índex - bibliografia

27/7/07

Robar a lladres no és pecat

Variants i sinònims:

  • De lladre a lladró, quaranta dies de perdó
  • Qui roba a un lladre, té deu anys de perdó (DCVB 1926-68, s. v. «lladre»)
  • Robar a lladres no és pecat (877 REFRANES - 1998)
Equivalents:
  • Quien roba a un ladrón, tiene cien años de perdón [ES] (877 REFRANES - 1998)
  • Quien roba a un ladrón, tiene mil años de perdón [ES]
Font:
  • DCVB - ALCOVER-MOLL (1926-68). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Palma de Mallorca: Editorial Moll.
  • Varis autors (1998): 877 refranes españoles con su correspondencia catalana, gallega, vasca, francesa e inglesa. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias.

22/7/07

Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou

Variants i sinònims:

  • Per santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve [26 de gener], un pas de llebre, per Ninou [‘Any Nou’], un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, per sant Antoni [17 de gener], un pas de dimoni (GARGALLO 2002)
  • Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (FONT 1900)
Equivalents:
  • Da San Tomas da la bocia al nas, da Nadal el pas de ‘n gial, da Pascheta [‘Reyes] ‘n oreta[LAD] (GARGALLO 2002)
  • El día Santa Lucía crez tanto ‘l día como la vieya espurre ‘l pie. Y el día santo Tomás, un pasín más [AST] (GARGALLO 2002)
  • En principio y fin de año, crece el dia paso a paso [ES] (FONT 1900)
  • Entà Senta-Luça, los jorns crèishen d’un saut de puça; Entà Nadau d’un saut de brau[‘toro’]. Enta’u prumer de l’an, d’un volet de hasan [‘gall’] [OC] (GARGALLO 2002)
  • Entà Sta. Lúcia un saut de piuda [‘puça’], entà Nadau un saut de poth [‘gall’], entàCap d’An un pas de bò [‘bou’], entà (ar)Reis mieja ora creish [OC] (GARGALLO 2002)
  • Por San Andrés [30 de novembre], crece el día un si es no es; por Santa Lucía, un paso de gallina; por Navidad, cualquiera lo verá [ES] (GARGALLO 2002)
  • Por santa Lucía crez o día un palmo de pita [‘gallina’]; por san Xulián, un pulo de ran [‘salt de granota’]; por san Antón, un paso de boi; e por san Sebastián, xa ten unha hora máis [GL] (GARGALLO 2002)
  • Por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día un paso de gallina; por Navidad, ya lo echa de ver el harriero en el andar y la vejezuela en el hilar; por los Reyes, bobo, ¿no lo vedes? [ES] (GARGALLO 2002)
  • Sant Tomás el sa slunga al dí da la boca fina al nas, ai fest da Nätal el cant d’un gall, a Paschèta un’ureta, a Sant Antòni un’ura bòna, a san Bias un’ura in pas [LOMB] (GARGALLO 2002)
  • Un pouquiño crez o día pola santa Lucía; por san Tomé xa se lle ve; e por san Silvestre [31 de desembre] a chouto [‘salt’] de lebre [GL] (GARGALLO 2002)
Etimologia: Vegeu el blog Etimologies paremiològiques, s. v. Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nota: Diu Font (1900): «Fins á l'endemá de santa Llucia no s'allarga'l dia per la tarde, pro segueix escursantse pel matí, fins á la diada dels sants Reys. Comptat pels dos caps, los jorns 19, 21, 23 y 25 de decembre son los mes curts del any y fins al 30 del dit mes no comença á escursarse lanit. Los castellans diuen... en principio y fin de año, crece el dia paso á paso».

Font:

Al mal temps, bona cara

Variants i sinònims:

  • A mal viatge, mantes noves (FARELL I DOMINGO 1989)
  • A mala estada, bona cara (ESPUNYES 2007)
  • Al mal, fes-li bona cara (ESPUNYES 2007)
  • Al mal temps, bona cara (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Al mal tiempo buena cara [ES] (FARELL I DOMINGO 1989)
  • Al mal tiempo, buena cara [ES] (ESPUNYES 2007)
Font:
  • Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tant se val barretina vermella, com vermella barretina

Variants i sinònims: Tant se val barretina vermella, com vermella barretina (FARELL I DOMINGO 1989).

Equivalents: Tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando [ES].

Explicació: Que l'orde dels sumands o dels factors no altera el resultat. Que una alteració en els detalls no rectifica el conjunt (FARELL I DOMINGO 1989)

Nota: Farell no ofereix la versió castellana del refrany. L'afegeixo jo.

Font: Farell i Domingo (1989): Refranyer tèxtil català. Sabadell: Ed. Ausa.

En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó

Variants i sinònims:

  • En l'estable el bestiar còmodament ha d'estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó (Migdia de França) (FAGES DE ROMÀ 1853)
  • Tal estable, tal bèstia (Migdia de França) (FAGES DE ROMÀ 1853)
Equivalents: Tal establo, tal bestia (al Migdia de França) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853)

Nota
: En l'original apareix En el estable el bestiar còmodament deu estar; fesli bona habitasió, no'l tingues com en presó.

Font
: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980.

Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal

Variants i sinònims: Tinc present que molt val donar-li al «ganao» sal (FAGES DE ROMÀ 1853).

Equivalents: Una libra de sal hace diez libras de carne (provebi a Suïssa) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853).

Nota
: En l'original apareix Tin present que molt li val donarli al ganao sal.

Font
: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980

4/7/07

Al ficar-te en heretats consulta tes facultats

Variants i sinònims: Al ficar-te en heretats consulta tes facultats (FAGES DE ROMÀ 1853).

Equivalents
: Tanto vale la tierra cuanto vale el hombre (proverbi) [ES] (FAGES DE ROMÀ 1853).

Explicació: Els cartaginesos deien que la heretat havia de ser més dèbil que qui la treballava, perquè s'ha de lluitar amb ella. Una hisenda gran mal cultivada rendeix menys que una de petita aprofitada. (FAGES DE ROMÀ 1853)

Nota: Tret del títol de l'obra, he actualitzat la grafia dels aforismes de l'obra de Fages de Romà (1853)

Font: Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980