d'aquest sant se celebrava el 24 de febrer. Tot i açò, el dia dura encara prop d'una hora menys que la nit (PONS LLUCH 1993).

Comentari: Des de la sortida del sol fins a la posta hi ha aproximadament el mateix temps que va des de la posta a la sortida del nou sol. I això no passa en tot l'any. El mateix diuen a fora de Catalunya. A Provença diuen: «A mié febrié journau entié» (SERRA I BOLDÚ 1986).

Font:

• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Per fer el civet, cal la llebre

Variants i sinònims:

• Per fer el civet, cal la llebre (BELLMUNT 1992)
• Vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo (BELLMUNT 1992)

Equivalents: Ser como el cuento de la lechera [ES] (BELLMUNT 1992).

Nota: Es diu a la Vall d'Aran.

Font: Tret de Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges.

Que rigui la gent i que jo vagi calent

Variants i sinònims:

• V. Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent
  
• Afarta'm i digue'm moro! (Zèfir)
• Afarta'm i digue'm moro (o lladre) (ESPUNYES 2007)
  
• Afarta'm i digue'm moro; el cas és anar còmode (GIMENO 1989)
• Afarta'm i digues-me ruc (GIMENO 1989)
  
• Anant jo calent, me'n ric de la gent (CONCA 1988)
• V. Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)
  
• Content jo, content tothom (SAURA 1884) - (SEUBA 1993)
  
• Estigui jo calent i rigui sa gent (PONS LLUCH 1993)
  
• Que digui la gent i jo que estigui calent (Zèfir)
• Que diguin el que vulguin, que jo ja estic calent (Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana)
• Que rigui la gent i que jo vagi calent (Zèfir)
• Vaja jo calent, i que riga la gent (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Ande yo a mi gusto, parezca o no razonable a Justo [ES] (SAURA 1884)
  
• Ande yo caliente y ríase la gente [ES] (SAURA 1884) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993) - (Zèfir)
• Dame pan y dime tonto (ESPUNYES 2007)
  
• ¡Dame pan y dime tonto! [ES] (Zèfir)
• Mi marido es tamborilero, Dios me lo dió, y asi me lo quiero (SAURA 1884)
  

Explicació:

• Facultat que dóna el tenir diners de poder riure's de la gent, és a dir, burlar-se d'algú, mostrar menyspreu d'algú (GIMENO 1989).
• Sobre la incomoditat que comporta el fet de ser pobre. Al·ludeix a la necessitat de cercar qualsevol mitjà per poder solucionar l'estat d'indigència, fins i tot el fet de deixar-se insultar (GIMENO 1989).
• «Afarta'm i digues-me ruc» és una variant dels altres refranys que s'utilitza aplicant-lo a qui té poca dignitat. Segons el context en què es fa servir, la persona a qui és aplicat el refrany pot resultar enaltida o menyspreada. El primer cas quan algú demostra que ha obtingut el que volia sense parar esment en el tipus de recursos utilitzats. La segona, titllar la persona poc digna perquè, com que fa servir uns mitjans ignominiosos, demostra tenir poc respecte de si mateixa (GIMENO 1989).

Nota: Ande yo caliente y ríase la gente és un vers de Góngora. Amb tot, durant l'època del Barroc i el Segle d'Or castellà, era usual que agafessin com a tornades dites, refranys o expressions populars. Per això des de Zèfir es llença la proposta d'agafar la tonada d'una cançó popular infantil que diu:

El gall i la gallina
n'estaven al balcó,
la gallina s'adormia
i ell li da un petó;
dolent, més que dolent,
què en dirà la gent?
Que diguen el que vulguen,
que jo ja estic content,
content, content i content (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (febrer 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Vuits i nous, i cartes que no lliguen

Variants i sinònims:

• Això són romanços i badomies (POPULOGIS 2012)
• Vuits i nous (ENC 1994)
• Vuits i nous, i cartes que no lliguen (BALBASTRE 1977) (ENC 1994).

Equivalents:

• Cuentos (o Cuentos chinos) [ES] (ENC 1994)
• Cuentos de vieja [ES] (BALBASTRE 1977)
• Eso son cuentos chinos [ES] (POPULOGIS 2012)
• Razones fútiles [ES] (BALBASTRE 1977)
• Entrar con haches y erres (juego cartas) [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressió contundent per a indicar que el nostre interlocutor no diu res de trellat, o que divaga innecessàriament (POPULOGIS 2012)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diccionari català-castellà (1994), d'Enciclopèdia Catalana (4a edició).
• Verbofília. Populogis (2012). 

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Vell, i boig

Variants i sinònims: Vell, i boig (BALBASTRE 1977).

Equivalents: La cabeza blanca, y el seso por venir [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més viure content i enganyat

Variants i sinònims: Val més viure content i enganyat (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Quien escucha su mal oye [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més una mica que gens

Variants i sinònims: Val més una mica que gens (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Más vale tarde que nunca [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més ser cap d'arengada que cua de lluç

Variants i sinònims:

• Val més cap de serrà, que coa de lleó (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina que coa d'anfós (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina (o d'arengada), que coa de pagell (PONS LLUCH 1993)
• Val més ser cap d'arengada que cua de lluç (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a)
  
• Val més ser cap d'arengada que cua de pagell (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de llissa que cua de pagell (Es diu al Migjorn Gran) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (GIMENO 1989)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua d'anfós (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua de pagell (Es diu a Alcoi i a Menorca) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Antes cabeza de gato (o ratón) que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más quiero ser cabeza de sardín, que cola de delfín («sardín», por la rima) [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Más vale (o mejor) cabeza de ratón que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más vale ser cabeza de ratón que cola de león [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - GIMENO 1989)
• Más vale ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (GIMENO 1989)
• Más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• És millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt (GIMENO 1989).
• Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordres d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant (PONS LLUCH 1993).

Nota: Són igualment usats amb la forma «més val» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Val més or que no pesa

Variants i sinònims: Val més or que no pesa (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Vale más oro que no pesa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més no tocar-ho

Variants i sinònims: Val més no tocar-ho (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Peor es meneallo [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més molt que poc

Variants i sinònims: Val més molt que poc (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Lo que abunda no daña [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Val més callar

Variants i sinònims: Val més callar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: En boca cerrada no entran moscas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Una mica al cor es fica

Variants i sinònims:

• Una mica al cor es fica (BALBASTRE 1977)
• Una mica al cor se fica (SAURA 1884)

Equivalents:

• Al pecador como viniere [ES] (SAURA 1884)
• Algo es algo [ES] (BALBASTRE 1977)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Una flor no fa estiu

Variants i sinònims:

• Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera (FARNÉS 1992)
• Una flor no fa estiu (BALBASTRE 1977)
  
• Una flor no fa estiu ni dues primavera (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO-ROURA 1986) - (CONCA 1987) - (GIMENO 1989)
  
• Una flor no fa estiu, ni dues primavera (FONT 1900) - (MILLÀ 1965) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (GARCÍA SALINES 1994) - (ABRIL 1996) - (PUJOL 1999) - (PARÉS 1999)
  
• Una flor no fa estiu; ni dues, primavera (PONS LLUCH 1993)
• Una flor no fa primavera (CRUANYES 1985) - (GIMENO-ROURA 1986) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)
• Una flor no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
• Una mosca no fa primavera, ni dues estiu (FARRÀS 1998)
• Una oraneta no fa primavera (FONT 1900)
• Una orenella no fa estiu, ni dues primavera (CONCA 1993)
• Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PARÉS 1999)
• Una oreneta no fa estiu ni dues primavera (SALVÀ 1990)
• Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (PUJOL 1999)
  
• Una oronella (o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Una espiga no hace manojo [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Una golondrina no hace verano [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Explicació:

• Recomana de tenir una actitud realista davant els fets ja que calen indicis diversos per afirmar qualsevol cosa; la primera impressió pot resultar errònia (GIMENO 1989).
  
• Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general (PONS LLUCH 1993).
• Un exemplar no fa regla (PONS LLUCH 1993).
  
• Un sol cas no pot ser pres com a norma general. També vol indicar que calen indicis per afirmar quelcom (PARÉS 1999).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Una desgràcia mai no ve sola

Variants i sinònims:

• V. Arbre a terra, tothom li fa guerra
• Una desgràcia no arriba mai sola (CONCA 1988)
• Una desgràcia mai no ve sola (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• Bien vengas mal, si vienes solo [ES] (BALBASTRE 1977)
• V. Del árbol caído todos hacen leña [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Las desgracias no vienen solas [ES]
  
• Las desgracias vienen a pares [ES] (BALBASTRE 1977)
• Llover sobre mojado [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Una cosa és dir i una altra fer

Variants i sinònims:

• Del dit al fet hi ha un gran tret (AMADES 1951)
• De prometre a complir hi ha molt a dir (CONCA 1988)
• De prometre a complir, hi ha molt tros per penedir (SAURA 1884)
• Una cosa és dir i una altra fer (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• Del dicho al hecho, hay gran trecho [ES] (SAURA 1884)
• Del dicho al hecho hay mucho trecho [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: De prométrer á cumplir, hi ha mòlt tros per penedir (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Un cop fet, ja està fet

Variants i sinònims:

• Lo fet, fet (SAURA 1884)
• Un cop fet, ja està fet (SAURA 1884)

Equivalents:

• A lo hecho, buen pecho [ES] (SAURA 1884)
• A lo hecho no hay remedio [ES] (SAURA 1884)
  
• A lo hecho, pecho [ES] (BALBASTRE 1977)
• A mal hecho, ruego y pecho [ES] (SAURA 1884)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Un clau en treu un altre

Variants i sinònims:

• V. Foc mata foc
• Un clau en treu un altre (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• Un clavo saca otro clavo [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Un sentimiento se quita con otro [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Tururut, qui gemega ja ha rebut

Variants i sinònims: Tururut, qui gemega ja ha rebut (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A quien Dios se la dé, san Pedro se la bendiga [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tres són curtes i quatre són llargues

Variants i sinònims: Tres són curtes i quatre són llargues (BALBASTRE 1977).

Equivalents: No hay modo de ajustarlo, si alcanza no llega [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tots els extrems són dolents

Variants i sinònims:

• Tots els extrems són dolents (BALBASTRE 1977)
• Tots els extrems són viciosos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Coge el peregil, pero no de raiz [ES] (SAURA 1884)
• Los extremos se tocan [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los extrems son viciosos (SAURA 1884).

Nota: Em sembla que la parèmia catalana [Tots els extrems són dolents] i l'equivalent proposat per Balbastre (1977) [Los extremos se tocan] tenen sentits diferents. En aquest sentit, em sembla molt més encertat l'equivalent que proposa Saura (1884) [Coge el perejil, pero no de raíz].

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tots els començaments són dolents

Variants i sinònims: Tots els començaments són dolents (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Por algo se empieza [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tothom hi és criat i molts pocs en són triats

Variants i sinònims: Tothom hi és criat i molts pocs en són triats (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Muchos son los llamados y pocos los escogidos [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Totes les masses piquen

Variants i sinònims: Totes les masses piquen (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Los excesos perjudican [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar)

Variants i sinònims: Tot bon català té fred després de sopar (o de dinar) (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Todo castellano fino después de comer tiene frío [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Sopa poc i envelliràs

Variants i sinònims:

• A molt menjar, molt mal passar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A molt menjar, molt pensar (SAURA 1884)
• Ningú es mor de fam (SAURA 1884)
• Qui sopa massa somia molt (SAURA 1884)
• Qui sopa molt a la nit, no dorm assossegat al llit (SAURA 1884)
• Qui vol viure molt ha de sopar poc (SAURA 1884)
• Sopa poc i envelliràs (BALBASTRE 1977)
• Sopa poc i viuràs molt (SAURA 1884)
• Val més menjar poc i pair bé (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Come poco, cena más y dormirás [ES] (SAURA 1884)
• Come poco y cena mas, duerme en alto y vivirás [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que Avicena [ES] (SAURA 1884)
• Más mató la cena que sanó Avicena [ES] (BALBASTRE 1977)
• Más mató la cena, que sanó Avicena [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Más vale un no cenas, que cien Avicenas [ES] (SAURA 1884)
• More have been killed by suppers than Galen ever cured (Trad.: N’hi ha més que han estat morts per sopars que no pas els que Galè ha curat mai) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Plus en emporte la mangeaille que la baïonnette est mitraille (Trad.: Més se n’emporta el menjar, que la baioneta és metralla) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Por mucha cena, nunca noche buena [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Sopa poch y viuràs mòlt | Qui sopa massa somia mòlt | Ningú's mort de fam | Qui vol viurer mòlt, ha de sopar poch | A mòlt menjar, mòlt pensar | Qui sopa mólt á la nit, no dorm sossegat al llit (SAURA 1884).



Explicació: Els excessos (en els exemples excessos en àpats) sempre tenen conseqüències dolentes per qui els realitza. En aquest cas ens aconsella que per sentir-nos sans, hem de moderar la ingesta d'aliments (PUJOL I CAMPENY 2008)

Nota:

• Avicena, famós metge que visqué a cavall dels segles X i XI, el cànon del qual fou un llibre de text per metges fins al s XVI (PUJOL I CAMPENY 2008). 
• Galè fou un metge d’origen grec en temps romans, les teories del qual marcaren la medecina durant tot un mil·lenni (PUJOL I CAMPENY 2008). 

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Som al ball i hem de ballar

Variants i sinònims: Som al ball i hem de ballar (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Hay que bailar al son que tocan [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si vols perdre un amic, deixa-li diners

Variants i sinònims: Si vols perdre un amic, deixa-li diners (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Pedir prestado causa enfado [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Tret de Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

Variants i sinònims:

• Si vols ésser ben servit, tu mateix t'has de fer es llit (PONS LLUCH 1993)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• ¿Quieres tener buen criado? Sírvete por tu mano [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Según se hace la cama, así se acuesta [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Si quieres estar bien servido, sírvete a ti mismo [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu per recomanar que cadascú faci les coses que pugui fer ell mateix abans que encarregar-les a altri (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».