Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia

Variants i sinònims: Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia (SAURA 1884).

Equivalents: Buen pie y buena oreja, señal de buena bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon peu y bona orella, senyal de bona bestia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Val més fiar-se dels ulls que de les orelles

Variants i sinònims: Val més fiar-se dels ulls que de les orelles (PÀMIES 1997).

Equivalents:

• Mejor fiarse de los ojos que de los oídos [ES] (PÀMIES 1997)
• Oculis magis habenda fides, quan auribus [LL] (PÀMIES 1997)

Explicació: Cal fer cas de les coses que es veuen, i no pas de les que et diuen (PÀMIES 1997).

Nota: Prové de la locució llatina: «Oculis magis habenda fides, quan auribus». Recorda l'anècdota bíblica de Sant Tomàs i el «Veure per creure» (PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles

Variants i sinònims:

• Les parets tenen orelles (PONS LLUCH 1993)
• Ses mates tenen ulls i ses parets tenen orelles (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Calles y callejas tienen orejas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que sovint ens pensam que no ens veuen ni ens senten i som vists i escoltats amagadament (PONS LLUCH 1993).
• Significa que de darrera les parets és fàcil sentir allò que algú diu, sense que aquest se n'adoni (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Les parets tenen orelles

Variants i sinònims:

• Les mates tenen ulls i les parets orelles (PÀMIES 1997)
• Les parets tenen orelles (PÀMIES 1977)
  
• Sempre hi ha ulls que miren i orelles que escolten (PÀMIES 1977)

Equivalents: Las paredes oyen [ES] (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997).

Explicació: Demana discreció, perquè sovint ens pensem que no ens veuen ni ens senten, i som vistos i escoltats (PÀMIES 1997)

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Qui tingui orelles que hi senti

Variants i sinònims:

• A bon entenedor, breu parlador (CONCA 1988) - (S&C: 2)
• A bon entenedor, poques paraules (S&C: 2)
• A bon entenedor, poques paraules basten (SAURA 1884)
  
• A bons entenedors, poques paraules basten (PONS LLUCH 1993)
• Qui tingui orelles que hi senti (ABRIL 1996)
  

Equivalents:

• À bon entendeur, demi-mot [FR] (S&C: 2)
• À bon entendeur, peu de paroles [FR] (S&C: 2) 
• À bon entendeur salut [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 2)
• A buen entendedor, breve hablador [ES] (MK: 21.460)
• A buen entendedor, pocas palabras [ES] (MK: 21.458) - (S&C: 2)
• A buen entendedor, pocas palabras o breve hablador [ES] (SAURA 1884)
  
• A buen entendedor, pocas palabras bastan [ES] (PONS LLUCH 1993) - (S&C: 2)
• A buen entendedor con pocas palabras basta [ES] (ABRIL 1996)
• A word is enough to the wise [EN] (EPE: 770) 
• A word to the wise is enough [EN] (S&C: 2)
• Al buen entendedor, con media palabra basta [ES] (MK: 21.462) 
• Al buen entendedor, pocas palabras bastan [ES] (DG: I i IX)
• El buen entendedor, con la vista entiende [ES] (MK: 21.463)

Explicació:

• Es diu quan hi ha intel·ligència i capacitat i no es necessiten massa explicacions per entendre les coses (PONS LLUCH 1993).
• Es diu quan qui parla calla prudentment alguna cosa suposant que qui escolta té prou perspicàcia per suposar-la (ABRIL 1996).
• Ens recorda quelcom que de vegades els ensenyants no tenim prou present: que a
  una persona desperta no li calen excessives explicacions SÁNCHEZ FÉRRIZ (2003).
• La persona inteligente y de buena voluntad no necesita de muchas explicaciones para
  captar lo que se le quiere decir. Es suficiente una simple insinuación para que entienda
  y actúe en consecuencia. A veces se utiliza sólo la primera parte de este refrán para
  decir que no se desea dar explicaciones [ES] (S&C: 2)
• An intelligent person cand readily take a hint. Whoever is speaking to him knows that
  he does not need a long explanation. The Latin version is verbum sat sapienti (...). A
  somewhat similar proverb is A NOD IS AS GOOD AS A WINK [EN] (EPE: 770)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.