Ovella ronyosa, embruta tot el ramat

Variants i sinònims:

• Ovella ronyosa, embruta tot el ramat (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Una poma podrida en fa podrir d'altres

Equivalents:

• Brebis crotté aux autres cherche à se frotter (Trad.: Ovella cagada busca fregar-se amb les altres) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El puerco sarnoso, revuelve la pocilga [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The rotten apple injures its neighbours (Trad.: Una poma podrida fereix els seus veïns) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'actitud d'un dels membres d'un grup o família, té tendència a repetir-se entre els altres membres del grup (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències

No és la mel per a la boca de l'ase

Variants i sinònims:

• La mel no fou feta per la boca del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
  
• La mel no fou feta per la gola del ase (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• La mel no s'ha fet pels ases (C. P. 1861) - (FARNÉS 1992)
• Mala és la mel per la boca de l'ase (D. & M. 1847) - (FARNÉS 1992)
• No criá Deu la mel per a la boca del ase (LLOMBART 1879) - (FARNÉS 1992) 
• No doneu perles als porcs
• No es bona la mel per la boca del ase (SERVAT 1902) - (FARNÉS 1992)
• No es feta la mel per la boca del ase (ESTEVE 1907) - (FARNÉS 1992)
• No es feu la mel pera la boca del ase (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (FARNÉS 1992)
• No es la mel per la boca del ase (ROS 1733) - (XIMÉNEZ 1831) - (FERRER 1854) - (NDLC 1866) - (SAURA 1878) - (LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904) - (GOMIS) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet l'anell d'or pel nas del porc (FARNÉS 1992)
• No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase (E. T. 1890) - (MARTÍ GADEA 1891) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• No's vá fer la mel pera la boca del ase (PASTOR 1909) - (FARNÉS 1992)
• Sa mel no's feu per sa boca de s'ase (FIGUERA 1840) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• La miel n'est pas fait pour la gueule de l'âne [FR] (BORRÀS 1836) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Les perles ne sont pas faites pour les purceaux [FR] (NÚÑEZ DE T. 1851) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Lou mèu es pas fa per la barjo de l'ase [OC] (BRUNET 1882) - (FARNÉS 1992)
• No es la miel para la boca del asno [ES] (CERVANTES) - (BORRÀS 1836) - (NÚÑEZ DE T. 1851) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• No se hizo la miel para la boca del asno [ES] (YRIARTE 1774) - (XIMÉNEZ 1831) - (FIGUERA 1840) - (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (FERRER 1854) - (BASTÚS 1862) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (SAURA 1878) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) - (LABÈRNIA (1888) - (DRAE) - (GOMIS) - (FARNÉS 1992)
• Non asini confecit apes sua mella palato [LL] (YRIARTE 1774) - (F. V. Y M. B. 1841) - (BASTÚS 1862) - (FARNÉS 1992)
• Non e o mel para boca do asno [PT] (NÚÑEZ) - (FARNÉS 1992)
• Stultus est qui pejus eligit [LL] (F. V. Y M. B. 1841) - (FARNÉS 1992)

Explicació:

• Reprenen els que trien el menys bo i menyspreen el millor per falta de coneixement (F. V. Y M. B. 1841) - (D. & M. 1847) - (NDLC 1866) - (ESCRIG-LLOMBART 1887) -(LABÈRNIA 1888) - (ALADERN 1904)  - (FARNÉS 1992)
• Totes les coses primoroses únicament ho són per a qui té discerniment i gust per conèixer-les (F. V. Y M. B. 1841) - (NDLC 1866) - (SBARBI 1872) - (ALADERN 1904) - (FARNÉS 1992)
• No s'han de donar coses exquisides a qui és massa groller per poder-les valorar (GOMIS) - (FARNÉS 1992)

Font: Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. [M 1387, Vol. VI, Pàg. 12-14).

Quan en passen fan de bon agafar

Variants i sinònims: Quan en passen fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Equivalents: Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Cuant ne passan fan de bon agafar (D. y M. 1854).

Explicació: Adverteix que s'han d'aprofitar les ocasions (font original: Adv. ques deuhen aprofitar la ocasions).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

Variants i sinònims: L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler (D. y M. 1854).

Equivalents: Aquel sabe, que se salva; que el otro no sabe nada [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Lo acte mes bo que lo sabi pot fèr, es cumplir lo sant voler (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix als qui es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament (font original: Advert. als ques glorian de saber mòlt y viuhen desastradamènt).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles

Variants i sinònims:

• Del cuiro en surten les tires (SAURA 1884)
• Qui té tions fa estelles; qui té socs fa ascles (SAURA 1884)

Equivalents: Del cuero salen las correas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Qui té tions fa estellas; qui té sochs fa asclas | Del cuyro'n surten las tiras (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts

Variants i sinònims:

• El setembre apaga les fonts i s'emporta els ponts (FARRÀS 1998)
• El setembre s'emporta els ponts o eixuga les fonts (PUJOL 1999)
• El setembre s'enduu els ponts i eixuga les fonts (GARCIA SALINES 1994)
• El setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) – (PARÉS 1999)
  
• El setembre s'enduu els ponts, i fa suar les fonts (FARRÀS 1999)
• Es setembre, o seca ses fonts o s'enduu es ponts (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• Pel setembre, o s'asseca la font o s'enduu el pont (BELLMUNT 1987). De les Garrigues. La pluja (ho diuen en castellà) (BELLMUNT 1987)
• Setembre o seca les fonts i s'enduu els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
• Setembre s'enduu els ponts o eixuga les fonts
• Setembre una vegada seca les fonts i l'altra arrossega els ponts (BELLMUNT 1992). De la Vall d’Aran. (BELLMUNT 1992)
  

Equivalents:

• Septiembre, o lleva los puentes o seca las fuentes (CASTILLO Y OCSIERO 1995)
• Septiembre, o seca las fuentes o se lleva los puentes (TIRADO 1987)
• Septiembre, o seca las fuentes o arrastra los puentes (RIVAS 1999)

Explicació:

• Fa referència a la pluja, ja que si no plou pel setembre s'esgoten les reserves d'aigua i, en canvi, si plou, prou vegades ho fa torrencialment (PONS LLUCH 1993)
• O plou massa, o massa poc (PARÉS 1999)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys

Variants i sinònims:

• Agost i verema n'hi ha cada any, uns amb guanys i d'altres amb danys (PUJOL 1999)
• Agost i verema tots els dies no aplega
  
• Agost i verema, tots els dies no aplega (DCVB 1950)
• Agost i veremar cada dia no es fa (DCVB 1950) - (GIMENO-ROURA 1986)
• Agost i veremar, cada any no es fa (MILLÀ 1965) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Cada dia no es festa major (SAURA 1884)
  
• No en passaran cada dia (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Agosto y vendimia no cada día y sí cada año; unos con ganancia, otros con daño [ES] (SOPENA 1983)
• Agosto y vendimia no es cada dia y si cada año, unos con ganacia y otros con daño [ES] (SAURA 1884)
• Agosto y vendimia no es cada dia, y sí cada año, unos con ganancia y otros con daño [ES] (SBARBI 1872)
• Agosto y vendimia no es cada día, y sí cada año, unos con ganancias y otros con daño [ES]
  

Explicació:

• Aconsella l'economia amb què han de viure els llauradors, perquè només hi ha una collita i és contingent (Trad.) (SBARBI 1872).
• per indicar les produccions i feines agrícoles del mes d'agost (DCVB 1950).
• Per indicar que cal economitzar (Trad.) (SOPENA 1983).
• Recomana prudència en l'economia, perquè només es fa una collita i està exposada a contingències (PARÉS 1999).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol

Variants i sinònims:

• Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol (SAURA 1884)
• El que és dels altres fa de bon donar (SAURA 1884)

Equivalents:

• De cuero ageno, correas largas [ES] (SAURA 1884)
• Del pan de mi compadre, buen (o gran) ratico a mi ahijado [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Del pa de mon compare, bon tros á mon fillol | Lo dels altres fa de bon donar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment

Variants i sinònims: Fes, si tens ton testament, quan és clar l'enteniment (SAURA 1884).

Equivalents: Debe hacerse el testamento con muy claro entendimiento [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Fes, si tens ton testament, quant es clar lo enteniment (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'hàbit no fa el monjo

Variants i sinònims:

• Davall d'una capa, qui sap qui s'hi tapa
• L'hàbit no fa el monjo (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. L'exterior enganya

Equivalents:

• Debajo de una mala capa se encuentra (o esconde) un buen bebedor [ES] (SAURA 1884)
• El hábito no hace el monje [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• L'habit ne fait pas le moine (Trad.: L’hàbit no fa el monjo) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• The beard doesn‟t make the philosopher (Trad.: La barba no fa el filòsof) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: L'hábit no fa'l monjo | Devall d'una capa, qui sab qui s'hi tapa (SAURA 1884).



Explicació: No ens podem refiar de les aparences, ja que res és el que sembla (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

L'exterior enganya

Variants i sinònims:

• V. L'hàbit no fa el monjo
• L'exterior enganya (SAURA 1884)
  

Equivalents: Debajo del sayal (o so el sayal) hay al [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Lo exterior enganya (SAURA 1884).

Nota meva: De l'equivalent castellà 'debajo del sayal, ó so el sayal hay al.' sembla mancar-hi algun troç o 'al.' és una abreviatura, per exemple, de algo. Però llavors perd la rima.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part

Variants i sinònims:

• Mal pot judicar de l'art, qui en ell no hi té part (SAURA 1884)
  
• Què sap l'ase que és safrà, si mai ha estat adroguer? (SAURA 1884)
• Què sap el gat de fer culleres? (SAURA 1884)

Equivalents: El ciego no distingue de colores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mal pot judicar de l'art, qui en ella no hi té part | ¿Qué sab l'ase qu'es safrá, si may ha estat adroguer? | ¿Qué sab lo gat de fér cull (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un bon català, et farà d'una pedra un pa

Variants i sinònims: Un bon català, et farà d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Equivalents: El catalán, hace de la piedra pan [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un bon catalá, 't fará d'una pedra un pa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva)

Variants i sinònims:

• El camp fèrtil no descansat, es torna estèril (o de fruit es priva) (SAURA 1884)
• Qui no reposa, fa poca cosa (SAURA 1884)

Equivalents: El campo fértil no descansado, tórnase estéril [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo camp fértil no descansat, se torna estéril (ó de fruyt se priva) (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dóna i té, i faràs bé

Variants i sinònims: Dóna i té, i faràs bé (SAURA 1884).

Equivalents: Da y ten, y harás bien [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Dona y té, y farás bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent

Variants i sinònims: L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent (SAURA 1884).

Equivalents: Charlatán y valenton, dos cosas en una son [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'home que fa'l valent ó del valent, es l'últim ó darrer al somatent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui fa el que pot, no està obligat a més

Variants i sinònims:

• Qui fa el que cal (o el que pot), no és responsable de res (SAURA 1884)
• Qui fa el que pot, no està obligat a més (SAURA 1884)

Equivalents: Culpa no tiene quien hace lo que debe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui fa lo que pot, no está obligat á més | Qui fa lo que déu ó lo que pot, no es responsable de res (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

No et fiïs de qui sap menys que tu

Variants i sinònims:

• No et fiïs de qui sap menys que tu (SAURA 19¡884)
• Tingues compte del que faràs, d'aprenents no et fiaràs (SAURA 1884)

Equivalents: Cuida bien lo que haces, no te fies de rapaces [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No't fies de qui sab menos que tu | Ten compte lo que farás, de aprenents no't fiarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.