Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.