Tothom tira aigua al seu molí

Variants i sinònims:

• Cadascú capta per son sant (SAURA 1884)
• Cadascú tira l'aigua a son molí i deixa en sec el del veí (SAURA 1884)
• Tothom tira aigua al seu molí (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Cada uno alega en derecho de su dedo [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tothom tira aygua al seu molí | Cada hu capta per son sant | Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí

Variants i sinònims:

• Déu nos guard d'un mal veí, i d'aprenent de violí (SAURA 1884)
• No hi ha més mal veí que un aprenent de violí (SAURA 1884)

Equivalents: Buen abogado, mal vecino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deu nos guart d'un mal vehí, y de aprenent de violí | No hi ha més mal vehí que un aprenent de violí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no té pa, que no crie ca

Variants i sinònims:

• No té pa, i vol criar (o tenir) ca (SAURA 1884)
• V. No té pa ni vi, i convida al veí
• Qui no té pa, que no crie ca
  

Equivalents: A quien no le sobre pan, no crie can [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí

Variants i sinònims: Deixant fer a ton veí, et darà bon jorn de matí (SAURA 1884).

Equivalents: Amistad de vecindad, tolerancia y caridad [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Deixant fer a ton vehí, dará't bon jorn dematí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No té pa ni vi, i convida al veí

Variants i sinònims:

• No té pa ni vi, i convida al veí (SAURA 1884)
• V. Qui no té pa, que no crie ca

Equivalents: Aja no tiene que comer, y convida huéspedes [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No te pa ni vi, y convida al vehí | No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No et treguis un ull per matar el del veí

Variants i sinònims:

• V. Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»
• No et treguis un ull per matar el del veí (PÀMIES 1997)

Equivalents: Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997).

Nota: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos»

Variants i sinònims:

• Molts es treurien un ull per veure els altres «cegos» (PÀMIES 1997)
  
• V. No et treguis un ull per matar el del veí
  
• Treure's un ull perquè un altre se'n tregui dos (o perquè un altre quedi cec)

Equivalents:

• El envidioso, por verte ciego, se saltaría un ojo [ES] (PÀMIES 1997)
• Por sacar tú al otro dos, te quieres sacar tú un ojo [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• No és convenient buscar el mal als altres, si també ens perjudica a nosaltres (PÀMIES 1997).
• Hi ha gent que, per causar un mal a un altre, són capaços de perjudicar-se (PÀMIES 1997)

Nota: Segons Amades (1951a) la tradició catalana conta una història de sant Martí quan va visitar el monestir de Canigó i pels serveis que va rebre de dos camperols els va concedir el do d'obtenir allò que desitgessin, amb el ben entès que l'altre ho rebria doblat. L'enveja va fer que un, després de molt temps de no gosar cap dels dos de demanar cap desig, demanés perdre un ull perquè l'altre restés cec (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui vol mal en es vesí, li posa per nom Rampí

Variants i sinònims: Qui vol mal en es vesí, li posa per nom Rampí (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: El que es enemigo de la novia, no dirá bien de la boda [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Fa referència als murmuradors. Refrany menorquí que el diccionari Ferrer Parpal dóna com equivalent del castellà apuntat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar

Variants i sinònims:

• Quan la barba de ton veí veges afaitar, posa la teua a remullar (Val.) (DCVB s. v. 'barba') 
• Com veus la barba de ton veyn pelar, mit la tua a remullar (Jahuda Dits, c. 67) (DCVB, s. v. 'barba')
• Quan vegis la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar (SAURA 1884)
  
• Quan vegis la barba de ton veí cremar (o pelar o afaitar), posa la teva a remullar (FARNÉS 1992)
• Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar (Zèfir)
  
• Quan vegis (o quan veuràs) sa barba de ton vesí cremar (o que es crema) posa sa teua a remullar (PONS LLUCH 1993)
• Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a remullar  (Cat., Mall., Men.) (DCVB, s. v. 'barba')
• Quan veuràs la barba de ton veí cremar, posa la teva a salvar (TURMEDA 1417)
• Si la barbe de ton voisin prend feu, met de l'eau sur la tienne [FR] (MIGJORN 2010)
• Si tu vois la barbe de ton voisin brûler, tu peux mettre la tienne à tremper [FR] (MIGJORN 2010)

Equivalents:

• Cuando la barba de tu vecino veas pelar, echa (o pon) la tuya a remojar (o en remojo) (SAURA 1884)
  
• Cuando las barbas del vecino veas pelar, echa (o pon) las tuyas a remojar [ES] (Zèfir)
• Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Quant vejas la barba de ton vehí cremar, posa la teva á remullar (SAURA 1884).

Explicació: Significa que el mal que sofreixen els altres ens ha de servir d'avís per evitar-nos-lo (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2002) - Llista de professionals de la llengua catalana.

El pa de la veïna és medecina

Variants i sinònims:

• El pa de la veïna és medecina (DIÀFORA 1982)
• L'ase d'en Mora, de tot s'enamora (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Hermoso huerto el de mi vecino [ES] (DIÀFORA 1982)
• Hermoso huerto es el de mi vecino [ES] (BALBASTRE 1977)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.