Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent rocí, un sol bocí

Variants i sinònims: De dolent rocí, un sol bocí (SAURA 1881).

Equivalents: De mala masa, un bollo basta [ES] (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

De dolent arbre, no esperis bon fruit

Variants i sinònims: De dolent arbre, no esperis bon fruit (SAURA 1881).

Equivalents:

• De mal cuervo, mal huevo [ES] (SAURA 1881)
• De mala berenjena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original:

• De dolent arbre, no esperis bon fruyt (SAURA 1881)
• De mala berengena, nunca buena calabaza [ES] (SAURA 1881)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El dolent, fora

Variants i sinònims:

• Cosa dolenta, fora del ventre
• Cosa pudenta, fora del ventre
• El dolent, fora (SAURA 1884)

Equivalents: De los enemigos, los menos [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo dolent, fora (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent

Variants i sinònims: Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (SAURA 1884).

Equivalents: De buenos y mejores a mi hija vengan demandadores [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ben vingut lo pretendent de ma filla, bo ó dolent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu

Variants i sinònims:

• L'amor dels avis, fa dolents als néts (SAURA 1884)
• Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu (SAURA 1884)

Equivalents: Criado por abuelo, nunca bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Las contemplacions dels avis se pagan á bon preu | L'amor dels avis, fa dolents als nets (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons

Variants i sinònims:

• Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons (SAURA 1884)
• Mala cara i ensenyança, fan els minyons de bonança (SAURA 1884)

Equivalents: Ceño y enseño del mal hijo hacen bueno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Mala cara y bonas llissons, als dolents fan tornar bons | Mala cara y ensenyansa, fan los minyons de bonansa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Castiga al bo, i millorarà

Variants i sinònims:

• Castiga al bo, i millorarà (SAURA 1884)
• El dolent, dolent serà (SAURA 1884)

Equivalents: Castiga al bueno y se mejora; castiga al malo y se empeora [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Castiga al bó, y millorará / lo dolent, dolent serà (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per un dia bo, cent de dolents

Variants i sinònims:

• Bona ventura, molt poc dura (SAURA 1884)
• Per un dia bo, cent de dolents (SAURA 1884)

Equivalents: A tres dias buenos, cabo de mal extremo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per un dia bo, cent de dolents | Bona ventura, molt poch dura (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi

Variants i sinònims: Ase moí (o tot ase moí) o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Equivalents: Asno mohíno, o muy ruin o muy fino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase mohí, o tot ase mohí o molt dolent o molt fi (SAURA 1884).

Nota: El castellanisme «mohí» (ensopit, avorrit, trist), denota el possible origen castellà de la parèmia, adaptada, amb el castellanisme inclòs, pel català.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'any dolent al forner posa content

Variants i sinònims:

• L'any dolent al forner posa content (SAURA 1884)
  
• Mala anyada, ganància per als forners (SAURA 1884)

Equivalents: Año malo, panadero en todo cabo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'any dolent al forner posa content | Mala anyada, ganancia per los forners (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

Variants i sinònims:

• S'ovella més dolenta caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa cabra més ronyosa caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)
• Sa càgola més petita caga dins sa ferrada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Siempre caga la herrada la oveja más desmadrada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que sovint l'individu més insignificant té més gosadia que el més capacitat (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els més ignorants o més indignes són els més atrevits (PONS LLUCH 1993).

Nota: Segons el DCVB, la càgola és una 'Ovella petita, que no ha crescut tant. com les altres de la mateixa edat' (Men.).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Els lladres de casa són els més dolents

Variants i sinònims: Els lladres de casa són els més dolents (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Del ladrón de casa, si no me guarda Dios, nadie me guarda [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el grau de dolentia és superior quan s'arriba a actuar contra la pròpia família (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Guarda't d'home senyalat per Déu

Variants i sinònims:

• Guarda't d'home senyalat per Déu (PONS LLUCH 1993)
• Home assenyalat, o molt bo o molt dolent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: De hombre señalado: líbranos, Señor [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Ho diuen al.ludint als homes esguerrats, que solen tenir mal instint. És refrany que se sent, però no sol usar-se, ja que tothom està exposat a tenir una desgràcia i quedar amb defectes físics. A més a més, com que de defectes morals en tenim tots, és fàcil retreure'ls als altres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua corrent no mata sa gent

Variants i sinònims:

• Aigua (o l'aigua) que corre no porta verí (ESPUNYES 2007)
• Aigua (o l'aigua) corrent no fa mal a la gent (ESPUNYES 2007)
• Deu em guard de l'home de bé, que del dolent jo me'n guardaré (SAURA 1884)
• Déu em guardi d’home bo, que del dolent ja ho faré jo (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Guarda't (o Déu nos guard) d'aigua que no corri ni de gat que no mioli (SAURA 1884)
• No et guardis de qui servei faràs, mes guarda't de qui desplauràs (SAURA 1884)
• No mengis fruita passada ni beguis aigua aturada (ESPUNYES 2007)
• S'aigua corrent no mata sa gent (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Agua corriente no mata a la gente; agua sin correr, puede suceder [ES] (PONS LLUCH 1993)
• Del agua mansa me libre Dios, que de la recia (o brava) me libro yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardaré yo [ES] (SAURA 1884)
• Del bueno me guarde Dios, que del malo me guardo yo [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• El agua corriente no mata a la gente [ES] (ESPUNYES 2007)
• Garantissez-vous de vos amis, vous saurez bien vous défendre de vos ennemies (Trad.: Assegureu-vos dels vostres amics i sabreu defensar-vos dels vostres enemics) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Save us from our friends (Trad.: Salveu-nos dels nostres amics) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Deu me guart del home de bé, que del dolent jo me'n guardaré | Guardat (ó Deu nos guart) d'aygua que no corra ni de gat que no miole | No guarts á qui servey farás, mes guarda á qui desplaurás (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no acumula impureses (PONS LLUCH 1993).
• Ens recomana que ens ocupem de prevenir-nos de les coses dolentes, ja que si li atorguem aquesta responsabilitat a algú altre (Déu, per exemple), no tenim cap garantia de què sigui així (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Tots els extrems són dolents

Variants i sinònims:

• Tots els extrems són dolents (BALBASTRE 1977)
• Tots els extrems són viciosos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Coge el peregil, pero no de raiz [ES] (SAURA 1884)
• Los extremos se tocan [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Tots los extrems son viciosos (SAURA 1884).

Nota: Em sembla que la parèmia catalana [Tots els extrems són dolents] i l'equivalent proposat per Balbastre (1977) [Los extremos se tocan] tenen sentits diferents. En aquest sentit, em sembla molt més encertat l'equivalent que proposa Saura (1884) [Coge el perejil, pero no de raíz].

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tots els començaments són dolents

Variants i sinònims: Tots els començaments són dolents (BALBASTRE 1977).

Equivalents: Por algo se empieza [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Els dolents duren més que l'arna

Variants i sinònims: Els dolents duren més que l'arna (BALBASTRE 1977).



Equivalents:

• bicho malo nunca muere [ES] (BALBASTRE 1977)
• mala hierba nunca muere) [ES] (BALBASTRE 1977)

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El més dolent pas és el de la porta

Variants i sinònims: El més dolent pas és el de la porta (BALBASTRE 1977).

Equivalents: El salir de la posada es la mayor jornada [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

No es pot dir mal que no aparegui l'animal

Variants i sinònims:

• Abans l'anomenéssim (Zèfir)
  
• Més aviat en parléssim (Zèfir)
• Més aviat ho haguessis dit (Zèfir)
• No es pot dir mal que no aparegui l'animal (BALBASTRE 1977)
  
• No es pot dir mal que no surti l'animal (Zèfir)
• Parla del llop, i se't presentarà (DCVB)
• Parlant del dimoni, vet aquí les banyes (Zèfir)
• Parlant del gos, amaneix la pedra (Zèfir)
• Parlant del gos, prepara la pedra (Zèfir)
• Parlau d'un dolent, vet-l'aquí present (Mall., Men.) (DCVB)
• Qui del llop fa esment, prop se'l sent (Zèfir)
• Qui del llop parla, a prop li surt (BALBASTRE 1977)
  
• Qui del llop parla, prop li ix (DCVB)
  

Equivalents:

• En nombrando al ruin de Roma, pronto asoma [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• Hablando del rey (o ruín) de Roma, por la puerta asoma [ES] (Zèfir)
• Speak of the devil! [EN] (Zèfir)

Explicació: Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat (DCVB).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Zèfir (desembre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.