índex - bibliografia

22/10/09

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

Variants i sinònims:

  • Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
  • ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
  • Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
  • El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
  • Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
  • U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
  • U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
  • U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
  • Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)
Equivalents:
  • El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
  • Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)
Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant Feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

18/10/09

Per Nadal, qui res no estrena, res no val

Variants i sinònims:

  • V. Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
  • Per Nadal, qui res no estrena res no val (AMADES 1951) - (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
  • Per Nadal, qui res no estrena, res no val (CONCA 1993) - (GARCIA SALINES 1994) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  • Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val (BELLMUNT I FIGUERAS 1987)
  • Qui no estrena per nadal, persona que tant se val (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  • Qui no estrena per Nadal, res no val (PARÉS 1999)
  • Qui per Nadal no estrena, poc val (PARÉS 1999)
  • Qui per Nadal res no estrena, res no val (VINYETS 1990)
  • Qui per Pasqua i per Nadal res no estrena, res no val (FARRÀS 1998)
Equivalents:
  • Al que veas en alpargatas por Navidad, no le preguntes cómo le va (RÉSPED 2008)
  • Si no estrenas nada en Navidad, ya sé cómo te va (TIRADO ZARCO 1987)
Explicació:
  • És tradició estrenar alguna cosa per Nadal (PARÉS 1999)
  • Reprèn a qui no segueix les tradicions (PARÉS 1999)
Font: A partir dels comentaris en un altre refrany i connectant informacions de la meva base de dades.

2/10/09

Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans

Variants i sinònims:

Equivalents:
  • Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos [ES] (RÉSPED 2009)
  • El domingo de Ramos quien no estrena se le caen las manos [ES]
  • Quien para la Palma no estrena nada, no vale nada [ES] (RÉSPED 2009)
Explicació: Dóna una explicació molt acurada Résped al seu Hombre refranero, que us reprodueixo:
Hoy empieza la Semana Santa de los católicos, en la que se conmemora la pasión, muerte y resurrección de Jesús. Esta semana de luto (especialmente a partir del jueves) y de fin de la cuaresma comienza paradójicamente con un día de alegría y de exhibición.

Litúrgicamente, diremos que se conmemora la entrada triunfal de Jesús en Jerusalén, según narra el evangelio de san Marcos, a lomos de un burro. Dado que la Semana Santa suele coincidir con el fin del invierno y el principio de la primavera, por toda España se ha tradicionalizado el realizar procesiones y celebraciones de este día, y era hasta hace unas décadas, una fecha de especial celebración en la que se aprovechaba para ponerse cada uno sus mejores galas e incluso para estrenar la ropa de la nueva temporada.

De ahí el sentido del refrán, pues quien no podía permitirse estrenar nada en esta fecha era pobre (no tener manos, en el sentido de no tener trabajo) y además no sabía coser (no tener manos en el sentido de ser incapaz de elaborarse la ropa).
Font: Résped (2009): Blog Hombre refranero, a l'article Domingo de Ramos, quien no estrena no tiene manos, del 5 d'abril de 2009.