Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar

Variants i sinònims:

• El que vinga darrere, que arree (País Valencià)
• Merda pels que quedin!
• Morta jo, merda per als vius!
• Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar»
• Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar
• Qui vingui darrere, que s'apanyi

Equivalents: Por lo que me queda en el convento, me cago dentro [ES].

Nota: És una expressió castellana de difícil traducció al català. Anna Parés i Puntas em proposa Pel temps que m'hi haig d'estar no m'hi vull encaparrar, sentida a una de les seves alumnes dels cursos de català per a adults. Sembla una bona troballa, però podem dubtar de la seva patrimonialitat. Xavier Pàmies, en un comentari ens proposa Qui vingui darrere, que s'apanyi, amb les mateixes virtuts i defectes que la proposta de Parés.

En una carta al director del Diari de Girona, trobo una altra versió suggerida per l'expressió castellana, també deutora i sense patrimonialitat: Pel que em queda de manar? Ja m´hi puc «cagar».

Al mal de ventre, el cagar el trempa

Variants i sinònims: Al mal de ventre, el cagar el trempa (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando te dolieren las tripas, hazlo saber al culo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al mal de ventre, 'l cagar lo trempa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina

Variants i sinònims:

• Qui pel maig menja sardina per l'agost troba l'espina (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• Qui pel maig menja sardina, pel febrer caga l'espina (FARNÉS 1992)

Equivalents: Quien en mayo come la sardina, en agosto come la espina [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Es considera indigesta (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Qui pren, son cor ven

Variants i sinònims:

• V. Donar un aglà per fer cagar un roure
  
• Un té, vol un dó (SAURA 1884)
• Qui dóna un aglà vol un roure (SAURA 1884)
• Qui pren, son cor ven (SAURA 1884)
  

Equivalents: Aceptar un beneficio, es vender la libertad [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

• S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater

Variants i sinònims:

• Més val estar devora un qui caga, que devora un qui pica (PONS LLUCH 1993)
• Més val estar prop d'un qui caga que prop d'un qui cus (PONS LLUCH 1993)
• Val més estar en es cul d'un ferrer, que en es costat d'un sabater (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Vale más culo de herrero, que lado de zapatero, y casa de carpintero [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per dejectar l'ofici de sabater. Nosaltres el tenim interpretat que val més sentir males olors, que no estar al costat d'un sabater que en cosir, o tallar, pot ferir-te, dar-te una morma (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Consell sense remei, caga-hi

Variants i sinònims:

• V. Bo és donar consell, però millor el remei
• Consell sense remei, caga-hi (PONS LLUCH 1993)
  
• Consell sense remei, caga-t'hi en ell (SAURA 1884)

Equivalents:

• Consejo sin remedio, cuerpo sin alma [ES] (SAURA 1884)
• Ley antigua: que ninguno dé consejo sin dar remedio [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: Consell séns remey, cágat ab ell (SAURA 1884).

Explicació: Es diu per significar que la gent proposa fàcilment solucions, però poques vegades dóna es mitjans per aplicar-les (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Es colom menja or (o plata), i caga plom

Variants i sinònims:

• Es colom menja, i caga plom (PONS LLUCH 1993)
• Es colom menja or (o plata), i caga plom (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: El palomo come oro y caga plomo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que els coloms costen molt de mantenir i no produeixen beneficis proporcionats a les despeses de llur manteniment (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En haver cagat, llavors plora

Variants i sinònims:

• Com has cagat, plores (PONS LLUCH 1993)
• En haver cagat, llavors plora (PONS LLUCH 1993)
• Quan has cagat, plores (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Después del «peo» dado, apretar las cachas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu d'un home que de tot es queixa: fa com els fillets qui en haver... llavors ploren. Ho diuen d'un qui es queixa del mal resultat de les seves pròpies obres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui la copia, la caga

Variants i sinònims: Qui la copia, la caga (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Nunca segundas partes fueron buenas [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].