Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni

Variants i sinònims: Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni.

Equivalents: Si sale con barba San Antón; si no, la Purísima Concepción [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Encara li ha de suar la cua

Variants i sinònims: Encara li ha de suar la cua (SAURA 1884).

Equivalents: Aun le ha de sudar el rabo [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

On no hi ha cap, tot són cues

Variants i sinònims: On no hi ha cap, tot són cues (PÀMIES 1997a).

Equivalents: Holgad, gallinas, que el gallo está en vendimias (o muerto es el gallo) [ES] (PÀMIES 1997a).

Explicació: On no hi ha qui regeix, les coses van malament (PÀMIES 1997a).

Localització: Es diu a València (PÀMIES 1997a). Documentat ja a Ros (1736).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua

Variants i sinònims:

• Fer el canvi del talp, que va canviar els ulls per la cua (PÀMIES 1997)
  
• Qui barata, el cap es grata (PÀMIES 1997)
• Qui estiga bé que no es moga (PÀMIES 1997)

Equivalents: El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997)

Explicació: Fer un mal negoci (PÀMIES 1997).

Localització: Es diu a la Vall d'Aran (PÀMIES 1997).

Nota: Segons Farnés (1993), l'equivalent castellà el trobem documentat a Núñez de Guzmán (1555): «Refranes o proverbios en romance que...» (PÀMIES 1997)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén)

Variants i sinònims: Qui té coa de palla se l'encén (o tot sol se l'encén) (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien tiene la cola de paja, no se acerque a la llama [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que qui és culpable sempre està sospitant que es parla d'ell i es dóna per al.ludit fàcilment, a vegades sense que ho sigui (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

A cent anys, coteta verda

Variants i sinònims:

• A cent anys, coteta verda (SAURA 1884) - (FONT 1900) - (AMADES 1951) - (AMADES 1978) - (PERRAMON 1979) - (DIÀFORA 1982) - (GIMENO 1989) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PONS LLUCH 1993) - (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)
• A la vellea, el dimoni es fa sabater (ZÈFIR 2013)
• A la vellesa, el dimoni sabater (DCVB 1926-68)
• A les velleses es fan les bestieses (ZÈFIR 2013)
• A les velleses, les bestieses (ZÈFIR 2013)
• Gat vell i la cua verda (SAURA 1884)
• Vell pintat, judici perdut (SAURA 1884)

Equivalents:

• A la vejez viruelas [ES] (SAURA 1884) - (DIÀFORA 1982)
• A rocín viejo, cabezadas nuevas [ES] (SAURA 1884)

Explicació:

• N'hi ha amb sentit figurat, comprenen idees que no són expressades per les paraules ni per la frase (AMADES 1951).
• Impropi de l'edat (PERRAMON 1979).
• La cota és un vestit usat antigament i també la bata que duien els escolans. El refrany al.ludeix al ridícul que fan aquelles persones que actuen de manera impròpia de la seva edat (GIMENO 1989).
• Ho diuen d'una persona o cosa vella que du alguna aparença de nou (D.) La canya verda és símbol de gratitud a la consecució d'un fi (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Barcelona: Ed. Diàfora.

Val més ser cap d'arengada que cua de lluç

Variants i sinònims:

• Val més cap de serrà, que coa de lleó (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina que coa d'anfós (PONS LLUCH 1993)
• Val més ésser cap de sardina (o d'arengada), que coa de pagell (PONS LLUCH 1993)
• Val més ser cap d'arengada que cua de lluç (BALBASTRE 1977) - (PÀMIES 1997a)
  
• Val més ser cap d'arengada que cua de pagell (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de gat (o de rat) que cua de lleó (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de llissa que cua de pagell (Es diu al Migjorn Gran) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (GIMENO 1989)
• Val més ser cap de lluç que cua d'estruç (o d'avestruç) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua d'anfós (Es diu a Menorca) (PÀMIES 1997a)
• Val més ser cap de sardina que cua de pagell (Es diu a Alcoi i a Menorca) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Antes cabeza de gato (o ratón) que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más quiero ser cabeza de sardín, que cola de delfín («sardín», por la rima) [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Más vale (o mejor) cabeza de ratón que cola de león [ES] (PÀMIES 1997a)
• Más vale ser cabeza de ratón que cola de león [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - GIMENO 1989)
• Más vale ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (GIMENO 1989)
• Más vale (o mejor) ser cabeza de sardina que cola de salmón [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• És millor tenir una posició alta en un nivell baix que no pas una posició baixa en un nivell alt (GIMENO 1989).
• Vol dir que convé més tenir un domini petit que estar sota les ordres d'un dominador, encara que aquest sia molt brillant (PONS LLUCH 1993).

Nota: Són igualment usats amb la forma «més val» (PÀMIES 1997a).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se

Variants i sinònims:

• Qui s'enfada té dues feines: enfadar-se i desenfadar-se (BALBASTRE 1977)
• Qui té cua de palla s'encén (GIMENO 1989).

Equivalents: Quien se pica, ajos come [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989).

Explicació: Aquell que ha comès alguna malifeta, es descobrirà ell mateix (GIMENO 1989).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.

Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà

Variants i sinònims:

• Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (SAURA 1884)
• Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà (BALBASTRE 1977)

Equivalents: Daca al gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Gall aquí, gall allá, la cua queda en la ma (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

• A ningú no li donen res debades (Zèfir)
• Les coses no són debades (Zèfir)
• No hi ha mel sense fel (Zèfir)
• No hi ha res que siga debades (Zèfir)
• Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
• Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
• Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  
• Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
• Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  
• Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  
• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
• Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)

Equivalents:

• Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  
• El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
• No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
• No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  
• Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
• Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
  

Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
• Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.