La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere

Variants i sinònims: La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• A word spoken is past recalling (Trad.: Una paraula dita és el passat que crida) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Palabra suelta, no tiene vuelta [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tard la main à la bouche quand la parole est issue (Trad.: Tard la mà va a la boca quan la paraula ja ha sortit) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Mostra les conseqüències de no meditar abans de parlar, ja que no podem fer tornar enrere les paraules (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

De l'abundància del cor en parla la boca

Variants i sinònims: De l'abundància del cor en parla la boca (SAURA 1884).

Equivalents: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De la abundancia del cor parla la boca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb pa i vi es fa camí

Variants i sinònims:

• V. Afartar-se com un lladre
• Amb pa i vi es fa camí (ESPUNYES 2007)
  
• El forn s'escalfa per la boca (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Con pan y vino se anda el camino [ES] (ESPUNYES 2007).

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Boca amarga, no pot escopir mel

Variants i sinònims:

• Boca amarga, no pot escopir mel (SAURA 1884)
  
• Boca que menja (o traga) fel, no pot escopir mel (SAURA 1884)
• De cor amarg, mai boca dolça (SAURA 1884)
• L'home que rosega fel, no vomita dolça mel (SAURA 1884)

Equivalents: Boca con duelo no dice bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Boca amarga (o que menja (o traga) fel), no pot escopir mel | De cor amarch, may boca dolsa | L'home que rosega fel, no vomita dolsa mel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tantes boques, tantes coques

Variants i sinònims:

• Béns ben repartits a tothom li fan profit (SAURA 1884)
• Tantes boques, tantes coques (SAURA 1884)

Equivalents: A una boca una sopa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tantas bocas, tantas cocas | Bens ben repartits a tothom li fan profit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cent en boca i guarda la bossa

Variants i sinònims: Cent en boca i guarda la bossa (SAURA 1884).

Equivalents: Apuntar y no dar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent en boca y guarda la bossa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al gust estragat, el dolç li és amarg

Variants i sinònims:

• Al gust estragat, el dolç li és amarg (SAURA 1884)
• qui té sal a la boca, no coneix la mel (SAURA 1884)

Equivalents: Al gusto dañado o estragado, lo dulce es amargo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Al gust estragat lo dols li es amarch (SAURA 1884)
• Qui té sal a la boca, no coneix la mel (SAURA 1884)
  

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui xerra paga

Variants i sinònims:

• Qui la confessa que la pagui
• V. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
• Qui xerra paga
  

Equivalents: Al gallo que canta, le aprietan la garganta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui xarra paga | Qui la confessa que la pague (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca

Variants i sinònims:

• El que no agrada als ulls, no agrada (o plau) a la boca (PÀMIES 1997)
• Els ulls mengen més que la boca (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PÀMIES 1997)
• Si a la vista no me agrada, no me aconsejes nada [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: De gastronomia. Els menjars solen incitar la gana més per la seva presentació que per les substàncies que contenen (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Els ulls mengen més que sa boca

Variants i sinònims: Els ulls mengen més que sa boca (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Lo que no entra bien por los ojos, entra mal por la boca [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que els menjars solen incitar la gana, més per la seua presentació que per les substàncies que contenen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El silenci és or

Variants i sinònims:

• Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  
• Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
• El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  
• V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  
• La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
• Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
• No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
• Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
• Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
• Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

De la boca al nas, no en tastaràs pas

Variants i sinònims: De la boca al nas, no en tastaràs pas (BALBASTRE 1977).

Equivalents: De la mano a la boca, se pierde la sopa [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A qui no parla, Déu no l'ou

Variants i sinònims:

• A qui no parla, Déu no l'ou (BALBASTRE 1977)
  
• Boca que no parla, Déu no l'ou (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Callant no s'arriba enlloc (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A quien no habla, no le oye Dios [ES] (SAURA 1884)
  
• Boca que no habla, Dios no la oye [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no llora, no mama [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Expressa la necessitat de l'oració (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca

Variants i sinònims:

• Qui té boca s'equivoca (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (GARCÍA SALINAS 1994)
  
• V. Qui xerra paga
  
• Tot bon cavaller cau del cavall (BALBASTRE 1977)
• Tothom té dret a equivocar-se (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Por la boca muere el pez [ES] (GIMENO 1989)
• Quien mucho habla, mucho yerra [ES] (GIMENO 1989)
• Quien tiene boca se equivoca [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error. La cua del refrany («i qui té nas es moca») serveix per emfasitzar (GIMENO 1989).
• Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

En boca tancada, la mosca no hi farà entrada

Variants i sinònims:

• A boca closa, no hi entra mosca (TURMEDA 1417)
• A boca tancada, no hi entren mosques (CONCA 1988)
• Boca tancada no hi entren mosques (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. El silenci és or
• En boca tancada, la mosca no hi farà entrada (GARCIA SALINAS 1994)
  
• Llengua muda, mai no fou batuda (BALBASTRE 1977).

Equivalents:

• A shut mouth catches no flies (Trad.: Una boca tancada no atrapa cap mosca) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En boca cerrada no entran moscas [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En close bouche, n‟entre mouche (Trad.: A la boca tancada, cap mosca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Ens recomana romandre callats per evitar dir res que pugui resultar contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Els refranys catalans són trets de Garcia Salinas (1994) i CONCA (1988).
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.