Acabat el juny, no canta el cucut

Variants i sinònims: Acabat el juny, no canta el cucut (AMADES 1951a).

Equivalents: A fines de junio, deja de cantar el cuco [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret d'AMADES (1951).

Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià

Variants i sinònims: Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià.

Equivalents: En San Antón, dale un tiento al perdigón; si no está, deja la Virgen pasar [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Bé canta Marta, després de farta

Variants i sinònims:

• Bé canta Marta, després de farta (SAURA 1884)
• Panxa plena fa bullici (SAURA 1884)

Equivalents: Canta (o parla) Marta, después de harta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Be canta Marta, després de farta | Panxa plena fa bullici (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada gall canta en son galliner

Variants i sinònims: Cada gall canta en son galliner (SAURA 1884).

Equivalents: Cada gallo canta en su muladar [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cabells i cantar, per ma casa no fan

Variants i sinònims:

• Cabells i cantar, per ma casa no fan (SAURA 1884)
• La dona bonica, mai et farà tornar ric, Blai (SAURA 1884)

Equivalents: Cabellos y cantar no cumplen ajuar (o no es buen ajuar) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cabells y cantar, per ma casa no fan | La dona bonica, may te fará tornar rich, Blay (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dient sa veritat, es perd s'amistat

Variants i sinònims:

• Cantant les veritats, es perden les amistats (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Dient sa veritat, es perd s'amistat (PONS LLUCH 1993)
• Qui diu ses veritats perd ses amistats (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cantando las verdades se pierden las amistades [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En diciendo las verdades, se pierden las amistades [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Si j‟avais la main plein de vérité, je m‟en garderai bien de l‟ouvrir (trad.: Si tingués la mà plena de veritat, me’n guardaria bé d’obrir-la) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008) 
• Truth finds foes where it makes none (trad.: La veritat troba enemics on no n’hi ha cap) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008) 

Explicació:

• Tot i que «qui ens estima ens farà plorar», no ens agrada que ens retreguin els defectes i que pretenguin corregir-nos (PONS LLUCH 1993).
• Recomana no dir la veritat als amics, ja que pot provocar una situació contraproduent (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut

Variants i sinònims:

• En cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• En sentir cantar es puput: matí banyat, capvespre eixut (PONS LLUCH 1993)
• Quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Cuando canta el cuco, cuanto llueve en ocho días se enjuaga en uno [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: «No es signo de bueno o mal tiempo propiamente, indica simplemente que en la época de su canto (verano), las lluvias son de poca importancia y naturalmente el agua desaparece enseguida» (F. Pons) (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)

Variants i sinònims: Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Dos gallos en un corral se llevan mal [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que no va bé el govern dividit entre dos o molts, revestits de la mateixa autoritat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

On hi ha gall, no canten gallines

Variants i sinònims:

• Allà on hi ha galls, no hi canta cap gallina (ESPUNYES 2007)
• Allà on hi ha galls, no hi canten gallines (GISBERT 2011)
• V. Cal obeir al superior
• Dos galls en un galliner, no pot ser (PÀMIES 1997a)
• Fins que el gros no s'ha sentit, no canta el gall petit (ESPUNYES 2007)
• Mal va la casa en què la gallina canta i el gall canta (ESPUNYES 2007)
• On hi ha el gall, no canten gallines (GISBERT 2011)
• On hi ha gall, no canten gallines (ESPUNYES 2007)
• On hi ha gall no canten pollets (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Donde el gallo canta, la gallina calla [ES] (PONS LLUCH 1993).
• Donde hay patrón no manda marinero [ES] (GISBERT 2011)

Explicació:

• Vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que quan hi ha despotisme els indefensos no gosen ni parlar (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions de qui mana (GISBERT 2011)

Font:

• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella.

Cantin papers i mentin barbes

Variants i sinònims:

• Canten papers i menten barbas (SAURA 1884)
• Cantin papers i mentin barbes (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Callen barbas y hablen cartas [ES] (SAURA 1884)
• Hablen cartas y callen barbas [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Canten papers y menten barbas (SAURA 1884).

Explicació: Vol dir que els documents o testimonis objectius tenen més força que les afirmacions o negacions personals (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet

Variants i sinònims:

• Qui canta a la taula i balla al llit no té el seny gaire complet (BALBASTRE 1977)
• Qui canta a sa taula, és un banaula (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i en es llit, es seny no té complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i pixa al llit, no té es seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta a sa taula i siula al llit, no té el seny complit (PONS LLUCH 1993)
• Qui canta en es llit i a sa taula, seny té de banaula (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• El poco seso canta en la mesa y silba en el lecho (PONS LLUCH 1993)
• Hay que comportarse con corrección [ES] (BALBASTRE 1977)
• Quien en la mesa canta, si no está loco poco le falta (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Tots aquests refranys s'usen per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums (PONS LLUCH 1993).

Nota: L'equivalent castellà de Balbastre (1977) no em sembla pas una frase sentenciosa ni un refrany (nota meva).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui canta els seus mals espanta

Variants o sinònims:

• Cantant, cantant, les penes se'n van (Zèfir)
• Qui canta els seus mals espanta (Zèfir)

Equivalents: El que canta, su mal espanta [ES] (Zèfir).

Nota: Tret d'una cançó tradicional:

Qui canta els seus mals espanta,
cantem una cançó,
cantem-ne cent quaranta
cantem-ne un milió

Font: Zèfir (gener 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment

Variants i sinònims:

• Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Els diners guanyats fàcilment es desprenen fàcilment (BALBASTRE 1977)
• Los diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van (SAURA 1884)

Equivalents:

• Administradorcillos, comer en plata y morir en grillos [ES] (SAURA 1884)
• Ce qui vient du tambour, s'en retourne à la flûte (Trad.: Allò que ve del tambor, se’n torna a la flauta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Easy come, easy go (Trad.: Fàcil ve, fàcil se’n va ) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Los dineros del sacristán cantando se vienen y cantando se van [ES] (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Pagant, sant Pere canta

Variants i sinònims:

• Diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat (versos d'Anselm Turmeda)
• Diners de tot fan veritat i del jutge advocat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Pagant, sant Pere canta (GIMENO 1989)
• Qui paga, mana (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• Dádivas quebrantan peñas [ES] (BALBASTRE 1977)
• Es el oro un talismán que cambia el bien por mal [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He who pays the piper calls the tune (Trad.: Aquell que paga el gaiter mana el to) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Marteau d'argent brise porte de fer (Trad.: Martell de plata destrossa porta de ferro) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Poderoso caballero es Don Dinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Por dinero baila el can, y por pan si se lo dan [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Explicació:
Amb diners s'aconsegueix tot. La base de l'expressió es troba en la «negació de Pere», recollida en el Nou Testament (Sant Mateu, 26,69) (GIMENO 1989).
Amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos (PUJOL I CAMPENY 2008).

Comentaris:

• "Més que un refrany, és una citació literària; concretament és un "estribillo" de Quevedo". (Zèfir)
• Però no sempre els refranys són d'origen popular: també n'hi ha d'origen culte o aforismes. També en aquells segles era molt recurrent agafar sentències més o menys populars o conegudes (o fins i tot inventades) i bastir una obra a partir d'elles (ho afegeixo jo).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Cadascú es canta i balla sol

Variants i sinònims: Cadascú es canta i balla sol (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Cada uno se rasca donde le pica [ES].

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Allà on vas, fes com veuràs

Variants i sinònims:

• A la terra on vas, faràs el que veuràs (ESPUNYES 2007)
• A on vages, lo que veges fer, faces (F: I, 1372)
• A on vages, segons veges fer, faces (F: I, 1372)
• A poble que vas, usança que trobes (Zèfir)
• A terra que vas, usança que trobes (DCVB, sv. 'usança') (Zèfir)
• Ahont vages, segons veges fer, fasses (F: I, 1372)
• Allà a on aniràs faràs com veuràs (F: I, 1375)
• Allà on aniràs, fes el que veuràs (Zèfir)
• Allà on vagis, dansa que ballin (Zèfir)
• Allà on vagis fes com vegis (Zèfir)
• Allà on vas, fes com veuràs
• Allá on vagis, fés lo que vegis (F: I, 1372)
• Allà on vagis, fés lo que vègis (F: I, 1372)
• Allá hont vatges, com vetges, fases (F: I, 1372)
• Allí a on te trobaràs, faràs sempre com veuràs (F: I, 1375)
• Fer què fan no té engany (ESPUNYES 2007)
• Lloc on vas, usança que hi trobes (Zèfir)
• Per on aniràs, faràs com veuràs (F: I, 1372)
• Qui a bodes va, nuvi ha de semblar (ESPUNYES 2007)
• Terra a que vas, usança que trobes (SAURA 1884)
• Terra on vagis, fes el que facin. Si canten, canta; si ballen, balla (S&C: 294) 
• Terres on vagis, fes el que vegis (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Vagis on vagis, balla el que ballin (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• À chaque pays, sa coutume [FR] (S&C: 294)
• A donde fueres, haz lo que vieres [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Donde fueres haz lo que vieres. [ES] (F: I, 1372)
  
• Donde fueres, haz como vieres. [ES] (S&C: 294)
  
• Donde fueres, haz lo que vieres [ES] (Zèfir) - (S&C: 294)
• Dondequiera que fueres haz lo que vieres [ES] (DG: X)
• Il faut vivre à Rome comme à Rome [FR] (S&C: 294)
• On doit vivre selon le pays où l’on est [FR] (S&C: 294)
• Où que tu sois fais ce que tu vois [FR] (DG: X)
• Por donde fueres haz como vieres [ES] (ESPUNYES 2007) 
• Quand tu seras à Rome, agis comme les romains (Trad.: Quan siguis a Roma, actua com els romans) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quando a Roma vai, fai come vedrai [IT] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• Si fueris alibi, vivito sicut ibi [LL] [trad. si en un altre lloc aniràs, com allí viuràs] (Zèfir)
• Si fueris Romae, Romano vivito more [LL] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir)
• When in Rome do as the Romans do [EN] [trad. si vas a Roma fes com els romans] (Zèfir) - (EPE: 748) - (S&C: 294)
• When in Rome, do as Romans do (Trad.: Quan siguis a Roma, fes com fan els romans) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Indica la conveniència d’adaptar-se als hàbits locals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Cadascú ha d'adaptar-se als costums del país on es troba (Zèfir).
• Recomienda adaptarse a las normas y costumbres del lugar a donde se va [ES] (S&C: 294).
• If you are away from home, adapt yourself to your surroundings and to the local customs. Don’t expect the people there to alter their way of life just to please you [EN] (S&C: 294).
• Recomana adoptar l'actitud dels amfitrions d‟allà on anem (PUJOL I CAMPENY 2008).

Etimologia: Origen llatí: 'Cum Romae fueritis, romano vivite more' (Zèfir).

Comentaris:

• Al Wiktionary apunten l'origen llatí de la sentència, atribuïda a sant Ambròs: First attested in mediaeval Latin: si fueris Romae, Romano vivito more;si fueris alibi, vivito sicut ibi: "if you are in Rome, live in the Roman way; if you are elsewhere, live as they do there" (attributed to St Ambrose) (Zèfir).
• El Diccionario de expresiones y frases latinas de Herrero Llorente (1992) diu: «CUM ROMAE FUERITIS, ROMANO VIVITE MORE: "Si vais a Roma, vivid según la costumbre romana". Proverbio antiguo. Para indicar que cada uno debe adaptarse a las costumbres del país en que se encuentre. El refrán castellano dice: "Donde fueres haz lo que vieres".» (Zèfir)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.