El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia (SAURA 1884)
  
• Les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• Qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: De caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo caball de regalo quant es vell roda la cinia | Las torres més altas cahuen | Qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall

Variants i sinònims: Pel mes de maig la mosca deixa el bou i va al cavall (AMADES 19512) - (PARÉS 1999).

Equivalents: En mayo la mosca deja al buey y coge al caballo [ES].

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

El vi ben bo i el cavall de pedra

Variants i sinònims:

• El vi ben bo i el cavall de pedra (SAURA 1884)
• Menjar servit i dormir en llit (SAURA 1884)

Equivalents: Beber de codo y cabalgar de poyo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo vi ben bo y'l caball de pedra | Menjar servit y dormir en llit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ull del senyor és el pinso millor

Variants i sinònims:

• V. L'ull de l'amo engreixa el cavall
• L'ull del senyor és el pinso millor (MILLÀ 1965) - (FERRET 1968) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: El ojo del señor es el pienso mejor [ES] (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Amic i cavall, si els canses fas mal

Variants i sinònims:

• A l'amic i al cavall no cansa'l (SAURA 1884)
• Amic i cavall, no cansa'ls (PONS LLUCH 1993)
• Amic i cavall, si els canses fas mal (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Al amigo y al caballo no hay que cansallo (o no apretallo) [ES] (SAURA 1884)
• Al hombre y al caballo, no apurallo [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Al amich y al caball no cansall (SAURA 1884).

Explicació: Significa que no s'ha d'abusar dels amics si se'n vol conservar l'amistat (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui és amo governa

Variants i sinònims:

• A Catalunya i a Castella, el cavall porta la sella (ESPUNYES 2007)
• A la taula i al llit, la dreta és del marit (ESPUNYES 2007)
• V. Cal obeir al superior
• El que paga, mana (GISBERT 2011) 
• Qui és amo governa (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (PARÉS 1997)
• Qui mana a can Ribot, l'amo o el porc? (ESPUNYES 2007)
• Qui mana, mana (ESPUNYES 2007)
• Qui té l'ase, fa el preu (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (ESPUNYES 2007) - (GISBERT 2011)
• Quien paga, manda [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• A més de tenir el nomenament d'amo, cal saber fer el paper per ser obeït (GIMENO 1989).
• Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no (GISBERT 2011).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

L'ull de l'amo engreixa el cavall

Variants i sinònims:

• L'ull (o els ulls) de l'amo engreixa (o engreixen) el cavall (FONT 1900) - (BALBASTRE 1977) - (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (PÀMIES 1997) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
  
• L'ull de l'amo en meng menjar engrosa més al bestiar (FAGES 1853)
  
• V. L'ull del senyor és el pinso millor
• La vigilància té cura del negoci (BALBASTRE 1977).
• Qui té botiga, que hi estiga
• Qui té gent i no hi va, si és ric, pobre es fa
• Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu
• Qui té obrers i no els veu, es fa pobre i no s'ho creu

Equivalents:

• El ojo del amo engorda el caballo [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997)
  
• Hacienda, que tu amo te vea, si no que te venda [ES] (BALBASTRE 1977)
• Il n'est pour voir que l'oeil de maître [FR] (PÀMIES 1997)
• Oculus domini saginat equum [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació:

• Consells per a qui ha de dirigir un negoci o té treballadors. recomana de tenir cura, diligència per obtenir més guanys (GIMENO 1989).
  
• Qui vol vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre (PÀMIES 1997).
• Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls (PÀMIES 1997).
• Quan l'amo vigila, els subordinats treballen més (PARÉS 1999).
  

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca

Variants i sinònims:

• Qui té boca s'equivoca (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca (GARCÍA SALINAS 1994)
  
• V. Qui xerra paga
  
• Tot bon cavaller cau del cavall (BALBASTRE 1977)
• Tothom té dret a equivocar-se (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Por la boca muere el pez [ES] (GIMENO 1989)
• Quien mucho habla, mucho yerra [ES] (GIMENO 1989)
• Quien tiene boca se equivoca [ES] (BALBASTRE 1977) - (PONS LLUCH 1993)
  

Explicació:

• El trobarem a la boca de qui es vol justificar d'haver comès algun error. La cua del refrany («i qui té nas es moca») serveix per emfasitzar (GIMENO 1989).
• Es diu per justificar qualsevol equivocació en manifestacions o opinions dades sobre matèria determinada (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• El refrany català és tret de Garcia Salinas (1994).

A cavall donat, no li miris el dentat

Variants i sinònims:

• A cavall donat, no li guardes (o miris) el pèl (S&C: 8)
• A cavall donat, no li mires el pèl (P: XI, 13)
• A cavall donat, no li miris el dentat (LEM: 120)
• A cavall donat, no li miris la dentadura (SAURA 1884)
• A cavall regalat, no li miris el dentat (S&C: 8)
• A cavall regalat, no li mires lo dentat (SAURA 1884)
  
• A cosa donada no li cerquis taps (BALBASTRE 1977)
• Al gust de qui paga vesteix en Tonet (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• A donar, fa de bon prendre (SAURA 1884)
  
• Lo que es donat no es regateja (SAURA 1884)
  
• Rossí donat, li miris pas les dents (AMADES 1951)
• Siga poc o siga res, a lo donat grans mercès (SAURA 1884)
• Sigui poc, sigui res, al que et donen grans mercès (PUJOL I CAMPENY 2008)
  

Equivalents:

• A caballo presentado, no hay que mirarle el diente [ES] (SAURA 1884)
• A caballo regalado no hay que mirarle el diente [ES] (MK: 54.682) 
• A caballo regalado no le mires el dentado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A caballo regalado, no le mires el dentado [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• A caballo regalado no le mires el diente [ES] (DG: IX)
• A caballo regalado, no le mires el diente [ES] (S&C: 8)
• À cheval donné on ne regarde pas la bride [FR] (DG: IX)
• À cheval donné, on ne regarde pas la bride (o la bouche) [FR] (S&C: 8)
• A quien dan, no escoge [ES] (SAURA 1884)
• Don’t look a gift horse in the mouth [EN] (S&C: 8)
• Je ne regarde pas la valeur du présent, mais le coeur de qui le présente (trad.: Jo no miro mai el regal, sinó el cor de qui el regala) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Never look a gift horse in the mouth [EN] (EPE: 488) - (S&C: 8) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: A caball regalat, no li mires lo dentat | A donar, fa de bon péndrer (SAURA 1884).

Explicació:

• A les coses regalades no s’hi ha de buscar defectes (P: XI, 13).
• Recomana agraïment. Critica voler buscar defectes a les coses regalades (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• El diente indica aquí la edad del caballo. Este refrán aconseja aceptar de buen grado los regalos y critica a quienes les ponen reparos [ES] (S&C: 8).
• Ens alenta a agrair allò que ens donin com a presents, sigui el que sigui (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Never be too critical of anything you have received as a gift. The condition of a horse’s teeth is a goog guide to its age. Similar proverbs are BEGGARS MUST NOT BE CHOOSERS; HE WHO PAYS THE PIPER CALLS THE TUNE [EN] (EPE: 488).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.