Ovella ronyosa, embruta tot el ramat

Variants i sinònims:

• Ovella ronyosa, embruta tot el ramat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Una poma podrida en fa podrir d'altres

Equivalents:

• Brebis crotté aux autres cherche à se frotter (Trad.: Ovella cagada busca fregar-se amb les altres) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El puerco sarnoso, revuelve la pocilga [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The rotten apple injures its neighbours (Trad.: Una poma podrida fereix els seus veïns) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'actitud d'un dels membres d'un grup o família, té tendència a repetir-se entre els altres membres del grup (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol

Variants i sinònims:

• Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol (SAURA 1884)
• El que és dels altres fa de bon donar (SAURA 1884)

Equivalents:

• De cuero ageno, correas largas [ES] (SAURA 1884)
• Del pan de mi compadre, buen (o gran) ratico a mi ahijado [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Del pa de mon compare, bon tros á mon fillol | Lo dels altres fa de bon donar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin)

Variants i sinònims:

• Compleixi jo, i que s'arreglen (o i els altres que diguin el que vulguin) (SAURA 1884)
  
• V. Que rigui la gent i que jo vagi calent

Equivalents: Cumpla yo, y tiren ellos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: cumpla jo, y que s'arreglen, ó y'ls demés digan lo que vullan (SAURA 1884).

Nota: Gràcies, Maria Mercè per fer-me veure l'equivalència de parèmies!

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les lleis, segons els temps

Variants i sinònims: 

• Altres temps, altres costums (P: II, 5090)
• Les lleis segons el temps (S&C: 48)
• Les lleis, segons els temps (SAURA 1884)

Equivalents:

• A nuevos hechos, nuevos consejos [ES] (SAURA 1884)
• A nuevos tiempos, usos nuevos [ES] (MK: 13.977)
• A nuevos tiempos, nuevas costumbres [ES] (DG: I i IX) - (S&C: 48)
• A otros tiempos, otras costumbres. [ES] (MK: 13.976)
• Autres temps, autres moeurs [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 48)
• Other times, other manners. [EN] (EPE: 547) - (S&C: 48)

Parèmia segons la font original: Las lleys, segons los temps (SAURA 1884). 


Explicació:

• Amb el temps, les coses canvien (P: II, 5090)
• Tot recordant-nos de la saviesa de Montesquieu, cal tenir present que els usos canvien no sols amb el pas del temps sinó també en funció de l’espai (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda saber adaptarse a los cambios, así como a los nuevos hábitos y costumbres [ES] (S&C: 48)
• Each succeeding generation has its own way of life and standard of behaviour [EN] (EPE: 547)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro»

Variants i sinònims:

• V. Cap geperut no es veu la gepa
• Diu el mort al degollat: Qui t'ha fet eixe forat? (País Valencià)
• Diu el perol a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» (DIÀFORA 1982)
• El perol diu a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» (BALBASTRE 1977)
• La patina sempre vol mascarar lo perol¹ (SAISSET)
• Si m’embrutes, t’emmascaro (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Veure la palla en els ulls dels altres i no veure la biga en els seus

Equivalents:

• Díjole la sartén al cazo: «tírate allá, culinegra» [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982).
• El cuervo dice a la garza: ¿dónde vas tan negra? [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La padena se trufa del pairòl (Trad.: La paella es burla del perol) [OC]
• Le chaudron trouve que la poêle est trop noire (Trad.: El cullerot troba que la paella és massa negra) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The pot calls the kettle black (Trad.: L’olla li diu negre al bullidor) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Fa referència a la capacitat de veure els defectes dels altres i d‟ignorar els propis, o de trobar reprovables els actes dels altres, però no els propis (PUJOL I CAMPENY 2008).

Nota¹: Trobat en un recull d'articles i altres informacions sobre l'autor rossellonès Albert Saisset. 'patina' prové de la forma llatina 'patĭna', que també ha donat 'panna', en el sentit de paella.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Pensa el lladre que tothom roba

Variants i sinònims:

• Ab lo sèu mal vol conéxer lo dels altres (FERRER 1839)
• Amb el seu mal, vol conèixer el dels altres (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
• El lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994) - PARÉS 1997)
• El lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
• El que no es fia, no és de fiar (GISBERT 2011)
• El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
• Pensa el lladre que tothom roba (AMADES 1951) - (GISBERT 2011)
• Pensa el lladre vell que tots són com ell (POPULOGIS 2012)
• Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (GISBERT 2011)
• Per als lladres no hi ha res tancat (GISBERT 2011)
• Qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')

Equivalents:

• Cree el ladrón que todos son de su condición [ES] (POPULOGIS 2012) - (Zèfir)
• Dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
• El ladrón, a todo el mundo hace de su condición [ES] (GISBERT 2011)
• Il semble à un larron que chacun lui est compagnon (Trad.: Li sembla al lladre que tothom li és company) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (FERRER 1839) - (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (GISBERT 2011)
• Who is at fault, suspects everybody (Trad.: Qui ha comès una falta sospita de tots) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació:

• Aquell qui comet una falta o té una conducta reprovable, creu que els altres també estan en la mateixa situació (PUJOL I CAMPENY 2008).
• (rostoll = residu de la sega, ermot, guaret).  Qui no té escrúpols, intenta justificar les seues actuacions de les maneres més inversemblants o increïbles, però les fa (GISBERT 2011).
• Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes (GISBERT 2011)
• Reflexió sobre la qualitat moral de les persones i la justificació de la pròpia immoralitat en la suposada conducta dels altres (POPULOGIS 2012)

Nota: Balbastre (1977) també proposa com equivalent *El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, però jo no els veig pas iguals, ni de bon tros.


Font:

• Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera. 
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella
• Verbofília. Populogis (2012).