El ventre porta les cames

Variants i sinònims: El ventre porta les cames (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• De la pende vient la danse (Trad.: De la panxa en ve la dansa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The belly carries the legs (Trad.: El ventre porta les cames) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tripas llevan piernas [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica que quan es pateix fam, la cerca de menjar és una prioritat, un automatisme (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Boira de setembre, porta el sud en el ventre

Variants i sinònims: Boira de setembre, porta el sud en el ventre (PUJOL 1999).

Equivalents: Niebla en septiembre, trae el sur en el vientre [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Al mal de ventre, el cagar el trempa

Variants i sinònims: Al mal de ventre, el cagar el trempa (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando te dolieren las tripas, hazlo saber al culo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al mal de ventre, 'l cagar lo trempa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cap fred, peus calents i cor valent

Variants i sinònims:

• Cap fred, peus calents i cor valent (PÀMIES 1997a)
  
• Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred, el ventre net, i els peus calents, són els millors elements (Es diu a Menorca) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Cabeza fría, pies calientes y culo corriente, dan larga vida a la gente [ES] (PÀMIES 1997a)
• La mente sana en el cuerpo sano [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tête froide, ventre libre et pieds chauds, sûrs rémedes á tous les maux [FR] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Són símptomes de bona salut (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»

Variants i sinònims:

• Dos fills d'un ventre i cada un de son temple (SAURA 1884)
  
• V. Tants caps, tants barrets
• Tots som d'un ventre i no som d'un «temple» (PONS LLUCH 1993)
• Tots són d'un mateix ventre, i cada u d'un (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Ciento de un vientre y cada uno de su miente [ES] (SAURA 1884)
• Muchos hijos son de un vientre mas no de un temple [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: Significa que, encara que siguin germans, les persones són molt diferents de temperament, de caràcter, etc. (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• V. Abocar-les pel broc gros
  
• Al pa pa i al vi vi (CONCA 1988)
• Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara (CONCA 1988)
  
• Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• Com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• Comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• L'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• Més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• Si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al pan, pan y al vino, vino [ES]
• Las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui no s'arrisca, no pisca

Variants i sinònims:

• V. Primer morir que deixar de viure
• Qui no arrisca no pisca (PONS LLUCH 1993) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, mai va fart (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui no posa el ventre en perill, no mor fart (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'arrisca, no pisca (BALBASTRE 1977)
• Qui no s'embarca no passa la mar (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• El que no aventura no pasa el mar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Nothing ventured, nothing gained (Trad.: Res aventurat, res guanyat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'hasarde rien, n'a rien (Trad.: Qui no arrisca res, no té res) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien no se arriesga, no pesca [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Quien no se aventura, no pasa la mar [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Volen dir que per obtenir coses bones s'han de posar sovint mitjans costosos (PONS LLUCH 1993).
• Es necessita arriscar quelcom si es vol guanyar alguna cosa com a contrapartida (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

El mal de cap, el menjar el bat

Variants i sinònims:

• Al mal de cap, omple-li el pap (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, el menjar el bat (AMADES 1951)
  
• El mal de cap, el ventre ho sap (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, el ventre ho sap (o per massa prim, o per massa fart) (Es diu a Manresa) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El mal de cap, lo menjar lo bat (SAURA 1884)
  

Equivalents: A la cabeza, el comer la endereza [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a).

Explicació: De vegades es té mal de cap perquè es necessita aliment (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a Olot i a Vic (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del mal i de la salut» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].