Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors

Variants i sinònims:

• Focs, menjars i amors, els primers són els millors (SAURA 1884)
• Les sopes i els amors (o les sopes, fruites i amors), els primers són els millors (SAURA 1884)

Equivalents: De la abundancia del corazón habla la boca [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Las sopas y'ls amors (ó las sopas, fruytas y amors), los primes son los millors | Fochs, menjars y amors, los primers son los millors (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan l'octubre creix, la fruita podreix

Variants i sinònims: Quan l'octubre creix, la fruita podreix (AMADES 1951).

Equivalents: En octubre, la buena fruta pudre [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost té la culpa i setembre porta la fruita

Variants i sinònims:

• Agost té la culpa i setembre porta la fruita (PUJOL 1999)
• V. Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Equivalents: Agosto tiene la culpa y septiembre la pulpa [ES] (SOPENA 1983).

Explicació: Perquè la fruita que es cria a l'agost, madura al setembre (Trad. de SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa

Variants i sinònims:

• V. Agost té la culpa i setembre porta la fruita
  
• Si el setembre no té fruita, l'agost s'emporta la culpa (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  
• Si setembre no porta fruita, l'agost en té la culpa (PUJOL 1999)

Equivalents: Si septiembre no tiene fruta, agosto tuvo la culpa (TIRADO 1987) .

Explicació: Perquè la fruita que se fa a l'agost, madura al setembre (Trad.) (SOPENA 1983).

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.