El bou tira la arada, més no de gana

Variants i sinònims:

• De treballar, no hi ha cap burro (o ase) gras (SAURA 1884)
• El bou tira la arada, més no de gana (SAURA 1884)
  
• El treballar a ningú engreixa (SAURA 1884)

Equivalents: El buey traba el arado, mas no da su agrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou tira la arada, més no de gana | De traballar, no hi ha cap burro (ó ase) gras | Lo traballar á ningú engreixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller

Variants i sinònims:

• Home casat, burro espatllat (SAURA 1884)
• Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller (SAURA 1884)

Equivalents: Casarás y amansarás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si vóls mal á ton plaher, ves per mar ó pren muller | Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat

Variants i sinònims: Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Equivalents:

• Casado y arrepentido [ES] (SAURA 1884)
• Casado y mal dia, todo en un dia [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Casat so, qué m'hi diheu? -Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa

Variants i sinònims:

• Burro és qui burro honra (SAURA 1884)
• Qui fa majordom a l'ase, perd la fama i perd la casa (SAURA 1884)

Equivalents: Asno sea quien asno batea [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa majordom a l'ase, pert la fama y pert la casa | Burro es qui burro honra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada

Variants i sinònims: A la burra que està prenyada, fes-la anar ben carregada (SAURA 1884).

Equivalents: A la borrica arrodillada, doblarle la carga [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A la burra que está prenyada, fesla anar ben carregada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó

Variants i sinònims:

• La llana negra no admet tint (PÀMIES 1997a)
• La taca hi és, no la treu el sabó (PÀMIES 1997a)
• Rentar el cap de l'ase i perdre el lleixiu (PÀMIES 1997a)
• Rentar la cara a un etíop(PÀMIES 1997a)
• Qui renta el cap de l'ase (o del ruc, o del «burro»), perd lleixiu, temps i sabó (PÀMIES 1977a)
  
• Ser com un pegat en un banc (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A laver la tête d'un âne, on ne perd que la lescive (ou son temps e son savon) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Chi lava la testa all'asino, perde il sapone [IT] (PÀMIES 1997a)
  
• Es perder tiempo querer volver blanco lo prieto [ES] (PÀMIES 1997a)
• Lavar cabeza de asno, perdimiento de jabón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Perdida es la lixia en la cabeça del asno [PT] (PÀMIES 1997a)
• Por demais he a recoada na cabeça do asno pardo [PT] (PÀMIES 1997a)
• Sapo perit, sapone caput si tergis aselli [LL] (PÀMIES 1997a)
• Saponet is perdit quicumque lavabit asellum [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Sentència clàssica que ens recomana de no perdre temps ni cabals en coses de poc profit (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El ruc del traginer sempre va davant

Variants i sinònims:

• El burret davant, perquè no s'espanti (MILLÀ 1965)
• El burro sempre va al davant (MILLÀ 1965)
• El ruc del traginer sempre va davant (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• El borriquito por delante, para que no se espante [ES] (GIMENO 1989)
• El burro delante, para que no se espante [ES]

Explicació: Dit d'algú que sempre vol anar davant de tothom en un afany de protagonisme sense percebre que no és el lloc físic que ocupa algú el que li reconeixen els altres. La comparança de la persona que actua d'aquesta manera demostra la seva escassa intel·ligència (GIMENO 1989).

Font: Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.