Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era

Variants i sinònims:

• Quan el Juny arriba, prepara la falç i neteja l'era (PUJOL 1999)
• Quan el juny entra, agafa la falç i neteja l'era (AMADES 1951)

Equivalents: Cuando junio llega, busca la hoz y limpia la era [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

Sant Joan arribat, la primavera ha passat

Variants i sinònims: Sant Joan arribat, la primavera ha passat (AMADES 1951) - (BELLMUNT 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Sanjuanada venida, primavera ida [ES].

Explicació: Se celebra el 24 de juny i, per tant, és estiu (PARÉS 1999).

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet. L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951) - BELLMUNT (1987) - CONCA (1993) - PARÉS (1999).

Pocs arriben a ser sants, ballant

Variants i sinònims: Pocs arriben a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Equivalents: Bien llega quien suda y ruega [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pochs arriban a ser sants, ballant (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Molts amens, arriben al cel

Variants i sinònims: Molts amens, arriben al cel (SAURA 1884).

Equivalents: Amén, amén, sube al Edén (o al cielo llega) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Molts amens, arriban al cel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La ignorància és arribada, i li han fet una gran entrada

Variants i sinònims: La ignorància és arribada, i li han fet una gran entrada (SAURA 1884).

Equivalents: Al ignorante osado, la ignorancia da la mano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La ignorancia es arribada, y li han fet una gran entrada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La pàtria del savi és lo món

Variants i sinònims:

• L'home de bé a tot arreu és ben arribat (SAURA 1884)
• La pàtria del savi és lo món (SAURA 1884)

Equivalents: Al buen varon, tierras ajenas su patria le son [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La patria del sabi es lo món | L'home de bé a tot arreu es ben arribat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo

Variants i sinònims:

• Al bé buscar-lo i al mal esperar-lo (SAURA 1884)
• Mengem i bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884)

Equivalents: Al bien buscallo, y al mal esperallo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al bé buscarlo y al mal esperarlo | Menjem y bebem que a la mort ja hi arribarem (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba

Variants i sinònims: El que corromp el cap, fins al moll dels ossos arriba (PÀMIES 1997a).

Equivalents: La corrupción de lo mejor produce lo peor [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: La corrupció del millor provoca les pitjors conseqüències (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona

Variants i sinònims:

• A port arribat, bot oblidat (P: VIII, 439)
• A port arribat, vot oblidat (S&C: 351)
• Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara (P: XIII, 50) 
• Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona (P: XIII, 417)
• No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona (PONS LLUCH 1993)
• No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona (PONS LLUCH 1993)
• Només es recorda de santa Bàrbara quan trona (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Danger passé, saint oublié [FR] (S&C: 351)
• El peligro pasado, el voto olvidado [ES] (S&C: 351)
• Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Rogar al santo hasta pasar el tranco [ES] (Résped 2010) 
• The danger past God is forgotten [EN] (S&C: 351)

Explicació:

• Significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobam estrets o en perill (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Un cop solucionat el problema, no ens recordem de qui ens ha ajudat (P: XIII, 50).
• Hace alusión al desagradecimiento, pues hay quienes, después de obtenido el provecho o el favor, ponen en práctica aquello de que si te he visto, no me acuerdo [ES] (S&C: 351)

Nota: Trobo a Hombre refranero un equivalent castellà que em recorda aquest refrany, i l'anoto, encara que el sentit és una mica diferent: "Se dice para criticar a los que cuando están en un apuro buscan ayuda y la suplican y una vez pasado este se olvidan de su arrepentimiento e incluso de su benefactor, como los que rezan con falsa fe, solo mientras se ven apurados".

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.

Una desgràcia mai no ve sola

Variants i sinònims:

• V. Arbre a terra, tothom li fa guerra
• Una desgràcia no arriba mai sola (CONCA 1988)
• Una desgràcia mai no ve sola (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• Bien vengas mal, si vienes solo [ES] (BALBASTRE 1977)
• V. Del árbol caído todos hacen leña [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Las desgracias no vienen solas [ES]
  
• Las desgracias vienen a pares [ES] (BALBASTRE 1977)
• Llover sobre mojado [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell

Variants i sinònims: Si vols arribar a dalt com un jove, puja les escales com un vell (BALBASTRE 1977).

Equivalents: vísteme despacio que estoy de prisa [ES] (BALBASTRE 1977).

Comentari: Jo en castellà coneixia, atribuït a Napoleó: «Vísteme despacio que tengo prisa».

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora

Variants i sinònims: Més tard o més d'hora, a tothom arriba l'hora (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A cada puerco le llega su san Martín [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí

Variants i sinònims:

• A cada porc li arriba el seu Sant Martí (SAURA 1884)
• Cada pecador té la seua penitència (Zèfir)
• Per a tots hi ha un dia per estar penjats a la carnisseria (Zèfir)
• Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi (Zèfir)
• Per sant Martí mata el porc i «encieta» el vi (SERRA I BOLDÚ 1986)
  
• Qui la fa, la paga (Zèfir)

Equivalents:

• A cada cerdo le llega su san Martín (amb sentit diferent) (SERRA I BOLDÚ 1986)
• A todo puerco le llega su san Martín [ES] (SAURA 1884)
• No hay plazo que no se cumpla [ES] (SAURA 1884)
• Todos los cerdos tienen su San Martín [ES] (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Dit i fet

Variants i sinònims:

• Arribar i engranar (SAURA 1884)
  
• Arribar i moldre (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Dit i fet (DIÀFORA 1982)
  
• Joan és molt perillós: no la pensa que no la fa (Zèfir)
• Morta i pela(da) (Zèfir)
• Passa, que t'he vist (en el context: "fem un passa que t'he vist") (Zèfir)
• Pensat i fet (Zèfir)
• Ser un pim-pam i fora (Zèfir)
• Tal dit, tal fet (DIÀFORA 1982) - (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• A tres azonadas sacó agua [ES] (SAURA 1884)
  
• Aquí te pillo, aquí te mato [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Así dicho, así hecho (PONS LLUCH 1993)
  
• Dicho y hecho (DIÀFORA 1982)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2005) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El que puguis fer avui no ho esperis fer demà

Variants i sinònims:

• Demà mai no arriba (GIMENO 1989)
  
• El món és dels que matinegen (GIMENO 1989)
• El que puguis fer avui no ho deixis per demà (CONCA 1988)
• El que puguis fer avui no ho deixis per a l'endemà (BALBASTRE 1977)
• El que puguis fer avui no ho esperis fer demà (GARCIA SALINAS 1994)
  
• La feina matinal, tot el dia val (MILLÀ 1965)
• Lo que puguis fer avui, no ho deixis per demà (PONS LLUCH 1993)
  
• No deixis per a demà el que puguis fer avui (MILLÀ 1965) - (PERIS 2001)
  
• Qui matina fa farina (GIMENO 1989)
• Qui matineja, més temps feineja (MILLÀ 1965)
  
• Qui s'aixeca de matí, pixa allà on vol (GIMENO 1989)
• Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit (GIMENO 1989)
• V. Feina feta no té destorb
  

Equivalents:

• No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Propera, nec te venturas differ in horas: qui non est hodie, cras minus aptus erit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: afanya't, i no ho deixis per a un altre moment; qui no està disposat avui, demà ho estarà menys]

Explicació:

• Aconsella de no ajornar les tasques obligatòries. Els ajornaments gasten molt temps i freqüentment acaben en un no res. Cal utilitzar el moment present, perquè el passat és inutilitzable (GIMENO 1989).
• És l'experiència que ens recomana no refiar-nos del temps a venir, ja que mal sabem amb antelació si en podrem disposar (PONS LLUCH 1993).
  

Etimologia: Prové d'una sentència llatina d'Ovidi a Remedia Amoris, segons PERIS (2001).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp

Variants i sinònims:

• Tant d'anar el càntir a la font, al remat es trenca (BALBASTRE 1977)
• Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp (GARCÍA SALINAS 1994)
• Tantes vegades va el canteret a la font, que ve un dia que es romp (CONCA 1988)
• Tantes vegades va es cànter a sa font que arriba que es trenca (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se quiebra [ES] (BALBASTRE 1977)
• Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe [ES] (GARCÍA SALINAS 1994)

Explicació: Es diu per significar que la insistència en una mateixa cosa arriba a causar-hi algun efecte (PONS LLUCH 1993).

Nota: Ja el trobem documentat en Francesc Eiximenis, al segle XIV.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant

Variants i sinònims:

• Demanant, demanant, es va a Roma (BALBASTRE 1977)
• Demanant, demanant, van (o arriben, o troben) a Roma (PONS LLUCH 1993)
• Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant
  
• V. Tots els camins porten a Roma.

Equivalents:

• Preguntando se llega a Roma [ES]
• Preguntando, preguntando, se llega al sitio que va uno buscando (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien lengua ha, a Roma va [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu referint-se a algú que ha d'anar a un lloc sense saber-ne el camí (PONS LLUCH 1993).

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».