Mare pietosa, cria la filla melindrosa

Variants i sinònims: Mare pietosa, cria la filla melindrosa (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• A pitiful mother makes a scabby daughter (Trad.: Una mare lamentable fa una filla ronyosa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Madre piadosa, cría la hija miedosa [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mère pieuse fait la fille teigneuse (Trad.: Mare pietosa fa la filla tinyosa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: La manera de ser de la mare, es reflecteix en l'actitud de les filles (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Parir entendreix i criar envelleix

Variants i sinònims:

• Criar panseix les dones i parir les posa bones (SAURA 1884)
• Parir entendreix i criar envelleix (SAURA 1884)

Equivalents: El criar arruga, y el parir alucia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo parir entendreix, y'l criar envelleix | Lo criar panseix las donas, y'l parir las posa bonas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada

Variants i sinònims:

• Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges (FARNÉS 1992)
• Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada (AMADES 1951)
  

Equivalents: Ni Antrueio sin luna, ni feria sin puta, ni piara sin artuña [ES] (PANIZO 1989).

Explicació:

• 'Antruejo', segons el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua (RAE) vol dir "Conjunto de los tres días de carnestolendas"
• «Significa que por Carnestolendas hay siempre luna nueva, en las ferias malas mujeres y en los rebaños de ovejas alguna que ha perdido el cordero» (PANIZO 1989).

Nota: El refrany castellà l'he trobat a Internet, en un article de Juliana Panizo Rodríguez, «Refranes alusivos al Carnaval», publicat a la Revista de Folklore, núm. 98 (año 1989). L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de AMADES (1951).

Qui no té pa, que no crie ca

Variants i sinònims:

• No té pa, i vol criar (o tenir) ca (SAURA 1884)
• V. No té pa ni vi, i convida al veí
• Qui no té pa, que no crie ca
  

Equivalents: A quien no le sobre pan, no crie can [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada

Variants i sinònims: Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada (SAURA 1884).

Equivalents: Ama sois, ama, mientras el niño mama; desde que no mama, ni ama ni nada [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Mentres cria la dida bona vida; y quant la criatura es criada, ni dida ni dinada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La vergonya cria ronya

Variants i sinònims:

• La vergonya cria ronya (SAURA 1884)
  
• La vergonya danya al pobre (SAURA 1884)
• Qui té vergonya té mal any (SAURA 1884)

Equivalents: Al pobre no es provechosa la vergüenza [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No té pa ni vi, i convida al veí

Variants i sinònims:

• No té pa ni vi, i convida al veí (SAURA 1884)
• V. Qui no té pa, que no crie ca

Equivalents: Aja no tiene que comer, y convida huéspedes [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No te pa ni vi, y convida al vehí | No te pa, y vol criar o tenir ca (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cria corbs i et trauran ets ulls

Vaiants i sinònims:

• Cria corbs, e-t trauran los ulls (PÀMIES 1977)
• Cria corbs i els ulls t'han de treure (PÀMIES 1977)
• Cria corbs i et trauran els ulls (PÀMIES 1977)
• Cria corbs i et treuran ets ulls (PÀMIES 1997)
• Criau corbs, y os trauran los ulls (PÀMIES 1977)
• Crieu corbs i us trauran els ulls (SAURA 1884) - (PÀMIES 1977)
• V. De desagraïts el món n'és ple
• Qui corbs cria, els ulls li treuen (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cría cuervos y te arrancarán los ojos [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997)
• Cría cuervos y te sacarán los ojos [ES] (SAURA 1884)
• Saepe quos ipse alueris, tibi inveniuntur maxime contrarii [LL] (PÀMIES 1997)

Parèmia segons la font original: Crieu corbs y us traurán los ulls (SAURA 1884). Explicació: Es diu contra els desagraïts (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997). Nota: És molt antic i té moltes variants, ja siguin gràfiques, fonètiques, etc. Antigament tenia el sentit de no afavorir la cria d'éssers, per naturalesa, perillosos (PÀMIES 1997). Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tothom hi és criat i molts pocs en són triats

Variants i sinònims: Tothom hi és criat i molts pocs en són triats (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Muchos son los llamados y pocos los escogidos [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Home pobre no pot criar gos

Variants i sinònims: Home pobre no pot criar gos (BALBASTRE 1977).

Equivalents: A quien no le sobre pan, no críe can [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Diner fa diner

Variants i sinònims:

• Diners criden diners (DIÀFORA 1982)
• Diners crien diners (DIÀFORA 1982)
• Diner fa diner (SAURA 1884)
  
• Diners fan diners i no els braços dels obrers (SAURA 1884)
  
• Diners fan més diners (DIÀFORA 1982)
• El poder apodera (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Cobre gana cobre, que no huesos de hombre [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
  
• Dinero llama dinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Parèmia segons la font original: Diners fan diners y no'ls brassos dels obrers | Lo poder apodera (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Els que s'assemblen es cerquen

Variants i sinònims:

• Calçar el mateix peu (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)
• Déu els cria i ells s'ajuntan (SAURA 1884) - (FARNÉS 1913) - (DCVB 1926-68) - (SADURNÍ 1982) - (BELLMUNT  I FIGUERAS 1987) - (PERIS 2001) - GARGALLO GREGORI (2008) 
• Els que s'assemblen es cerquen (AMADES 1951)
• Els que s'assemblen es troben (AMADES 1951)
• Estar fet l'un per l'altre (SANCHIS CARBONELL 2007)
• Fer l'un per l'altre (RASPALL-MARTÍ 1996) - (ESPINAL 2004)
• Fets l'un per l'altre 
• Mai no s'ajunten si no s'assemblen (PARÉS 1997) - (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Mai (no) s’apleguen fins que s’assemblen [i altres variants tretes de F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Menjar al mateix plat
• S'han buscat i s'han trobat
• Ser de la mateixa estofa
• Ser cul i merda
• Ser tots dos del mateix motlle

Equivalents:

• Berzas y nabos (o coles y nabos), para en uno son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Birds of a feather flock together [EN] [EPE: 54] - [Hirsch] - [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada asno con su tamaño [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada cual con su igual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Cada oveja con su pareja [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Coles y nabos, para una son entrambos [ES] (SAURA 1884)
• Concolores avec facillime congregantur [LL] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Dios los cría y ellos se juntan [ES] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• I ucelli delle stesse penne volano insieme [IT] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Les oiseaux de la même couleur ont la coutume de se mettre ensemble [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• No se puede igualar sino ruin con su par [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• On n’a jamais vu une agace avec un corbeau [FR] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Pares cum paribus facillime congregantur [LL] (Trad.: Els iguals s'ajunten més fàcilment amb els iguals) (PERIS 2001)
• Qui se ressemble, s’assemble [FR] [S&C: 292] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Saevis inter se convenit ursis [LL] (Trad.: Els ossos ferotges s'avenen entre ells) (PERIS 2001)
• Simile gaudet simili [LL] (Trad.: Cada cosa es complau en al seva semblant) (PERIS 2001)
• Tal para cual, Pedro con Juan y Pascuala con Pascual [ES] [F: I, 1839] (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)

Parèmia segons la font original: Déu los cria y ells se ajuntan (SAURA 1884)

Explicació:

• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (val.) (DCVB 1926-68)
• Es refereix als de la mateixa nissaga, dels mateixos gustos, etc. (ALZAMORA 2008).
• Es diu parlant de gent baixa o de poc valor moral que van plegats (GARGALLO GREGORI 2008)
• Es diu amb un puntet de malícia quan alguna gent fa colla o pinya amb altres de la seua afinitat per gustos, naixença, parla... (GISBERT 2011).
• Ésser del mateix tarannà (ABRIL ESPAÑOL 1996) - (ESPINAL 2004) - (GARGALLO GREGORI 2008)

Comentaris: El refrany en català és tret de Joan Amades (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): "Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres". Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament.

Guanya't la fama i posa't a jeure

Variants i sinònims:

• Agafa fama i posa't a jeure (BALBASTRE 1977)
• Agafa (o cobra o cria) fama i posa't (o tira't) a jeure (PONS LLUCH 1993)
• Agafa (o Cria) fama i posa’t a jeure. (P: IX, 40) - (S&C: 191)
• Agafa (o cria) fama i posa't (o fot-te) a jaure (ESPUNYES 2007)
• Busca sort i posa’t a jaure (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Cobra (o guanya) fama, i cala't a jaure (SAURA 1884)
  
• Cobra fama i posa't a jeure (CONCA 1988)
• Cobra fama i posa’t a seure (S&C: 191)
• Guanya't la fama i posa't a jeure (Zèfir)
  
• Guanya't la fama i tomba't a jeure (Zèfir)
  
• V. Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós
  

Equivalents:

• Acquiers bonne renommée et dors la grasse matinée [FR] (S&C: 191)
• Cobra buena fama y túmbate en la cama [ES] (MK: 24.062)
• Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y échate a morir. [ES] (MK: 24.059) - (S&C: 191)
• Cobra buena fama, y échate a dormir; cóbrala mala, y no la perderás [ES] (MK: 24.057)
• Cobra buena fama y échate a dormir [ES] (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993) - (ESPUNYES 2007)
  
• Cobra fama y échate a dormir [ES] BALBASTRE 1977)
• Cría fama y échate a dormir [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Give a dog a bad name and hang it (Trad.: Dóna-li a un gos un mal nom i penja’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mieux vaut bonne renommée que ceinture pliée (Trad.: Val més bona anomenada que la cintura plegada) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Win a good reputation and sleep at your ease [EN] (S&C: 191)

Parèmia segons la font original: Cobra (ó guanya) fama, y calat á jáurer (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que, quan un home ha adquirit anomenada, ja no cal que faci diligència (PONS LLUCH 1993).
• Ens recorda que, per bé o per mal, se’ns jutja pels nostres actes i també per la nostra reputació (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Una vez adquirida buena reputación, se conserva, hagamos lo que hagamos. También, con harta frecuencia uno es juzgado según la fama, buena o mala, que de él se tiene [ES] (S&C: 191).
• Assenyala que la fama pot lliurar-nos de treballar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (gener 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

De desagraïts el món n'és ple

Sinònims i variants:

• V. Cria corbs i et treuran els ulls
• De desagraïts el món n'és ple (BALBASTRE 1977)
  
• De desagraïts l'infern n'es ple (ABRIL 1996).

Equivalents:

• De desagradecidos está lleno el infierno [ES] (BALBASTRE 1977)
• El mundo está lleno de desagradecidos [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Es diu quan els beneficis fets a qui no els mereix són correspostos amb desagraïment (ABRIL 1996).

Font:

• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.