Capa esquinçada no guarda de fred

Variants i sinònims:

• Capa esquinçada no guarda de fred (SAURA 1881)
• Dels dolents no n'esperes (o no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881)

Equivalents: De mala mata, nunca buena caza (o zarza) [ES] (SAURA 1881).

Parèmia segons la font original: Capa esquinsada no guarda de fret | Dels dolents no'n esperes (ó no se'n pot esperar) cosa bona (SAURA 1881).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan la Candelera plora, l'hivern és fora

Variants i sinònims:

• Quan la Candelera plora, l'hivern és fora (CORREAS-GARGALLO 2003)
• V. Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu

Equivalents:

• A Candelera ha plorau pero l’ivierno n s’h’acabau [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cando a Candelaria chora[,] metá do inverno vai fora [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Cuando la Candelaria plora, está el invierno fora [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si a Candelera plora[,] l’invierno està fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Si pa la Candelera no plora, l’invierno no ye fora [ARAG.] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Quan el dia creix, el fred neix

Variants i sinònims: Quan el dia creix, el fred neix (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el dia crece, el frío nace [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Quant lo dia creix, lo fret neix (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred

Variants i sinònims:

• Abril abrilet mata a sa mare de fred (MARTÍ I ADELL 1987)
  
• Abril abrilet, mata sa mare de fred (CONCA 1993)
• Abril abrilet va matar a sa mare de fred (AMADES 1951)
• Abril, abrilet, va matar (o mata) sa mare de fred (PARÉS 1999)
• Abril, abrilet, va matar a sa mare de fred (MORET 1995)
• Abril, abrilet, va matar sa mare de fred (CARBÓ 1995)
  

Equivalents: Abril abriliento, frío y hambriento [ES].

Explicació:

• Els canvis d'estació són dolents per a la gent gran i malalta (CARBÓ 1995).
• El fred d'abril pot perjudicar la salut (PARÉS 1999).

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor

Variants i sinònims:

• Març marçador, nit freda i dia amb calor (PARÉS 1999)
  
• Març marçador, que de nit fa fred i de dia calor (AMADES 1951) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PARÉS 1999)
  

Equivalents: Marzo marceador, que de noche llueve y de día hace sol [ES] (GONZÁLEZ 1983).

Explicació: El sol ja és calent, però les nits són fredes (PARÉS 1999)

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Boira de març, aigua segura i la mar moguda

Variants i sinònims:

• Boira de març, aigua segura i la mar moguda (MILLÀ 1965) - (TREPAT 1995) - (PARÉS 1999) - (PUJOL 1999)
• Boira en març, una ploguda en maig (MARTÍ I ADELL 1987)
• Boires de març, fred en el maig

Equivalents: Nieblas en marzo, aguas en abril [ES] (TIRADO 1987).

Explicació:

• Anuncia mal temps (PARÉS 1999)
• Previsió del temps que farà en el mes de maig; encara que com tots aquests tipus de refranys, no solen esser massa de fiar (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer

Variants i sinònims: Calor pel desembre, calor pel gener, fort fred al febrer (AMADES 1951) - (FARELL 1989) - (FARRÀS 1998) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Caliente diciembre, caliente enero, frío seguro para febrero [ES].

Explicació: En aquest mes sol fer molt fred i el temps és molt inconstant, no cal fiar-se'n (FARELL 1989)

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català i per al castellà). El refrany català l'he trobat documentat a AMADES (1951) - FARRÀS (1998) - PARÉS (1999).

Per sant Antoni fa un fred del dimoni

Variants i sinònims: Per sant Antoni fa un fred del dimoni.

Equivalents: Por san Antonio hace un frío de los demonios [ES].

Santoral: Sant Antoni Abat (o del Porquet) és el 17 de gener.

Nota: He trobat l'equivalència a partir de comparar jo diverses fonts, en bases de dades (per al català) i a Internet (per al castellà).

Com un bitxo, que està fred i encén

Variants i sinònims: Com un bitxo, que està fred i encén (SAURA 1884).

Equivalents: Como el caldo de altramuces, que está frío y quema [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Com un bitxo, que está fret y encen (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Caçador i pescador, o fam, o fred o calor

Variants i sinònims:

• Caçador i pescador, o fam, o fred o calor (SAURA 1884)
  
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• V. Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Equivalents: Cazador y pescador, o hambre, o frio o calor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cassador y pescador, ó fam, ó fret ó calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred

Variants i sinònims: Un vestit tinc a França, i aquí em moro de fred (SAURA 1884).

Equivalents: Buen jubon me tengo en Francia; mi padre se llama hogaza, y yo muero de hambre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un vestit ne tinch en Fransa, y aquí'm moro de fret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor

Variants i sinònims: Vingui el que sempre és bo, faci fred, faci calor (SAURA 1884).

Equivalents: Buenas son mangas despues de Pascua [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Vinga lo que sempre es bo, fassia fret, fassia calor (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• A posta de sol cel rogent assenyala pluja o vent (AMAT 1636) - (FARNÉS 1992)
• Aurora, pluja o vent (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
• Cel roent, pluja o vent (FARNÉS 1992)
• Cel rogenc, pluja o vent (PEPRATX 1880) - (FARNÉS 1992)
  
• Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• Cel rogent, pluja o vent (DLC 1864) - (NDLC 1866) - (LLAGOSTERA 1883) - (SAURA 1884) - (CORTILS 1886) - (LABÈRNIA 1888) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (ESTEVE 1907) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884) - (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)
• Com lo cel està roig senyal és de tempesta (FARNÉS 1992)
• Demà tindrem pluja o vent presentant-se el cel rogent (FARNÉS 1992)
• Sol rogent, pluja o vent (AMADES 1930) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles a todos cabos tiempo de los tiempos [ES] (NÚÑEZ 1555) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles de Aragón, a la noche (con) agua son [ES] (SBARBI 1872) - (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de la mañana a la noche son agua, y arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (NÚÑEZ 1555) - (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la noche por la mañana son soles [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de Portugal a la mañana sol serán [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina; y arreboles en Portugal, viejas a solejar [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles por la tarde o lluvia o aire [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, viento o pluvia [ES] (NÚÑEZ 1555) - (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  
• Bromes arroges, vent o ploges [ARAN]
• Candilazo al anochecer, agua al amanecer [ES] (FARNÉS 1992)
• Fulgor ubique rubens mox horrida tempora signat [LL] (FARNÉS 1992)
• Louno roujo con vent de boujo [OC] (GOMIS 1884) - (FARNÉS 1992)
• Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors’ delight [EN] (Rodamots 2010)
• Vel ventos Aurora vehit rubicunda, vel imbres [LL] (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  

Parèmia segons la font original: Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí | Cel rogent, pluja o vent | Cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent | Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Antiparèmia: Cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra (RodaMots 2010)

Explicació:

• Quan hi ha rojor per tot arreu és senyal de mal temps.
• Quan a la tarda hi ha núvols ferits pel raig del sol a la banda d'orient i són de color vermell, indiquen que plourà al dematí (SBARBI 1872).
• També es pot dir en sentit figurat d'alguna persona que demostri enuig, significant que hi ha canvi dolent en ella (ALADERN 1904).
• Quan al sortir el sol se li posa al davant un núvol estrat i llarg de color negrenc i com travessant-lo és símptoma de pluja forta i persistent... i el mateix presagi se li atribueix quan al néixer presenta un color viu de foc, com si estés inflamat. Quan a la posta es presenta també el disc solar i les nuvolades l'envolten d'un color vermell pujat com si tot plegat fos una foguera, és indici de fortes ventades a la nit o de pluja a la matinada (AMADES 1930).

Nota: La versió occitana (aranesa) de la parèmia l'he trobat reproduïda en una postal comprada a la Vall d'Aran. És una col·lecció d'arreperveris, el nom que reben els refranys en aranès.

Nota: En l'escreix del Rodamots del dimarts, 19 d'octubre de 2010, dedicat al refrany Cel rogent, pluja o vent hi apareixen unes informacions complementàries molt interessants, al respecte de la parella rogent/rogenc, sobre l'antiparèmia facilitada per un informant de Terrassa (Vallès Occidental) i sobre la versió anglesa del refrany.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. 
• RodaMots, cada dia un mot (1999-2010): s.v. Cel rogent, pluja o vent, del dimarts, 19 d'octubre de 2010.

El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós

Variants i sinònims:

• El ric sempre és cobdiciós, i el pobre és desitjós (SAURA 1884)
• Repara a l'opulent, quant més roba més fred sent (SAURA 1884)

Equivalents: Al rico y al pobre, no oiréis que les sobre [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Lo rich sempre es codiciós, y lo pobre es desitjós | Repara al opulent, quant més roba més fret sent (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les matinades d'agost són fredes

Variants i sinònims:

• Les matinades d'agost són fredes (SAURA 1884)
• Per l'agost a las set ja és fosc (SAURA 1884)

Equivalents: Agosto, frío en rostro [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Las matinadas de agost son fredas | Pel agost a las set ja es fosch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fred en abril, no faltarà pa ni vi

Variants i sinònims: Fred en abril, no faltarà pa ni vi (SAURA 1884).

Equivalents: Abril frío, pan y vino [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cap fred, peus calents i cor valent

Variants i sinònims:

• Cap fred, peus calents i cor valent (PÀMIES 1997a)
  
• Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred, el ventre net, i els peus calents, són els millors elements (Es diu a Menorca) (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a)
• El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Cabeza fría, pies calientes y culo corriente, dan larga vida a la gente [ES] (PÀMIES 1997a)
• La mente sana en el cuerpo sano [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tête froide, ventre libre et pieds chauds, sûrs rémedes á tous les maux [FR] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Són símptomes de bona salut (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament

Variants i sinònims:

• V. Caçador o pescador, o fam, o fred o calor
  
• Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam (PONS LLUCH 1993)
• V. Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors
• Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament
  
• Pescador de canya perd més que no guanya (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de canyeta duu prima sa panxeta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents:

• Cacera y pesquera, a la vejez, piojera (PONS LLUCH 1993)
• Pescador de río y molinero de viento, mala olla y peor testamento [ES] (PONS LLUCH 1993).

• Explicació: Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen ser molt pobres (PONS LLUCH 1993).
• Oficis mal remunerats (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Una neuada és una femada

Variants i sinònims:

• La llaurada quan fa fred ajuda a fer bon esplet (PONS LLUCH 1993)
• Llaura amb gelada i tindràs bona anyada (PONS LLUCH 1993)
• Una neuada és una femada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Una nevada equivale a una buena estercolada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Significa que una neuada és beneficiosa per a la creixença de les plantes (PONS LLUCH 1993).
• La putrefacció provocada per les gelades és bona per adobar les terres (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Déu dóna es fred, segons sa roba

Variants i sinònims:

• Déu dóna es fred, segons sa roba (PONS LLUCH 1993)
• Déu dóna sa malaltia i dóna sa medecina (PONS LLUCH 1993)
• V. Déu escanya, però no ofega

Equivalents: Dios da frío según la ropa [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que la Divina Providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per resistir-los (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».