Porc fiat tot l'any gruny

Variants i sinònims:

• Allò que es compra a fiar, costa després de pagar (SAURA 1884)
• Porc fiat tot l'any gruny (SAURA 1884)
  

Equivalents: Cochino fiado, buen invierno y mal verano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Porch fiat tot l'any gruny | Lo que's compra á fiar, costa després de pagar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cent anys de guerra i no un dia de brega

Variants i sinònims: Cent anys de guerra i no un dia de brega (SAURA 1884).

Equivalents: Cien años de guerra y no uno de batalla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cent anys de guerra y no un dia de brega (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan ve, una mai ve sola

Variants i sinònims: Quan ve, una mai ve sola (SAURA 1884).

Equivalents: Cerezas y hadas malas toman pocas, y llevan hartas (o sartas), (o pensais tomar pocas y viénense hartas) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant vé, una may vé sola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu

Variants i sinònims: Si terres tens prop de riu, no hi deixis de fer plantiu (SAURA 1884).

Equivalents: Cerca de río tu plantío [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si terras tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera

Variants i sinònims: Prop de la muntanya i ribera, és la terra falaguera (SAURA 1884).

Equivalents: Cerca de monte y ribera, la tierra es muy halagüeña [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Prop de la montanya y ribera, es la terra falaguera (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany

Variants i sinònims: Cera, tela i fustany, gran tenda i poc guany (SAURA 1884).

Equivalents: Cera, tela y fustan, gentil tienda y poca ganancia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cera, tela y fustany, gran tenda y poch guany (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons

Variants i sinònims:

• Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons (SAURA 1884)
• Mala cara i ensenyança, fan els minyons de bonança (SAURA 1884)

Equivalents: Ceño y enseño del mal hijo hacen bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mala cara y bonas llissons, als dolents fan tornar bons | Mala cara y ensenyansa, fan los minyons de bonansa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Escombra nova, escombra bé

Variants i sinònims: Escombra nova, escombra bé (SAURA 1884).

Equivalents: Cedacito nuevo, tres dias en estaca [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Escombra nova, escombra be (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Caçador de moixonets, guanya, però menudets

Variants i sinònims: Caçador de moixonets, guanya, però menudets (SAURA 1884).

Equivalents: Cazador de pajaritos, ganará pocos cuartitos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cassador de moixonets, guanya, pero menudets (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Castiga al bo, i millorarà

Variants i sinònims:

• Castiga al bo, i millorarà (SAURA 1884)
• El dolent, dolent serà (SAURA 1884)

Equivalents: Castiga al bueno y se mejora; castiga al malo y se empeora [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Castiga al bó, y millorará / lo dolent, dolent serà (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament

Variants i sinònims: Les castanyes per Nadal, es troben bé i es parteixen malament (SAURA 1884).

Equivalents: Castañas por Nadal, saben bien y partense mal [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Las castanyas per Nadal, se troban bé y's parteixen mal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La dona amb qui et casaràs, fes que sigui de ton braç

Variants i sinònims:

• La dona amb qui et casaràs, fes que sigui de ton braç (SAURA 1884)
  
• V. Si vols ser ben casat, casa't en (o pel) veïnat

Equivalents: Casa tu hijo con igual, y no diran de ti mal [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La dona ab qui't casarás, fes que sia de ton bras (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Aconsola't de gastar, si et vols casar

Variants i sinònims: Aconsola't de gastar, si et vols casar (SAURA 1884).

Equivalents: Casar, sacar y rascar, son tres en una con solo mudar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aconsolat de gastar, si't vols casar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller

Variants i sinònims:

• Home casat, burro espatllat (SAURA 1884)
• Si vols mal a ton plaer, vés per mar o pren muller (SAURA 1884)

Equivalents: Casarás y amansarás [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si vóls mal á ton plaher, ves per mar ó pren muller | Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina

Variants i sinònims: Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina (SAURA 1884).

Equivalents: Casarás en mala hora, y comerás cabeza de olla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menja, menja, gat, sardina, que ja't picará la espina (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat

Variants i sinònims: Menjaràs el pa mudat, i beuràs el vi usat (SAURA 1884).

Equivalents: Casa ordenada, casa salvada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menjarás lo pa mudat, y veurás lo vi usat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa negra, llum encesa

Variants i sinònims: Casa negra, llum encesa (SAURA 1884).

Equivalents: Casa negra, candela accesa [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dóna casa per posada i te'n serà bescantada

Variants i sinònims: Dóna casa per posada i te'n serà bescantada (SAURA 1884).

Equivalents: Casa hospedada, comida y denostada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Dòna casa per posada y te'n será bescantada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan és fet el colomar, el colom es mor

Variants i sinònims: Quan és fet el colomar, el colom es mor (SAURA 1884).

Equivalents:

• Casa hecha, sepultura abierta [ES] (SAURA 1884)
• La casa hecha y el huerco a la puerta [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: quant es fet lo colomar, lo colom se mort (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis

Variants i sinònims:

• Casa en la qual hi visquis, vinya de la que en beguis i terres les que vegis (SAURA 1884)
• Compra casa per estar i terra la que pots mirar (SAURA 1884)

Equivalents: Casa en la que vivas, viña de la que bebas y tierras las que veas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Casa en la que hi viscas, vinya de la que'n begas y terras las que vejas | Compra casa per estar y terra la que pots mirar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La casa en cantó i la vinya en racó

Variants i sinònims: La casa en cantó i la vinya en racó (SAURA 1884).

Equivalents:

• Casa en canto y viña en pago [ES] (SAURA 1884)
• Casa en cantón y viña en rincón [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: La casa en cantó y la vinya en racó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat

Variants i sinònims: Casat sóc, què m'hi dieu? Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Equivalents:

• Casado y arrepentido [ES] (SAURA 1884)
• Casado y mal dia, todo en un dia [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Casat so, qué m'hi diheu? -Home casat, burro espatllat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa cumplida, en l'altra vida

Variants i sinònims: Casa cumplida, en l'altra vida (SAURA 1884).

Equivalents: Casa cumplida, en la otra vida [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs

Variants i sinònims:

• Casa ton fill quan voldràs, i ta filla quan podràs (SAURA 1884)
• L'home quan vol i la dona quan pot (SAURA 1884)

Equivalents: Casa a tu hijo cuando quieras, y a tu hija cuando puedas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Casa ton fill quant voldrás, y ta filla quant podrás | L'home quant vól y la dona quant pót (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La carn sense os, és per al ric i poderós

Variants i sinònims: La carn sense os, és per al ric i poderós (SAURA 1884).

Equivalents: Carne sin hueso no se da sino a D. Vueso [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La carn sense os, es per lo rich y poderós (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Carn de creixença mai assossega

Variants i sinònims:

• Carn de creixença mai assossega (SAURA 1884)
• Les criatures no poden estar mai quietes (SAURA 1884)

Equivalents: Carne que crece, no puede estar si no se mece [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Carn de creixensa may sossega | Las criaturas no poden estar may quietas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bon menjar fa estar gras

Variants i sinònims: El bon menjar fa estar gras (SAURA 1884).

Equivalents: Carne de pluma quita del rostro la arruga [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bon menjar fa estar gras (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Home de daga, tot se concaga

Variants i sinònims: Home de daga, tot se concaga (SAURA 1884).

Equivalents: Cargado de hierro, cargado de miedo [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El bon aliment fa bon enteniment

Variants i sinònims:

• El bon aliment fa bon enteniment (SAURA 1884)
• El bon aliment fa tornar jove a la gent (SAURA 1884)

Equivalents: Cara sin dientes, hace á los muertos vivientes [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bon aliment fa bon enteniment | Lo bon aliment fa tornar jove á la gent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies

Variants i sinònims: Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies (SAURA 1884).

Equivalents:

• Capricho de viejo, no pasa luego [ES] (SAURA 1884)
• Pajar viejo presto se enciende [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant un vell fa ninyerias, no li passan en vuyt dias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bé canta Marta, després de farta

Variants i sinònims:

• Bé canta Marta, després de farta (SAURA 1884)
• Panxa plena fa bullici (SAURA 1884)

Equivalents: Canta (o parla) Marta, después de harta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Be canta Marta, després de farta | Panxa plena fa bullici (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No es pot ser bon canonista si no s'és bon llegista

Variants i sinònims:

• El bon canonista ha de ser llegista (SAURA 1884)
• No es pot ser bon canonista si no s'és bon llegista (SAURA 1884)

Equivalents:

• Canonista sin leyes, arador sin bueyes [ES] (SAURA 1884)
• Canonista y no legista, no vale una arista [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: No's pot ser bon canonista si no s'es bon llegista ! Lo bon canonista ha de ser llegista (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Banyes i cabells blancs, no surten per anys

Variants i sinònims: Banyes i cabells blancs, no surten per anys (SAURA 1884).

Equivalents: Canas y cuernos, no son de vejez [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Banyas y cabells blanchs, no surten per anys (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La taca hi és, i no la treu el sabó

Variants i sinònims:

• Aquesta taca no se'n va amb sabó (SAURA 1884)
• Digues que sí, i després nega (SAURA 1884)
• El que es veu no es pot negar (SAURA 1884)
• La taca hi és, i no la treu el sabó (SAURA 1884)
  

Equivalents: Canas son que no lunares, cuando comienzan por los aladares [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La taca hi es, y no la trau lo sabó | Aquesta taca no se'n va ab sabó | Digas que sí, y després nega | Lo que's veu no se pot negar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu vol el cor de les persones

Variants i sinònims:

• Déu vol el cor de les persones (SAURA 1884)
• El vel i toca negra, no trau l'ànima de pena (SAURA 1884)

Equivalents: Camisa y toca negra, no sacan el ánima de pena [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Deu vól lo cor de las personas | Lo vel y toca negra, no trau l'ánima de pena (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre

Variants i sinònims:

• En el camí de Sant Jaume, tant camina l'un com l'altre (SAURA 1884)
• Entre molts peregrinats, tan caminen els coixos com els sans (SAURA 1884)

Equivalents: Camino de Santiago, tanto anda el cojo como el sano [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: En lo camí de sant Jaume, tant camina l'un com l'altre | Entre mòlts peregrinats, tant caminant los coixos com los sans (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa

Variants i sinònims: Per anar a Roma, ni bossa buida ni mula coixa (SAURA 1884).

Equivalents: Camino de Roma, ni mula coja ni bolsa floja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per anar á Roma, ni bossa vuyda ni mula coixa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calli qui dóna i parli qui rep

Variants i sinònims:

• Calli qui dóna i parli qui rep (SAURA 1884)
  
• Caritat i amor no volen tambor (SAURA 1884)
• El favor publicarà qui el rep, no qui el fa (SAURA 1884)

Equivalents: Calle el que dió y hable el que tomó [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calle'l qui dóna y parle'l qui reb | Caritat y amor no volen tambor | Lo favor publicará lo qui'l reb, no qui lo fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Calla tu i callaré jo

Variants i sinònims:

• Calla i callaré, que a tots convé (SAURA 1884)
• Calla tu i callaré jo (SAURA 1884)

Equivalents: Callemos y callemos, que sendas nos tenemos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Calla tú y callaré jo | Calla y callaré, que á tots convé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Poc parlar, i molt obrar

Variants i sinònims: Poc parlar, i molt obrar (SAURA 1884).

Equivalents: Callar y obrar, por la tierra y por la mar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Poch parlar, y mòlt obrar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tothom en té una menys jo que en tinc dues

Variants i sinònims: Tothom en té una menys jo que en tinc dues (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su falta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tothom ne té una menos jo que'n tinch duas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El dimoni no té sogra i sempre en troba

Variants i sinònims: El dimoni no té sogra i sempre en troba (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno tiene su alguacil [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dimoni no té sogra y sempre'n troba (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú sap a casa seva on l'hi plou

Variants i sinònims:

• Cadascú sap a casa seva on l'hi plou (SAURA 1884)
• Sap més un boig a casa seva que un savi a la casa dels altres (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno sabe donde le aprieta el zapato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu sab á casa seva ahont l'hi plou | Sab més un boig á casa seva que un sabi á la casa dels altres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú d'allò seu en pot fer el que vol

Variants i sinònims: Cadascú d'allò seu en pot fer el que vol (SAURA 1884).

Equivalents: Cada uno puede hacer de su capa un sayo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu de lo seu ne pot fer lo que vól (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla la seva llengua

Variants i sinònims:

• Cadascú parla la seva llengua (SAURA 1884)
  
• Qui mal parla, mal obra (SAURA 1884)
• Tal l'home, tal l'oració (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno habla como quien es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu parla la seva llengua | Qual l'home, tal la orasió (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Segons el guany fes la despesa

Variants i sinònims:

• Segons el guany fes la despesa (SAURA 1884)
• Si gastas més del que guanyes, vestiràs de «telaranyes» (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno extienda la pierna como tiene su cubierta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Segons lo guany fés lo despés | Si gastas més del que guanyas, vestirás de telaranyas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú estornuda com Déu l'ajuda

Variants i sinònims:

• Cadascú estornuda com Déu l'ajuda (SAURA 1884)
• Cadascú fa el que sap (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno estornuda como Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu estornuda com Deu l'ajuda | Cada hu fa lo que sab (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú en sa casa i Déu en la de tots

Variants i sinònims:

• Cadascú en sa casa i Déu en la de tots (SAURA 1884)
• Cadascú que s'estigui en sa casa, (o que es cuidi de la seva casa) (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno en su casa y Dios en la de todos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu en sa casa y Deu en la de tots | Cada hu que s'estiga en sa casa, ó que's cuyde de la seva casa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú parla de la fira, segons li va en ella

Variants i sinònims:

• Cada u parla de la fira segons li va en ella (FARNÉS 1993)
• Cada un conte la fira segons li va (MORET 1995)
• Cadascú conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cadascú conta la fira segons li va (o li ha anat) (MARTÍ I ADELL 1987)
• Cadascú parla de la fira segons li va (GIMENO 1989) - (PUJOL 1999)
• Cadascú parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)
• V. Tothom veu la cosa segons la ullera que es posa

Equivalents: Cada uno cuenta de la feria, como le va en ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Cada hu conta de la fira conforme en ella li va (ROS 1736)
• Cada hu parla de la fira, segons li va en ella (SAURA 1884)

Explicació:

• Manca d'objectivitat (PERRAMON 1979).
• Dit d'algú que té manca d'objectivitat, que només veu les coses segons un únic punt de vista: el seu (GIMENO 1989).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tothom tira aigua al seu molí

Variants i sinònims:

• Cadascú capta per son sant (SAURA 1884)
• Cadascú tira l'aigua a son molí i deixa en sec el del veí (SAURA 1884)
• Tothom tira aigua al seu molí (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Cada uno alega en derecho de su dedo [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno quiere llevar el agua a su molino y dejar en seco el del vecino [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Tothom tira aygua al seu molí | Cada hu capta per son sant | Cada hu tira la aygua á son molí y deixa en sech lo del vehí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix

Variants i sinònims:

• Per Sant Blai, un pas de cavall (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)
• Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix (AMADES 1951) - GARGALLO 2002)

Equivalents:

• Por San Blas, dos horas más [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
• Por san Brais, dúas horas máis [GAL] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Blai és el 3 de febrer.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Santa Maria, hora i mitja més de dia

Variants i sinònims: Per Santa Maria, hora i mitja més de dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Por Santa María, hora y media más de día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• Aquesta Santa Maria es refereix a la Candelera, el 2 de febrer.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per la Candelera, una hora sencera

Variants i sinònims: Per la Candelera, una hora sencera (SAURA 1884).

Equivalents:

• À la Chandeleur, le jour croît d’une heure [FR] (GARGALLO 2002)
• Por la Candelera, ya ha crecido una hora entera [ES] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• La Candelera és el 2 de febrer.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer

Variants i sinònims: Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer (AMADES 1989) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Por San Antonio de enero, camina una hora más el traginero [ES] (GARGALLO 2002)
• Ta San Antón de chiner [...] una hora más tal trachiner [ARAG] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1989).
• Sant Antoni és el 17 de gener.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol

Variants i sinònims: Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol (FARNÉS 1992) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Por san Antón ás cinco e con sol [GAL] (GARGALLO 2002)
• Por San Antón, las cinco y con sol [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Farnés (1992).
• Sant Anton és el 17 de gener.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Pels Reis, un pas d’anyell

Variants i sinònims: Pels Reis, un pas d’anyell (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• A L’Epifania - ën pas da fürmia [‘formiga’] [PIEM] (GARGALLO 2002)
• A Pasquarella, un passo di vitella [‘vedella’] [IT] (GARGALLO 2002)
• Aux Rois, du pas d’une oie [‘oca’] [FR] (GARGALLO 2002)
• Por los Reyes un paso de bueyes [ES] (GARGALLO 2002)

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia

Variants i sinònims: Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia (SANCHIS GUARNER 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Día de Santa Lucía, mengua la noche y crece el día [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Sanchis Guarner (1951).
• Santa Llúcia és el 13 de desembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta

Variants i sinònims: Sant Andreu porta la vetlla i Sant Josep se l’emporta) (GARGALLO 2002).

Equivalents: San Andrés trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Andreu és el 30 de novembre i Sant Josep el 19 de març.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna

Variants i sinònims: Sant Francesc porta les vetlles, i Sant Josep se les entorna (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• San Francisco trae la vela, y San José se la lleva [ES] (GARGALLO 2002)
• San Francisco vén con vela e san Xosé vaise con ela [GL] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Francesc és el 4 d'octubre i Sant Josep, el 19 de març.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil

Variants i sinònims: Per Sant Gil, prepara el gresol per fer fil (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Por S. Gil aduba teu candil [PT] (GARGALLO 2002)
• Por San Gil, enciende (o adoba) tu candil [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)
• Por San Gil, prepara el candil y empieza a velar; y por Pascua de Flores [Pascua de Resurreción], vuélvelo a apagar [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Gil és l'1 de setembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir

Variants i sinònims:

• Per Sant Agustí, ni bereneta ni dormir (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
• Per Sant Martí, ni berenada ni dormir (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)

Equivalents:

• Por san Agostín, nin magosto nin dormir [GL] (GARGALLO 2002)
• Por San Agustín, ni merienda ni dormir [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Agustí és el 28 d'agost i Sant Martí , l'11 de novembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal

Variants i sinònims: El bon filar, des de Sant Miquel a Nadal (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: El buen hilar, de San Miguel a Navidad; de marzo ayuso, no rabea bien el huso [ES] (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).
• Sant Miquel és el 29 de setembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

A darrers d’agost ja es fila amb gresol

Variants i sinònims:

• A darrers d’agost ja es fila amb gresol (GARGALLO 2002)
• De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa; de Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil (GARGALLO 2002)

Equivalents:

• de San Bartolomé ayuso, anda el huso [ES] (GARGALLO 2002)
• día de san Bartolomé a xuso anda o fuso [GL] (GARGALLO 2002)
• por san Agostín fía a mociña xunto do candil [GL] (GARGALLO 2002)
• por San Agustín, hilan las mocitas al candil [ES] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1989).
• Sant Llorenç és el 10 d'agost, Santa Rosa, el 30 d'agost i Sant Gil, l'1 de setembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La mala filanera comença a vetllar per la Candelera

Variants i sinònims:

• La bona filanera per Sant Bartomeu pren la vetlla, però la més bona per Santa Magdalena (GARGALLO 2002)
• La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Equivalents:

• A boa fiandeira, de S. Bartolomeu toma a vela e a mais boa, da Madalena [PT] (GARGALLO 2002)
  
• Al que fila por San Blas, vuélvesei la boca p’atrás [AST] (GARGALLO 2002)
  
• La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la tela, y la que buena echó, por la Madalena comenzó [ES] (GARGALLO 2002)
• La buena hilandera, por San Bartolomé comienza la vela; mas la mala, por la Candelera [ES] (GARGALLO 2002) - (CORREAS-GARGALLO 2003)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951 i 1989, respectivament).
• Sant Bartomeu és el 24 d'agost i Santa Magdalena el 22 de juliol.

Font:

• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Per Sant Blaiet, jornal senceret

Variants i sinònims: Per Sant Blaiet, jornal senceret (AMADES 1950) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: En llegando San Blas, pon pan y vino en la alforja, que día no faltará [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1950).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

El gener és dormiler

Variants i sinònims: El gener és dormiler (GARGALLO 2002).

Equivalents: le dijo julio al parvero: «Ya dormirás en enero» [ES] (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, de Farnés (1992).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer

Variants i sinònims:

• Ca envejós ni rosega ni deixa rosegar l'os (CONCA 1993)
  
• Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os (GARCIA SALINES 1994) - (PUJOL 1999)
  
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
• Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar (AMADES 1935)
  
• Com el gos de l'hortolà, que no menja ni deixa menjar (AMADES 1935)
  
• El gos de l'hortolà no menja cols perquè no li agraden, ni les deixa menjar perquè les guarda (BUSQUETS 1987)
• El gos de l'hortolà no menja la fruita ni la deixa menjar (BUSQUETS 1987) - (FARNÉS 1992)
• El gos de l'hortolà, ni menja ni deixa menjar (FARNÉS 1992) - (PUJOL 1999)
• El gos de l'hortolà, no lladra ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987) - (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no menja ni deixa menjar (FARRÀS 1998)
• El gos de l'hortolà, no rosega l'os ni el deixa rosegar (FARNÉS 1992)
• Ésser com ca que no lladra, ni deixa lladrar (BUSQUETS 1987)
• Fer com el gos de l'hortelà, que ni menja ni deixa menjar (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984)
• Fer com es ca de l'hortolà que no menja ni deixa menjar (PONS LLUCH 1993)
• Lo gos del hortelá, ni lladra ni dexa lladrar (FONT 1900)
• Lo gos del Hortolà, ni roceja el hos, nil deixa rocegar (ROS 1736)
  
• Ni fa ni deixa fer (algú) (Qüestionem 2007)
• Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer [ES]
• El perro del hortelano no come ni deja comer [ES] (LOPE DE VEGA 1618)
• El perro del hortelano, ni come las berzas ni las deja comer al extraño [ES]
  
• Es como el perro del hortelano, que ni come las berzas ni se las deja comer al amo [ES] (PANIZO 1988)

Origen: Vegeu al blog d'Etimologies paremiològiques, l'entrada Com el gos de l'Hortolà, que ni rosega l'os ni el deixa rosegar.

Explicació:

• Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti (PONS LLUCH 1993).
• Juliana Panizo Rodríguez (1988) a "Origen de algunas expresiones coloquiales", dins la «Revista de Folklore», núm. 93, Pág. 83-85 (1988) diu que "Se aplica esta comparación a aquellos que no aprovechándose de las cosas, impiden que otros obtengan algún beneficio de ellas".
• Juliana Panizo Rodríguez (1993) a "Origen de algunos refranes", dins la «Revista de Folklore», núm. 148, Pág. 140-144 (1993) diu que "Este dicho procede de la fábula de Esopo, titulada el perro del hortelano. Erase, dice, un perro celoso guardián de la hacienda del amo que hasta al buey impedía comer su alimento". Necio envidioso ─le decía el buey─ que ni comes ni dejas comer.

Nota: Cerco equivalents a partir d'una consulta que fan a Qüestionem. No trobo una font que doni l'equivalència directa, però Joan Bellmunt i Figueras (1992) ens dóna la versió catalana del refrany, sentit a la Vall d'Aran.

Font: Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.

Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga

Variants i sinònims: Sant Joan l'escurça i el Nen Jesús l'allarga (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: San Juan acorta y el Niño alarga [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura

Variants i sinònims: Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Amanecer y anochecer, en diciembre son casi a la vez [ES] (GARGALLO 2002)
• Días de diciembre, días de amargura; apenas amanece, ya es noche oscura [ES] (GARGALLO 2002)

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit

Variants i sinònims: Per Sant Andreu i Sant Raït, tot el dia és nit (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Polo san Andrés todo o día noite é [GL] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés, todo el día noche es [ES] (PUENTE 1986) - (GARGALLO 2002)
• Por Santo André, todo o dia noite é [PT] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Puente (1896) i el català, d'Amades (1951). Vegeu l'obra de Gargallo, per a les altres referències idiomàtiques.
• Sobre el Sant Raït de la versió catalana, Gargallo (2002) diu: «Ignoro a qué fecha pueda corresponder el tal Sant Raït, cuyo uso es favorecido (¿forzado?) por la rima. Quizás se trate de una creación ad hoc, como las de otros tantos refranes.»

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu

Variants i sinònims:

• Per Sant Mateu, tan llarga la nit com el dia trobareu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)
• Per Sant Mateu, tant s'hi veu com no s'hi veu (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002)

Equivalents: Por San Mateo, tanto veo como no veo [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota:

• Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1951).
• Sant Mateu és el 21 de setembre, l'equinocci de la tardor.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any

Variants i sinònims: La nit de Sant Joan, la més curta de l'any (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: Sin engaño, la noche de San Juan, es la más corta del año [ES] (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Pejenaute (1999) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia

Variants i sinònims: Per a l'espòs de Maria tan llarga és la nit com el dia (AMADES 1951) - (GARGALLO 2002).

Equivalents: El esposo de María hace la noche igual al día [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (GARGALLO 2002).

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951)

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo

Variants i sinònims:

• Al forn i al rentador es diu tot el mal i tot el bo (AMADES 1951)
• Al forn i al rentador es xerra el bo i millor (AMADES 1951)
• Al forn i al rentador se diu tot lo mal i lo bo (FORGAS 1992)
• Al forn i al rentador se diu tot lo mal i tot lo bo (MORET 1995)
• Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador (AMADES 1930)
• En el forn i rentador, es diu tot el mal i bo (SAURA 1884)
  
• En es forn i en es rentador, sa gent diu lo bo i millor (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo por lo bueno [ES] (SAURA 1884)
• En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno [ES] (LABÈRNIA 1840)

Parèmia segons la font original: En lo forn y rentador, se diu tot lo mal y bo (SAURA 1884).

Explicació: «Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben» (LABÈRNIA 1840).

Nota: El refrany que recull Amades a Números meravellosos (AMADES 1930), Déu ens guardi de forn, de barberia i de rentador, «vol dir que són llocs de gran xafarderia» (AMADES 1930).

Font:

• Pere Labèrnia i Esteller (1840): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Agraïments: A Joan Puig, de Gazophylacium, que em va posar sobre la pista del Labèrnia i em va avançar aquest refrany, amb la citació, l'equivalent i la definició (què més es pot demanar?)

Cada prenyat porta son fat

Variants i sinònims: Cada prenyat porta son fat (SAURA 1884).

Equivalents: Cada preñado lleva su hado [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fins els coloms tenen fel

Variants i sinònims: Fins els coloms tenen fel (SAURA 1884).

Equivalents:

• Cada pajarrilla tiene su higadilla [ES] (SAURA 1884)
• Cada paloma (o pajarillo) tiene su higadillo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Fins los coloms tenen fel (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor

Variants i sinònims: Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l'autor (SAURA 1884).

Equivalents: Cada pájaro encuentra hermoso su nido [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Sempre'l meu es molt millor, perque del meu jo'n só l'autor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada oller alaba ses olles

Variants i sinònims:

• Cada oller alaba ses olles (SAURA 1884)
• Cada oller alaba ses olles, i més si la porta esquerdada (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cada ollero alaba su puchero [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno alaba sus agujetas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada oller alaba sas ollas | Cada oller alaba sas ollas, y més si la porta esquerdada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada gall canta en son galliner

Variants i sinònims: Cada gall canta en son galliner (SAURA 1884).

Equivalents: Cada gallo canta en su muladar [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú és fill de ses obres

Variants i sinònims:

• Cada arbre fa son fruit (SAURA 1884)
• Cadascú és fill de ses obres (SAURA 1884)

Equivalents:

• Cada cuba huele al vino que tiene [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno es hijo de sus obras [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Cada hu es fill de sas obras | Cada arbre fa son fruyt (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'ovella amb llops no fa parella

Variants i sinònims: L'ovella amb llops no fa parella (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cual, con su igual [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La ovella ab llops no fa parella (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada cosa pel que és

Variants i sinònims: Cada cosa pel que és (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa para su cosa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada cosa per lo que es (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar

Variants i sinònims: Temps de repós, temps d'obrar; quan hauràs temps, no el deixis anar (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cosa en su tiempo: tiempo perdido no es recobrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Temps de repós, temps de obrar; quant haurás temps, no'l deixes anar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cada bugadó un esquinsó

Variants i sinònims:

• A cada bugada es perd un llençol (trad. oral)
• Cada bugadó un esquinsó (SAURA 1884)

Equivalents: Cada coladita, una rasgadita [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada bugadó un esquinsó (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No hi ha cabell que no faci la seva ombra

Variants i sinònims: No hi ha cabell que no faci la seva ombra (SAURA 1884).

Equivalents: Cada cabello ( o un cabello), hace su sombra en el suelo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No hi ha cabell que no fassa la seva sombra (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare

Variants i sinònims: Observa el fill el que fa son pare, i escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra por viña, tal la madre tal la hija [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Observa'l fill lo que fa son pare, y escolta atent la veu de sa mare (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia

Variants i sinònims: La cabra que coixa sia, que no pari en tot el dia (SAURA 1884).

Equivalents: Cabra coja no quiere siesta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: La cabra que coixa sia, que no pare en tot lo dia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu

Variants i sinònims: Un cap de neci és caixa de correu; tot ho rep, res es queda i ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Equivalents: Cabeza sin seso, buzón de correos, todo lo admito y nada lo veo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un cap de neci es caixa de correu; tot ho reb, res se queda y ho envia a tot arreu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cabells i cantar, per ma casa no fan

Variants i sinònims:

• Cabells i cantar, per ma casa no fan (SAURA 1884)
• La dona bonica, mai et farà tornar ric, Blai (SAURA 1884)

Equivalents: Cabellos y cantar no cumplen ajuar (o no es buen ajuar) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cabells y cantar, per ma casa no fan | La dona bonica, may te fará tornar rich, Blay (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

La mar com més té més brama

Variants i sinònims:

• La mar com més té més brama (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803 - SAURA 1884)
• Qui més té més vol (SAURA 1884)

Equivalents:

• Caballo que alcanza, pasar querría [ES] (SAURA 1884)
• Quien mas tiene mas quiere [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)

Font:

• Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Jocs de mans, jocs de villans

Variants i sinònims: Jocs de mans, jocs de villans (SAURA 1884).

Equivalents:

• Burlas de manos, burlas de villanos [ES] (SAURA 1884)
• Juegos de manos, juegos de villanos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Jochs de mans, jochs de villans (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça

Variants i sinònims: Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça (SAURA 1884).

Equivalents: Burlaos con el loco en casa, burlara con vos en la plaza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Burlauvos del boig en casa, y's burlará de vos en la plassa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burla amb dany no compleix l'any

Variants i sinònims:

• Burla amb dany no compleix l'any (SAURA 1884)
  
• V. De rialles, en vénen ploralles
  
• V. Després d'una alegria ve sempre una tristor
  
• Jocs amb dany, no acaben l'any (SAURA 1884)
  
• Les burles se tornen (o passen a veres) (SAURA 1884)

Equivalents:

• A las burlas ve de modo (o así ve a ellas) [ES] (SAURA 1884)
• Burla con daño no cumple el año [ES] (SAURA 1884)
  

Parèmia segons la font original: Burla ab dany no cumple l'any | Jochs ab dany, no acaban l'any (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cadascú va a la seva

Variants i sinònims:

• Cadascú va a la seva (SAURA 1884)
• L'aigua fàcilment va cap avall (SAURA 1884)

Equivalents: Burla burlando, váse el lobo al asno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu va a la seva | La aygua fácilment va cap avall (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bou vell llaura dret

Variants i sinònims: Bou vell llaura dret (SAURA 1884).

Equivalents: Buey viejo, surco derecho [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia

Variants i sinònims: Bon peu i bona orella, senyal de bona bèstia (SAURA 1884).

Equivalents: Buen pie y buena oreja, señal de buena bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon peu y bona orella, senyal de bona bestia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred

Variants i sinònims: Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred (SAURA 1884).

Equivalents: Buen jubon me tengo en Francia; mi padre se llama hogaza, y yo muero de hambre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un vestit ne tinch en Fransa, y aquí'm moro de fret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui més ha de callar, més enraona

Variants i sinònims: Qui més ha de callar, més enraona (SAURA 1884).

Equivalents: Buen callar se pierde [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui té més que callar, més enrahona (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro

Variants i sinònims: On hi ha menjar (o mentre hi ha menjar) no me n'enyoro (SAURA 1884).

Equivalents: Buena vida, padre y madre olvida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ahont hi ha menjar, o mentres hi ha menjar no m'en anyoro (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona és la dansa, i la casa es crema

Variants i sinònims: Bona és la dansa, i la casa es crema (SAURA 1884).

Equivalents: Buena va la danza, y da el granizo en la albarda [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bona es la dansa, y la casa's crema (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor

Variants i sinònims: Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor (SAURA 1884).

Equivalents: Buenas son mangas despues de Pascua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Vinga lo que sempre es bo, fassia fret, fassia calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona nit quarta

Variants i sinònims:

• Adéu, Madrid (SAURA 1884)
• Bona nit quarta (SAURA 1884)
  
• Bona nit, viola (SAURA 1884)
• Ja ha begut oli (SAURA 1884)

Equivalents: Buenas noches cuarta [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ja ha begut oli | Bona nit quarta | Adéu Madrid | Bona nit viola (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bona olla i mal testament

Variants i sinònims: Bona olla i mal testament (SAURA 1884).

Equivalents: Buena olla y mal testamento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bona olla y mal testament (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bon any o mal any, quatre en caben en un banc

Variants i sinònims: Bon any o mal any, quatre en caben en un banc (SAURA 1884).

Equivalents: Buen año o mal año, cuatro caben en un banco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bon any o mal any, quatre caben en un banch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A boig i a cavaller, tot li està bé

Variants i sinònims:

• A boig i a cavaller, tot li està bé (SAURA 1884)
• Més val fama que diners (SAURA 1884)

Equivalents: Buena fama, hurto encubre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A boig y a caballer, tot li está bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.