Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser

Variants i sinònims: Amb la dona i el diner, cuidadós has de ser (SAURA 1884).

Equivalents: Con la mujer y el dinero, no te burles, compañero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ab la dona y'l diner, cuydadós hi has de ser (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat

Variants i sinònims: Si no vols ser enganyat, tracta amb or de bon quirat (SAURA 1884).

Equivalents: Con hombre malo, nunca buen trato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si no vols ser enganyat, tracta ab or de bon quilat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor

Variants i sinònims: Fes amb l'home prova d'or, i sabràs què val son cor (SAURA 1884).

Equivalents: Con el toque se prueba el oro, y el hombre con la plata y oro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes ab l'home proba d'or, y sabrás que val son cor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat

Variants i sinònims: El blasfem és un damnat, heretge, neci o atontat (SAURA 1884).

Equivalents: Condenado es el blasfemo, por hereje, vano o memo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo blasfemo es un damnat, heretge, neci ó atontat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida

Variants i sinònims: Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida (SAURA 1884).

Equivalents: Con alegre compañia, mas grata es la triste vida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ab alegre companyia, se sufreix la triste vida (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per Sant Anton, carnestoltes són

Variants i sinònims: Per Sant Anton, carnestoltes són (FARNÉS 1992).

Equivalents: Por San Antón Carnestolendas son [ES].

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet. L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de FARNÉS (1992).

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada

Variants i sinònims:

• Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges (FARNÉS 1992)
• Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada (AMADES 1951)
  

Equivalents: Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña [ES] (PANIZO 1989).

Explicació:

• 'Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas"
• «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero» (PANIZO 1989).

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet, en un article de Juliana Panizo Rodríguez, «Refranes alusivos al Carnaval», publicat a la Revista de Folklore, núm. 98 (año 1989). L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de AMADES (1951).

Alegria, carnestoltes, que demà és cendra

Variants i sinònims: Alegria, carnestoltes, que demà és cendra (SAURA 1884).

Equivalents: Alegrías, antruejo, que mañana será ceniza [ES] (PANIZO 1989).

Explicació:

• 'Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas".
• «Indica la caducidad de las cosas e incita a aprovechar los motivos de contento y satisfacción» (PANIZO 1989).
• Al DCVB fa referència al Diccionari de Martí Gadea: «denota cuan efímeros son los gustos de la vida humana».

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet, en un article de Juliana Panizo Rodríguez, «Refranes alusivos al Carnaval», publicat a la Revista de Folklore, núm. 98 (año 1989). L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de DCVB (1926-68) - FARNÉS (1992) .

Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció

Variants i sinònims:

• Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Si plou per la Puríssima Concepció, plou per Carnaval, Setmana Santa i Resurrecció (PUJOL 1999)
  
• Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Si plou per Pasqua, plou per Carnestoltes i per Setmana Santa (AMADES 1951) - (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999)

Equivalents: Si llueve en la Purísima Concepción, llueve en Carnaval, Semana Santa y Resurrección [ES] (TIRADO 1987).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - PARÉS (1999).

Flor de febrer no omple el paner

Variants i sinònims:

• Flor de febrer no omple el paner (FARNÉS 1992)
  
• Flor de febrer no va al graner (PUJOL 1999)
• Flor de febrer omple el paner (FARNÉS 1992)
• Flor de febrer, umpl es paner (PARÉS 1999)

Equivalents: Flor de febrero no va al granero [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: Es refereix a les flors d'ametller, les quals ompliran la panera d'ametlles (PARÉS 1999)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARNÉS (1992).

Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer

Variants i sinònims:

• De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer (SERRA I BOLDÚ 1986) - (CONCA 1993) - (FARNÉS 1992) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999)
• El mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
• Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer (AMADES 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999)

Equivalents: Febrero, mes carnavalero [ES].

Explicació: Se celebra en aquest mes (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - CONCA (1993) - PARÉS (1999).

El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt

Variants i sinònims:

• El febrer curt, amb vint-i-vuit dies se'n surt (FARRÀS 1998)
• El febrer curt, més brau que un turc (AMADES 1951)

Equivalents: Febrero el corto, el peor de todos [ES].

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARRÀS (1998).

Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter)

Variants i sinònims: Gener i febrer mengen més que el món sencer (o enter) (AMADES 1951) - (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Enero y febrero comen más que Madrid y Toledo [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARNÉS (1992) - PARÉS (1999).

Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós

Variants i sinònims:

• Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts, i l'abril serà agradable. Pel maig hi haurà floració, pel juny, alguna tronada, al juliol farà calor i a l'agost, forta secada. Setembre serà mig sec, i l'octubre, mig mullat, al novembre farà fred i al desembre, vent gelat (BATLLORI 1997)
• Gener gelat, febrer trasbalsat, març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós (FARRÀS 1998)
  
• Gener, gelat; febrer, amarat; març, ventós; abril, aigolós; maig, humit: vet aquí (o fan) un pagès ric (PARÉS 1999)

Equivalents: Enero helado, febrero transtornado, marzo airoso, y abril lluvioso, hacen a mayo florido y hermoso [ES] (TIRADO 1987).

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARRÀS (1998).

Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser

Variants i sinònims:

• Pel febrer, un dia al sol i l'altre al braser (PUJOL 1999)
• Pel febrer, un dia al sol i un altre al braser (MARTÍ I ADELL 1987) - (FARNÉS 1992)
  
• Pel febrer, un dia al sol i un altre al foguer (PARÉS 1999)
• Pel febrer, un dia en es sol i un altre en es braser (Mall.) (PARÉS 1999)
• Pel febrer, una estona al sol i una altra al foguer (AMADES 1951) - (GIMENO 1989) - (TREPAT 1995) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En febrero, un día al sol y otro al brasero [ES] (SÁNCHEZ LADERO 1983) - (TIRADO 1987)
• En febrero, un rato al sol y otro al humero [ES] (TIRADO 1987)

Explicació: És un mes molt variable. El sol ja comença a escalfar de dia, però encara fa fred (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a MARTÍ I ADELL (1987) - FARNÉS (1992).

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà

Variants i sinònims:

• Pel febrer lloga jornaler; l'hauràs de pagar, però feina et farà (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará [ES].

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARNÉS (1992) - PARÉS (1999).

Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener

Variants i sinònims: Al febrer busca tu el jornaler, que ell et va buscar al gener (PUJOL 1999).

Equivalents: En febrero busca tú al jornalero, que él te buscó en enero [ES] (TIRADO 1987).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a PUJOL (1999).

Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer

Variants i sinònims: Pel febrer, busca la ombra el llebrer, però no tot el mes sencer (AMADES 1951) - (PARÉS 1999).

Equivalents:

• En febrero busca la sombra el perro [ES]
• En febrero busca la sombra el perro, pero a finales, no a primeros [ES]

Explicació: «Refrán con el que se quiere dar a entender que es ya un tiempo caluroso al menos al sol. Como no siempre suele ser verdadero, a veces añade "a fines, que no a primeros"» (SÁNCHEZ LADERO 1983).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - PARÉS (1999).

Aigua de febrer, bona pel sementer

Variants i sinònims:

• Aigua de febrer, bona pel sementer (SAURA 1884)
• Aigua de febrer, ordi al graner (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Cuando llueve en febrero, todo el año ha tempero [ES] (SAURA 1884).

Explicació: Les pluges del febrer són bones per al camp, i encara més per a l'ordi, que no pot esperar les aigües tardanes, ja que madura molt prest (PONS LLUCH 1993).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a DCVB (1950) - MILLÀ (1965) - CONCA (1987) - FARNÉS (1992) - CONCA (1993) - GARCIA SALINES (1994).

Parèmia segons la font original: Aygua de febrer, bona per lo sementer (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

Variants i sinònims: Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer (AMADES 1951) - (FARELL 1989) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero [ES].

Explicació: En aquest mes sol fer molt fred i el temps és molt inconstant, no cal fiar-se'n (FARELL 1989)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARRÀS (1998) - PARÉS (1999).

Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser

Variants i sinònims: Pel febrer, abriga't amb dues capes si pot ser (AMADES 1951) - (FARELL 1989) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Abrígate por febrero con dos capas y un sombrero [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1989).

Explicació: En aquest mes sol fer molt fred i el temps és molt inconstant, no cal fiar-se'n (FARELL 1989)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARELL (1989) - PARÉS (1999).

Sant Anton treu la boira del món

Variants i sinònims: Sant Anton treu la boira del món.

Equivalents: San Antón, que barre las nieblas a un rincón [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni

Variants i sinònims: Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni.

Equivalents: Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per sant Antoni fa un fred del dimoni

Variants i sinònims: Per sant Antoni fa un fred del dimoni.

Equivalents: Por san Antonio hace un frío de los demonios [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap

Variants i sinònims: Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap.

Equivalents: Por san Antón, media hora más de sol [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per Sant Anton, la gallina pon

Variants i sinònims: Per Sant Anton, la gallina pon.

Equivalents: Por san Antón, gallinita pon [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré

Variants i sinònims: Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré.

Equivalents: Las cinco dan ya con el sol, el día de San Antón [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià

Variants i sinònims: Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.

Equivalents: En San Antón, dale un tiento al perdigón; si no está, deja la Virgen pasar [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Companyia de dos, són les millors

Variants i sinònims:

• Companyia de dos, companyia de Déu (SAURA 1884)
• Companyia de dos, són les millors (SAURA 1884)
  

Equivalents: Compañia de dos, compañia de Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Companyia de dos, companyia de Deu | Companyia de dos, son las millors (SAURA 1884).

Nota: He canviat la sinonímia que presentava Saura (1884), perquè la variant Companyia de dos, companyia de Deu em sembla una traducció deutora de la versió castellana. Si us fixeu, en castellà rima, però no pas en català, que s'han limitat a traduir la dita sense gaire gràcia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui es cuida bé, té ganes de viure

Variants i sinònims: Qui es cuida bé, té ganes de viure (SAURA 1884).

Equivalents: Como te curas duras [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui's cuyda be, te ganas de víurer (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Conforme sembrareu, collireu

Variants i sinònims:

• Cadascú cull el que sembra (SAURA 1884)
• Conforme sembrareu, collireu (SAURA 1884)
  
• V. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú
• V. Qui sembra vents, recull tempestats

Equivalents: Como sembráredes, cogerédes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Conforme sembraréu, culliréu | Cada hu cull lo que sembra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El mal que desitges et vingui

Variants i sinònims: El mal que desitges et vingui (SAURA 1884).

Equivalents: Como rezas medres [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo mal que desitjas té vinga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent

Variants i sinònims:

• Aconsegueixi jo el meu intent, encara que se'n rigui la gent (SAURA 1884)
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Como mi hijo entre fraile, mas que no me quiera nadie [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Logre jo lo meu intent, més que s'enriga la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Batut i mai vençut

Variants i sinònims: Batut i mai vençut (SAURA 1884).

Equivalents: Como el gallo de Morón, cacareando y sin cola [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Batut y may vensut (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Com un bitxo, que està fred i encén

Variants i sinònims: Com un bitxo, que està fred i encén (SAURA 1884).

Equivalents: Como el caldo de altramuces, que está frío y quema [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Com un bitxo, que está fret y encen (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors

Variants i sinònims:

• Com canta l'abat respon el sagristà (PARÉS 1997)
• L'exemple dels majors, fa bons o mals als menors (SAURA 1884)
  
• Què fan els infants? El que veuen fer als grans (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ser escolà d'amén (SAURA 1884)

Equivalents:

• Como canta el abad, (así) responde el sacristán [ES] (PARÉS 1997)
• Como canta el abad, repica (o responde) el sacristán [ES] (SAURA 1884).
• Donde salta la cabra, salta el que mama [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Née la géline aime à gratter (Trad.: Nascuda, a la gallina ja li agrada gratar-se) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The child says nothing but what it heard by the fire (Trad.: La mainada no diu res més que el que ha sentit vora el foc) [EN]  (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: L'exemple dels majors, fa bons ó mals als menors | Qué fan los infants? Le que vehuen fer als grans | Ser escolà de amen (SAURA 1884).



Explicació: Els infants reprodueixen les actituds dels qui els crien (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Tant com en plou, el vent n'eixuga

Variants i sinònims:

• Tant com en plou, el vent n'eixuga (SAURA 1884)
• Tant pagat, tant servit (SAURA 1884)

Equivalents: Comido por servido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tan com ne plou, 'l ven n'aixuga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menjada feta, amistat desfeta

Variants i sinònims:

• Menjada feta, amistat desfeta (SAURA 1884)
• Quan ja no t'ha menester, l'amic es fa foraster (SAURA 1884)

Equivalents: Comida hecha, amistad desecha (o compañía deshecha) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quan ja no té ha menester, lo amich se fa foraster (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic

Variants i sinònims:

• Menjar amb temperança, allunya els mals de la infància (SAURA 1884)
• Menjar, llit i abric, que alimenti, abrigui i no sobri al xic (SAURA 1884)

Equivalents: Comer arena, antes que hacer vileza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjar, llit y abrich, que alimente, abrigue y no sobre al xich | Lo menjar ab templansa, allunya los mals de la infancia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Primer morir que pecar

Variants i sinònims:

• Menjar arena, abans que cometre vilesa (SAURA 1884)
  
• Primer morir que pecar(SAURA 1884)
  
• Val més ser pobre honrat, que ric desbaratat (SAURA 1884)
  

Equivalents: Comer arena, antes que hacer vileza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjar arena, hans que cometrer vilesa | Val més ser pobre honrat, que rich desbaratat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menjar a gust, i vestir a ús

Variants i sinònims: Menjar a gust, i vestir a ús (SAURA 1884).

Equivalents: Comer a gusto, y vestir al uso [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjar á gust, y vestir á us (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No visquis per menjar, menja sols per passar

Variants i sinònims: No visquis per menjar, menja sols per passar (SAURA 1884).

Equivalents: Come para vivir, no vivas para comer [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No viscas pera menjar, menja sols pera passar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-un i el febrer vint-i-vuit

Variants i sinònims:

• Trenta dies té el novembre, i l'abril, juny i setembre; tots els altres trenta-u, i el de febrer, vint-i-vuit (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té el setembre, l'abril, el novembre i el juny, vint-i-vuit el febrer i els altres trenta-un (PERRAMON 1979) – (GIMENO 1986) – (PARÉS 1999)
  
• Trenta dies té setembre, abril juny, també novembre, febrer en té vint-i-vuit, i els altres set trenta-u (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Treinta días tiene septiembre con abril, junio y noviembre, los demás de treinta y uno, menos febrero mocho, que tiene veintiocho [ES] (Internet)
• Treinta días tiene noviembre con abril, junio y septiembre; (de) veintiocho sólo hay uno, y los demás treinta y uno [ES] (Internet)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, los demás traen treinta y uno, menos febrerito mocho que siempre trae veintiocho [ES] (RIVAS 1999)
• Treinta días trae noviembre, con abril, junio y septiembre, veintiocho trae uno, que es febrerillo loco, y los otros treinta y uno [ES] (GONZÁLEZ 1998)
  

Explicació:

• Fórmula popular per recordar el nombre de dies de cada mes (PARÉS 1999)
• Una dita per recordar els dies de cada mes (PERRAMON 1979)

Nota: El refrany català l'he trobat a Amades (1933) i els castellans, fent una cerca a Internet.

Fonts: Joan Amades i Gelat (1933): Calendari de refranys. Barcelona: Oficina de la Neotípia. «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 10» | Reeditat en edició facsímil a Tarragona: Edicions El Mèdol (2002), a la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars, núm. 13».