Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen

Variants i sinònims:

• Gats amb gats, mai s’esgarrapen (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Llops amb llops (o cans amb cans) no (o mai) es mosseguen (SAURA 1884)
• Un diable coneix l'altre (SAURA 1884)
• Un que robava i dos que hi consentien (SAURA 1884)

Equivalents:

• De corsario a corsario, no se pierde sino los barriles [ES] (SAURA 1884)
• Le corbeau ne crève pas les yeux d‟un autre corbeau (Trad.: El corb no punxa pas els ulls d’un altre corb) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los lobos no se comen unos a otros [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• There is honour among thieves (Trad.: Hi ha honor entre els lladres) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Lops ab llops, ó cans ab cans no's mossegan, ó may se mossegan | Un diable coneix l'altre | Un que robava y dos que hi consentian (SAURA 1884).
Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

El ca, guanya el pa

Variants i sinònims: El ca, guanya el pa (SAURA 1884).

Equivalents: El can, gana pan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo ca, guanya'l pa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

El ca que vol pa, ha de llepar la mà

Variants i sinònims: El ca que vol pa, ha de llepar la mà (SAURA 1884).

Equivalents: Ay, ay, que me he hallado, por andar abajado! [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo ca que vol pa, ha de llepar la ma (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors

Variants i sinònims:

• Pagar justos per pecadors (PONS LLUCH 1993)
• Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors (SAURA 1884)
  
• V. Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Equivalents: Arde verde por seco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pagan, ó sempre pagan justos per pecadors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no té pa, que no crie ca

Variants i sinònims:

• No té pa, i vol criar (o tenir) ca (SAURA 1884)
• V. No té pa ni vi, i convida al veí
• Qui no té pa, que no crie ca
  

Equivalents: A quien no le sobre pan, no crie can [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A ca gros no cal dir-li quisso

Variants i sinònims: A ca gros no cal dir-li quisso (SAURA 1884).

Equivalents:

• A perro viejo nunca cuz, cuz [ES] (SAURA 1884)
• A perro viejo no hay tus, tus [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: A cá gros no cal dirli quisso (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No té pa ni vi, i convida al veí

Variants i sinònims:

• No té pa ni vi, i convida al veí (SAURA 1884)
• V. Qui no té pa, que no crie ca

Equivalents: Aja no tiene que comer, y convida huéspedes [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No te pa ni vi, y convida al vehí | No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Variants i sinònims:

• La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
• V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
• Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)

Equivalents:

• Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
• Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (PONS LLUCH 1993).

Nota:

• Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
• L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans

Variants i sinònims:

• Amor de germans, amor de cans (PONS LLUCH 1993)
• Germans quan són petits, i quan són grans, cosinsgermans (PONS LLUCH 1993)
• Partir com a bons germans: tot per jo i res per tes mans (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Partamos como buenos hermanos: la mejor parte para mí, y lo demás para ambos [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Suposa que l'afecte entre germans no sol ésser gaire profund (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que l'estimació entre germans va perdent intensitat amb el temps i els canvis familiars (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar

Variants i sinònims:

• De llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar (PONS LLUCH 1993)
• La coixera de gos i el plor de bagassa, prompte passa (de València) (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Lágrimas de mujer y cojera de perro, no las creo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Trobem més encertat el recollit a València (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Ca que lladra no mossega

Variants i sinònims:

• A so de tabals no s'agafa (o no s'ha agafat mai) cap llebre (ESPUNYES 2007)
• Ca que lladra no mossega (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Ca qui lladra no mossega (PONS LLUCH 1993)
  
• Com més por té el ca, més lladra (CONCA 1988) (GIMENO 1989)
• Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà (MILLÀ 1965) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Fa més el llop callant que el gos lladrant (ESPUNYES 2007)
• Gos que lladra no mossega (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007)
• Qui amenaça no pega (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Gato maullador, nunca buen cazador[ES] (ESPUNYES 2007)
• Perro ladrador, poco mordedor [ES] (DIÀFORA 1982) - (ESPUNYES 2007)
• Perro que ladra no muerde [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• Quan un gos borda, això no vol dir que intenti de mossegar algú; senzillament, pot estar excitat o espantat d'algun soroll o moviment. A més, és obvi que mentre borda no pot mossegar. En sentit metafòric ens diu que no hem de prendre seriosament els homes que criden molt o fan accions desmesurades (GIMENO 1989).
• Significa que les persones que criden molt no solen fer gaire mal (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Del gos flac no s'apeguen més que puces

Sinònims i variants:

• A ca magre, tot són puces (Mallorca) (DCVB)
• A gos flac, tot són puces (Elx) (MIGJORN)
  
• A un banyat, da-li aigua (Mallorca) (MIGJORN)
  
• Al llop magre tots els gossos li borden (ZÈFIR)
• Ase magre, carregat de mosques (ZÈFIR)
• Caldera vella, bony o forat, o tot plegat (ZÈFIR)
• Caldera vella o terrat, sempre té bony o forat  (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
• Damunt del bony un torondo (Elx) (MIGJORN)
  
• Del gos flac no s'apeguen més que puces
  
• Gos magre, tot són puces (FARNÉS 1992)
• Gos pelut, tot són puces (FARNÉS 1992)
• V. Gos pobre, ple de ronya
  
• Qui és desgraciat, amb els collons entropessa (ZÈFIR)
• Sempre plou sobre banyat (Elx) (MIGJORN)
  
• Sempre plou sobre mullat (ZÈFIR) (MIGJORN)
• V. Si no vols caldo, dues tasses
  

Equivalents:

• A perro flaco, todo son pulgas [ES]
• Hombre viejo saco de azares [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)

Parèmia segons la font original: Caldera vella o terrat, sempre té bony o forat  (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)


Nota: Bony i torondo són paraules sinònimes a Elx (MIGJORN).

Explicació: El sentit és "no hi havia prou amb el que passava que damunt ens passa encara més" (MIGJORN).

Font:

• Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803. 
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.