Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar

Variants i sinònims: Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• He that goes a borrowing goes a sorrowing (Trad.: El que demana un préstec deu una disculpa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'a pas d'argent en bourse, qu'il ait du miel en bouche (Trad.: Qui no té pas diners a la bossa, que tingui mel a la boca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien miel no tiene en la bolsa, ha de tener miel en la boca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

 Explicació: Cal ésser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d‟evitar represàlies (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Si compres res a censal, no en paguis més del que val

Variants i sinònims: Si compres res a censal, no en paguis més del que val (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando a censo comprarás, paga lo justo y no más [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si compras res á censal, no'n paguis mes de lo que val (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà

Variants i sinònims:

• Pel febrer lloga jornaler; l'hauràs de pagar, però feina et farà (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà, però feina farà (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999)

Equivalents: En febrero mete obrero, que pan te comerá, pero buen trabajo te hará [ES].

Explicació: S'allarga la claror del dia i augmenten les hores hàbils de treball (PARÉS 1999).

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a FARNÉS (1992) - PARÉS (1999).

Tant com en plou, el vent n'eixuga

Variants i sinònims:

• Tant com en plou, el vent n'eixuga (SAURA 1884)
• Tant pagat, tant servit (SAURA 1884)

Equivalents: Comido por servido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tan com ne plou, 'l ven n'aixuga (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Porc fiat tot l'any gruny

Variants i sinònims:

• Allò que es compra a fiar, costa després de pagar (SAURA 1884)
• Porc fiat tot l'any gruny (SAURA 1884)
  

Equivalents: Cochino fiado, buen invierno y mal verano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Porch fiat tot l'any gruny | Lo que's compra á fiar, costa després de pagar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors

Variants i sinònims:

• Pagar justos per pecadors (PONS LLUCH 1993)
• Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors (SAURA 1884)
  
• V. Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Equivalents: Arde verde por seco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Pagan, ó sempre pagan justos per pecadors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui més hi fa més hi perd

Variants i sinònims:

• En l'hostal de l'Arropit, ben pagat i mal servit (SAURA 1884)
• Qui més hi fa més hi perd (SAURA 1884)

Equivalents: A más servir, menos valer [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui més hi fa més hi pert | En l'hostal del Arropit, ben pagat y mal servit (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui xerra paga

Variants i sinònims:

• Qui la confessa que la pagui
• V. Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
• Qui xerra paga
  

Equivalents: Al gallo que canta, le aprietan la garganta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui xarra paga | Qui la confessa que la pague (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui paga bé, crèdit té

Variants i sinònims: Qui paga bé, crèdit té (SAURA 1884).

Equivalents: Al buen pagador, no le falta crédito [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui paga bé, crédit té (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu

Variants i sinònims: Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Paga lo que debes, sabrás lo que tienes [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien debe y paga, no debe nada [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Quien paga deudas hace caudal [ES] (PÀMIES 1997a)

Nota: Es diu a Mallorca. Documentat a Ferrer (1839). Potser no és exclusiu de Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui romp es vidre el paga

Variants i sinònims: Qui romp es vidre el paga (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien rompió, que pague [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que, segons justícia, qui comet una falta ha de sofrir-ne les conseqüències (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca

Variants i sinònims:

• La culpa de l'ase, dóna-la a l'albarda (PERIS 2001)
• V. Paguen (o sempre paguen) justos per pecadors
• Qui a l'amo no pot pegar, pega an es ca (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui no pot haver-les amb l'ase, les hau amb l'albarda (PERIS 2001)

Equivalents:

• Qui asinum non potest, stratum caedit [LL] (PERIS 2001) [Trad.: 'el qui no pot picar l'ase, colpeja l'albarda']
• Quien mal quiere a Pedro, pedrada le da a su perro [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que si algú no pot aconseguir tot allò que pretenia, almenys procura obtenir-ne una part (PONS LLUCH 1993).

Nota:

• Sobre l'explicació de Pons Lluch (1993), crec que va més en el sentit de «pagar justos per pecadors»: si no es pot desfogar amb el causant del mal ho fa amb un inferior a qui sí que pot fer-li.
• L'equivalent llatí, tret de Peris (2991), és de Petroni (45.8).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Fes favors a bèsties i et pagaran a coces

Variants i sinònims:

• Burla't del neci i sofriràs despreci (SAURA 1884)
• Fes favors a bèsties i et pagaran a coces (PONS LLUCH 1993)
• Feu pler (o bé) a bèsties, i us tiraran coces (SAURA 1884)
• No facis jocs a qui no els entén (SAURA 1884)
  
• Qui sembra favors, cull ingratituds (SAURA 1884)

Equivalents:

• ¡Ay, abuelo! sembrásteis alazón, y naciónos anapelo [ES] (SAURA 1884)
• Burlaos con el asno, daros ha en la barba con el rabo [ES] (SAURA 1884)
  
• Haz favores, y te pagarán a coces [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Feu pler a bestias, y os tirarán cossas | Qui sembra favors, cull ingratituts | Búrlat del neci y sufrirás despreci | No fassas jochs a qui no'ls enten (SAURA 1884).

Explicació: Es diu referint-se als desagraïts (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui deu i paga de lo seu viu

Variants i sinònims: Qui deu i paga de lo seu viu (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien paga deuda, caudal allega [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que qui pot pagar els deutes endarrerits és perquè ha normalitzat la seva situació (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Músic pagat (mai) no fa bon so

Variants i sinònims:

• Músic pagat fa mal so (DIÀFORA 1982)
• Músic pagat no fa bon so (SAURA 1884) -
  (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Músic pagat (mai) no fa bon so (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• A dineros cobrados, brazos quebrados [ES] (DIÀFORA 1982)
• A dineros pagados, brazos cansados [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• A dineros tomados, brazos quebrados [ES] (BALBASTRE 1977)
• A dineros tomados (o pagados), brazos quebrados [ES] (SAURA 1884)
• El gato ahíto no caza ratones [ES] (BALBASTRE 1977)
• Obra pagada, brazo cortado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tamborilero pagado no hace buen son [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tambour payé d'avance ne fait pas beaucoup bruit (Trad.: Tambor pagat d’avançat no fa gaire soroll) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• To pay beforehand was never well served (Trad.: Pagar (qui paga) d’avançat no ha estat mai ben servit) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aquest refrany ens assenyala que si paguem per avançat, no rebrem un bon servei, ja que els qui ens l'han de fer ja tenen els diners i no s'hi veuen obligats (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

El que no es paga amb diners, es paga amb dinades

Variants i sinònims: El que no es paga amb diners, es paga amb dinades (BALBASTRE 1977).


Equivalents:

• A la larga todo se paga [ES] (BALBASTRE 1977)
• Lo que no va en lágrimas, va en suspiros [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Pagant, sant Pere canta

Variants i sinònims:

• Diners de tort fan veritat i de jutge fan advocat (versos d'Anselm Turmeda)
• Diners de tot fan veritat i del jutge advocat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Pagant, sant Pere canta (GIMENO 1989)
• Qui paga, mana (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Equivalents:

• Dádivas quebrantan peñas [ES] (BALBASTRE 1977)
• Es el oro un talismán que cambia el bien por mal [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He who pays the piper calls the tune (Trad.: Aquell que paga el gaiter mana el to) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Marteau d'argent brise porte de fer (Trad.: Martell de plata destrossa porta de ferro) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Poderoso caballero es Don Dinero [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Por dinero baila el can, y por pan si se lo dan [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)

Explicació:
Amb diners s'aconsegueix tot. La base de l'expressió es troba en la «negació de Pere», recollida en el Nou Testament (Sant Mateu, 26,69) (GIMENO 1989).
Amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos (PUJOL I CAMPENY 2008).

Comentaris:

• "Més que un refrany, és una citació literària; concretament és un "estribillo" de Quevedo". (Zèfir)
• Però no sempre els refranys són d'origen popular: també n'hi ha d'origen culte o aforismes. També en aquells segles era molt recurrent agafar sentències més o menys populars o conegudes (o fins i tot inventades) i bastir una obra a partir d'elles (ho afegeixo jo).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

A cada porc li arriba el seu Sant Martí

Variants i sinònims:

• A cada porc li arriba el seu Sant Martí (SAURA 1884)
• Cada pecador té la seua penitència (Zèfir)
• Per a tots hi ha un dia per estar penjats a la carnisseria (Zèfir)
• Per sant Martí, mata el porc i enceta el vi (Zèfir)
• Per sant Martí mata el porc i «encieta» el vi (SERRA I BOLDÚ 1986)
  
• Qui la fa, la paga (Zèfir)

Equivalents:

• A cada cerdo le llega su san Martín (amb sentit diferent) (SERRA I BOLDÚ 1986)
• A todo puerco le llega su san Martín [ES] (SAURA 1884)
• No hay plazo que no se cumpla [ES] (SAURA 1884)
• Todos los cerdos tienen su San Martín [ES] (Zèfir)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Serra i Boldú (1986): Festes i tradicions populars de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.