Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona (PUJOL 1999)
• Si al novembre trona, la collita és bona (FARRÀS 1998)
• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós

Variants i sinònims:

• El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós (SAURA 1884)
• Repara a l'opulent, quant més roba més fred sent (SAURA 1884)

Equivalents: Al rico y al pobre, no oiréis que les sobre [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Lo rich sempre es codiciós, y lo pobre es desitjós | Repara al opulent, quant més roba més fret sent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

Variants i sinònims:

• En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• En sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• Quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: «No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons) (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui escolta el seu mal sent

Variants i sinònims:

• Qui escolta el seu mal sent (PONS LLUCH 1993)
• Qui escolta pels forats, escolta les seves maldats (BALBASTRE 1977)
• Qui escolta pels forats, sent els seus pecats (Zèfir)

Equivalents:

• Muchas veces el que escarba, lo que no quiere halla [ES] (Zèfir)
• Quien escucha al agujero, oye de su duelo [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien escucha, su mal oye [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Recomana evitar la curiositat en converses reservades de les quals hem estat exclosos (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juny 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol

Variants i sinònims:

• Qui diu lo que vol ha de sentir lo que no vol (PONS LLUCH 1993)
• Qui en vol dir n'ha de sentir (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien dice lo que quiere, oye lo que no quiere [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que els qui es prenen molta llibertat de llengua i malparlen dels altres solen esser també objecte de la murmuració (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que el qui mal parla d'altri també sol ésser malfamat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui compra i ment, a sa bossa ho sent

Variants i sinònims: Qui compra i ment, a sa bossa ho sent (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: A quien compra y miente, su bolsa lo desmiente [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que per pròpia conveniència cal esser veraços (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

L'opulent, quan més roba més fred sent

Variants i sinònims:

• L'opulent, quan més roba més fred sent (GIMENO 1989)
• La cobdícia és la mare dels desigs insatisfets (GIMENO 1989)

Equivalents: El que más come, menos come [ES] (GIMENO 1989).

Explicació: Fa referència a les conseqüències negatives de voler acumular massa coses, ja que aquestes perden el seu valor (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Quan els gossos borden alguna cosa senten

Variants i sinònims:

• Quan els gossos borden alguna cosa senten (Zèfir)
• Quan els gossos lladren, alguna cosa senten (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Sense fonaments no hi hauria cases (SAURA 1884)

Equivalents:

• Algo tiene el agua cuando la bendicen [ES] (SAURA 1884)
  
• Cuando el río ruge, es que agua lleva [ES] (Zèfir)
• Cuando el río suena, agua lleva [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (Zèfir)
• Cuando truena, llover quiere [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia original segons la font:

• Quant los gossos lladran, alguna cosa senten (SAURA 1884)
• Sens fonament no hi hauria casas (SAURA 1884)

Explicació: Recomana de fer cas de les manifestacions fortes de les persones (i dels gossos) ja que no hi ha efecte sense causa (GIMENO 1989).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Zèfir (abril 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol

Variants o sinònims:

• D'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol (BALBASTRE 1977)
• D'allò (o del) que els ulls no veuen, el cor no se'n dol (PÀMIES 1997)
  
• Del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol (DCVB)
• El que ulls no veuen, cor no desitja (PÀMIES 1997)
  
• Lo que no veuen ulls, cor no en dol (DCVB)
• V. Lluny dels ulls, lluny del cor
  
• Ulls que no veuen, cor que no dol (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) (Zèfir)
  
• Ulls que no veuen, cor que no en dol (Zèfir)
• Ulls que no veuen, cor que no plora (DCVB) - (PÀMIES 1997) - (PERIS 2001)
  
• Ulls que no veuen, cor que no sent (PÀMIES 1997) - (Zèfir)
  

Equivalents:

• Cuan lejos de ojos, tan lejos de corazón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997)
• Cuando los ojos no ven, el corazón no duele [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (o quiebra) [ES] (PÀMIES 1997)
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (Zèfir)

Explicació:

• Sovint la ignorància és un pal·liatiu per al dolor humà. En tot cas és bo de conèixer que allunyant-se algú dels problemes, aquests semblaran menys greus (GIMENO 1989).
• El dolor, les penes, etc., es mitiguen si un se'n distancia (GIMENO 1989).
• Les desgràcies i penalitats impressionen molt menys els qui no hi són presents; el temps i la distància ajuden a oblidar (PÀMIES 1997).
  

Lloc: A la Vall d'Aran diuen «El que ulls no veuen, cor no desitja» (PÀMIES 1997)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (gener 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Allà on no hi ha pa no hi ha pau

Sinònims i variants:

• A la casa que no hi ha pa, al juliol senten glaçar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Allà on no hi ha pa no hi ha pau
• Allà on no hi ha pa tot és renou (ABRIL 1996)
• On no hi ha farina tot és moïna (FORGAS 1992)

Equivalents:

• Donde no hay harina todo es mohína [ES] (ABRIL 1996)
• Donde no hay harina, todo es mohína [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde no hay harina todo es tremolina (l'he afegit jo)
• Poverty brings discontent (Trad.: La pobresa porta el descontentament) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quand le foin manque le râtelier, les chevaux se battent (Trad.: Quan el fenc manca a la menjadora, els cavalls s’engeguen guitzes) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Frase que expressa que el malestar causat per la pobresa, provoca renou o disgustos entre la gent (ABRIL 1996).
• Aquest refrany relaciona directament la pobresa amb el malestar, expressat de maneres diferents en els distints equivalents (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.