El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tothom tira aigua al seu molí

Variants i sinònims:

• Cadascú capta per son sant (SAURA 1884)
• Cadascú tira l'aigua a son molí i deixa en sec el del veí (SAURA 1884)
• Tothom tira aigua al seu molí (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Cada uno alega en derecho de su dedo [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tothom tira aygua al seu molí | Cada hu capta per son sant | Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

• Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  
• Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
• Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  
• Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
• Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
• La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
• Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  
• Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
• Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  
• Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
• Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
• Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  
• Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  
• Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
• In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell

Variants i sinònims:

• Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell (CONCA 1988)
  
• Tira més un pèl de cony que una mula (trad. oral)
• Tira més un pèl de dona que cent mules (CONCA 1988).

Equivalents:

• Pueden más un par de tetas que un par de carretas [ES] (trad. oral)
  
• Tiran más dos tetas que dos carretas [ES] (trad. oral)
• Tiran más un par de tetas que cien carretas [ES].

Nota:

• Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.
• La Laura aporta les varians que anoto com "trad. oral" en un comentari al Raons que rimen. En Jordi Gomara em transmet com l'havia sentit dir ell a casa.
  

La sort està tirada

Variants i sinònims: La sort està tirada (GARCÍA SALINAS 1994).

Equivalents:

• La suerte está echada [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)
• Alea jacta est [LL] (GARCÍA SALINAS 1994)

Explicació: Del llatí "Alea jacta est". Vol dir que s'ha pres una resolució decisiva de la qual hom no pot tornar enrera (GARCÍA SALINAS 1994).

Font: El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

La cabra sempre tira a la muntanya

Variants i sinònims: La cabra sempre tira a la muntanya (AMADES 1951).

Equivalents: La cabra siempre tira al monte [ES].

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.