índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolent. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dolent. Mostrar tots els missatges

2/1/10

Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

  • Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
  • Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)
Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent rocí, un sol bocí

Variants i sinònims: De dolent rocí, un sol bocí (SAURA 1881).

Equivalents: De mala masa, un bollo basta [ES] (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent arbre, no esperis bon fruit

Variants i sinònims: De dolent arbre, no esperis bon fruit (SAURA 1881).

Equivalents:

  • De mal cuervo, mal huevo [ES] (SAURA 1881)
  • De mala berenjena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881).
Parèmia segons la font original:
  • De dolent arbre, no esperis bon fruyt (SAURA 1881)
  • De mala berengena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881)
Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

15/3/09

El dolent, fora

Variants i sinònims:

  • Cosa dolenta, fora del ventre
  • Cosa pudenta, fora del ventre
  • El dolent, fora (SAURA 1884)
Equivalents: De los enemigos, los menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dolent, fora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

26/7/08

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent

Variants i sinònims: Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (SAURA 1884).

Equivalents
: De buenos y mejores a mi hija vengan demandadores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ben vingut lo pretendent de ma filla, bo ó dolent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/2/08

Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu

Variants i sinònims:

  • L'amor dels avis, fa dolents als néts (SAURA 1884)
  • Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu (SAURA 1884)
Equivalents: Criado por abuelo, nunca bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Las contemplacions dels avis se pagan á bon preu | L'amor dels avis, fa dolents als nets (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

24/12/07

Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons

Variants i sinònims:

  • Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons (SAURA 1884)
  • Mala cara i ensenyança, fan els minyons de bonança (SAURA 1884)
Equivalents: Ceño y enseño del mal hijo hacen bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Mala cara y bonas llissons, als dolents fan tornar bons | Mala cara y ensenyansa, fan los minyons de bonansa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Castiga al bo, i millorarà

Variants i sinònims:

  • Castiga al bo, i millorarà (SAURA 1884)
  • El dolent, dolent serà (SAURA 1884)
Equivalents: Castiga al bueno y se mejora; castiga al malo y se empeora [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Castiga al bó, y millorará / lo dolent, dolent serà (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/11/07

Per un dia bo, cent de dolents

Variants i sinònims:

  • Bona ventura, molt poc dura (SAURA 1884)
  • Per un dia bo, cent de dolents (SAURA 1884)
Equivalents: A tres dias buenos, cabo de mal extremo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Per un dia bo, cent de dolents | Bona ventura, molt poch dura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

9/11/07

Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi

Variants i sinònims: Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Equivalents
: Asno mohíno, o muy ruin o muy fino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Ase mohí, o tot ase mohí o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Nota
: El castellanisme «mohí» (ensopit, avorrit, trist), denota el possible origen castellà de la parèmia, adaptada, amb el castellanisme inclòs, pel català.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

30/10/07

L'any dolent al forner posa content

Variants i sinònims:

  • L'any dolent al forner posa content (SAURA 1884)
  • Mala anyada, ganància per als forners (SAURA 1884)
Equivalents: Año malo, panadero en todo cabo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: L'any dolent al forner posa content | Mala anyada, ganancia per los forners (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

22/8/07

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

  • S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
  • Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
  • Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:
  • Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).
Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font
: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

19/8/07

Els lladres de casa són els més dolents

Variants i sinònims: Els lladres de casa són els més dolents (PONS LLUCH 1993).

Equivalents
: Del ladrón de casa, si no me guarda Dios, nadie me guarda [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el grau de dolentia és superior quan s'arriba a actuar contra la pròpia família (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/8/07

Guarda't d'home senyalat per Déu

Variants i sinònims:

  • Guarda't d'home senyalat per Déu (PONS LLUCH 1993)
  • Home assenyalat, o molt bo o molt dolent (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: De hombre señalado: líbranos, Señor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen al.ludint als homes esguerrats, que solen tenir mal instint. És refrany que se sent, però no sol usar-se, ja que tothom està exposat a tenir una desgràcia i quedar amb defectes físics. A més a més, com que de defectes morals en tenim tots, és fàcil retreure'ls als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

10/8/07

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

  • Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
  • Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
  • Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
  • Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
  • No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
  • No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
  • S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
  • Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació
:
  • Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
  • Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

1/6/07

Tots els extrems són dolents

Variants i sinònims:

  • Tots els extrems són dolents (BALBASTRE 1977)
  • Tots els extrems són viciosos (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Coge el peregil, pero no de raiz [ES] (SAURA 1884)
  • Los extremos se tocan [ES] (BALBASTRE 1977)
Parèmia segons la font original: Tots los extrems son viciosos (SAURA 1884).

Nota: Em sembla que la parèmia catalana [Tots els extrems són dolents] i l'equivalent proposat per Balbastre (1977) [Los extremos se tocan] tenen sentits diferents. En aquest sentit, em sembla molt més encertat l'equivalent que proposa Saura (1884) [Coge el perejil, pero no de raíz].

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tots els començaments són dolents

Variants i sinònims: Tots els començaments són dolents (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Por algo se empieza [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

20/5/07

Els dolents duren més que l'arna

Variants i sinònims: Els dolents duren més que l'arna (BALBASTRE 1977).



Equivalents
:

  • bicho malo nunca muere [ES] (BALBASTRE 1977)
  • mala hierba nunca muere) [ES] (BALBASTRE 1977)
Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

19/5/07

El més dolent pas és el de la porta

Variants i sinònims: El més dolent pas és el de la porta (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El salir de la posada es la mayor jornada [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

17/5/07

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

  • Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  • Més aviat en parléssim (Zèfir)
  • Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
  • No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  • No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
  • Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
  • Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
  • Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
  • Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
  • Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
  • Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
  • Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  • Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
Equivalents:
  • En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
  • Speak of the devil! [EN] (Zèfir)
Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.