Busca l’amic i no el teu profit

Variants i sinònims: 

• Busca l’amic i no el teu profit (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Amistat per interès, no dura perquè no ho és

Equivalents:

• A friend in need is a friend indeed (Trad.: Un amic en necessitat és un amic de veritat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• En la amistad la pureza, no la riqueza [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mieux vaut ami en place qu'argent en bourse (Trad.: Val més un amic a lloc que diners a la bossa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Recomana no mesclar l'amistat amb els interessos, ja que així, deixa de ser-ho (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

És prudència consultar el seny abans de parlar

Variants i sinònims: És prudència consultar el seny abans de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Hablar sin pensar, es tirar sin apuntar [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Mal pense qui ne repense (Trad.: Mal pensa qui no repensa) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• He knows more who speaks least (Trad.: Qui sap més, parla menys) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Aconsella reflexionar sobre el que direm abans de dir-ho, per tal d‟evitar dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit

Variants i sinònims: El necessari és doblement agraït si s’ofereix tot seguit (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Better one word in time than two afterwards (Trad.: Millor una paraula a temps que dues després)  [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La liberalidad espontánea, es siempre más apreciable [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La libéralité consiste moins à donner beaucoup qu‟à donner propos (Trad.: La llibertat consisteix menys a donar molt que a donar raons) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica els beneficis que reporta fer les coses a temps (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

La diligència és la mare de la bona ventura

Variants i sinònims: La diligència és la mare de la bona ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Diligence is the mother of the good fortune (Trad.: La diligència és la mare de la bona fortuna) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La diligencia suple ciencia [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui reste assis sèche, qui va lèche (Trad.: Qui resta assegut eixut, quedarà sec) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Assenyala que la diligència crea benestar i prosperitat en els casos català i anglès. En el cas castellà ens diu que l'afany de treballar pot arribar a reemplaçar el coneixement del treballador, i en el cas francès ens diu que és imprescindible ser diligent per aconseguir quelcom. Tots quatre refranys tenen en comú la diligència, però la seva equivalència és parcial (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Feina començada, és mig acabada

Variants i sinònims: Feina començada, és mig acabada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• Besogne commence est plus qu'à moitié faite (Trad.: Feina començada és més que mig feta) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Lo que nunca se empieza, nunca se acaba [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Well begun is half done (Trad.: Ben començat és mig fet) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Conveniència de començar a fer una cosa, ja que un cop ens hi hem posat, estem molt més a prop d‟acabar-la que no pas quan encara no ho havíem començat (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura

Variants i sinònims: L’acontentar-se amb el seu, és una gran ventura (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

• Al contento le llaman rico [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• V. Del poc que has, content seràs; si tot ho vols, tot ho perdràs
• Je suis riche des biens dont je sais me passer (Trad.: o sóc ric dels béns dels quals puc prescindir) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Contentment is better than richness (Trad.: L’acontentament és millor que la riquesa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: L'acontentar-se amb allò que es posseeix és una gran sort (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

Encara no som allà on anem

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler

Variants i sinònims: L'acte més bo que el savi pot fer és complir el sant voler (D. y M. 1854).

Equivalents: Aquel sabe, que se salva; que el otro no sabe nada [ES] (D. y M. 1854).

Parèmia segons la font original: Lo acte mes bo que lo sabi pot fèr, es cumplir lo sant voler (D. y M. 1854)

Explicació: Adverteix als qui es vanaglorien de saber molt i viuen desastradament (font original: Advert. als ques glorian de saber mòlt y viuhen desastradamènt).

Font: D. y M. (1847): Diccionario catalan-castellano y vice versa, Barcelona, Agencia Médica Catalana / Imprenta de J. Roger, 1847 (2a de 1854). Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana (27 pàg.).

El diable quan és vell es fa ermità

Variants i sinònims: El diable quan és vell es fa ermità (RÀDIO TARADELL 2008).

Equivalents: Harto de carne, el diablo se metió a fraile (RÀDIO TARADELL 2008).

Explicació: Els vells adopten una conducta més assenyada i diferent de quan eren joves (RÀDIO TARADELL 2008).

Font: (RÀDIO TARADELL 2008): El català de cada dia, del dia 13 de desembre de 2008, una secció de Ràdio Taradell.

Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc

Variants i sinònims: Ira de senyor i de poble avalot, són pitjor que foc (SAURA 1884).

Equivalents: De ira de señor y de alboroto de pueblo, te libre Dios [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ira de senyor y de poble abalot, son pitjor que foch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si al novembre sents que trona, la propera collita serà bona (PUJOL 1999)
• Si al novembre trona, la collita és bona (FARRÀS 1998)
• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (MARTÍ I ADELL 1987) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha siguiente será buena [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Si pel novembre trona, la collita serà bona

Variants i sinònims:

• Si el novembre trona, la collita serà bona (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (CONCA 1993) - (BADARE 2004)
• Si pel novembre trona, la collita serà bona (DCVB 1926-68) - (SANCHIS GUARNER 1951) - (CONCA 1993) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999) - (BADARE 2004)

Equivalents: Si en noviembre oyes que truena, la cosecha será buena [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1945) - (BADARE 2004).

Font: Base de datos sobre refranes del calendario y meteorológicos en la Romania (BADARE).

Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres

Variants i sinònims: Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Equivalents: Dé el sacerdote al pobre lo que le sobre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del sacerdoci las sobras, totas han de ser dels pobres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

El setembre és bo si del primer al darrer està serè

Variants i sinònims:

• El setembre és bo si del primer al darrer està serè (AMADES 1951)
• El setembre és bo, si del primer al darrer està serè (PARÉS 1999)

Equivalents:

• Septiembre es bueno si del uno al treinta pasa sereno [ES]
• Septiembre es bueno si del primero al treinta pasa sereno [ES] (CASTILLO Y OCSIERO 1995)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són

Variants i sinònims:

• Juliol, agost i Maó, els millors ports del Mediterrani són (PUJOL 1999)
• Juny, juliol, agost i Maó són els millors ports del Mediterrani (TREPAT 1995).

Equivalents:

• Junio, julio y Mahón, los mejores puertos del Mediterráneo son [ES]
• Junio, julio, agosto y Puerto de Mahón, los mejores puertos del mediterráneo son [ES] (SOPENA 1983)

Explicació:

• Sembla que va ser el navegant Andrea Doria qui va encunyar la dita. A l'època en qüestió (segle XV-XVI), pràcticament només es navegava a l'estiu, per tal d'evitar el mal temps. Del port natural de Maó molts n'han lloat les seves excel·lències com a port segur (TREPAT 1995).
• [Trad.: Frase que indica les excel·lències del clima mediterrani durant els mesos d'estiu] (SOPENA 1983)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal

Variants i sinònims: Res esperis mai de mal, quan un home és molt formal (SAURA 1884).

Equivalents: De buena mano, buen dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Res esperes may de mal, quant un home es mòlt formal (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat

Variants i sinònims: Si vols ser apreciat has de fer-te desitjat (SAURA 1884).

Equivalents:

• Date a deseo, y oleras a poleo [ES] (SAURA 1884)
• Vienes a deseo, huélesme a poleo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Si vols ser apreciat has de ferte desitjat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent

Variants i sinònims: L'home que fa el valent (o del valent), és l'últim (o darrer) al somatent (SAURA 1884).

Equivalents: Charlatán y valenton, dos cosas en una son [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: L'home que fa'l valent ó del valent, es l'últim ó darrer al somatent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.