Mira de què es vanta i sabràs què li falta

Variants i sinònims:

• Mira de què es vanta i sabràs què li falta (ESPUNYES 2007)
• La virtut que et sols lloar és la que més falta et fa (ESPUNYES 2007)
• Qui presum, fa fum (DCVB 1926-62) - (GDLC)
• Si se'n parla molt, la cosa va escassa (ESPUNYES 2007)

Equivalents: Dime de qué presumes y te diré de qué careces (Zèfir)

Font: Zèfir (abril de 2010). Llista de professionals de la llengua catalana.

Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència

Variants i sinònims: Respon sempre amb gran prudència a qui li falta la ciència (SAURA 1884).

Equivalents: Bien merca, quien no responde al hombre bestia [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Respon sempre ab gran prudencia a qui li falte la ciencia (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si fortuna no dóna talent ni delit, mai falta qui en tingui de sobres per al ric

Variants i sinònims: Si fortuna no dóna talent ni delit, mai falta qui en tingui de sobres per al ric (SAURA 1884).

Equivalents: A quien ha dinero, la fuerza y talento le venden presto [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si fortuna no dona talent ni dalit, may falta qui'n tinga de sobras pel rich (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues

Variants i sinònims: L'home que tracta amb amigues, mai li faltaran fatigues (SAURA 1884).

Equivalents: Amores livianos, atan al hombre de pies y manos [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: L'home que tracta ab amigas, may li faltaran fatigas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per falta de altre, mon pare fou batlle

Variants i sinònims: Per falta de altre, mon pare fou batlle (SAURA 1884).

Equivalents: A falta de hombres buenos, a mi padre hicieron alcalde [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Per falta de altre, mon pare fou batlle (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Fred en abril, no faltarà pa ni vi

Variants i sinònims: Fred en abril, no faltarà pa ni vi (SAURA 1884).

Equivalents: Abril frío, pan y vino [ES] (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui temps espera, temps li falta

Variants i sinònims:

• Qui temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)
• Qui temps té i temps espera, temps li falta (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Quien tiene tiempo y tiempo pierde, cuando quiere no puede [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que el qui deixa les coses sense fer, pensant tenir temps de fer-les, sol quedar enganyat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Qui no té tall rosega els ossos

Variants i sinònims:

• A falta de pa bones són coques (P: VII, 8)
• A falta de pa, bones són coques (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
• A falta de truites són bons els barbs (P: VII, 9)
• Quan no hi ha pa bones són coques (FORGAS 1992)
• Qui no té tall rosega els ossos (BALBASTRE 1977)
• Si no teniu pa, mengeu coca (P: VII, 1301)

Equivalents:

• A buena hambre, todo pan es bueno [ES] (MK: 29.785)
• A falta de pan buenas son tortas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DG: III i IX)
• A falta de pan, [buenas son] tortas [ES] (S&C: 22)
• Faute de grives on mange des merles [FR] (DG: III i IX)
• Faute de grives, on mange des merles [FR] (S&C: 22)
• They that have no other meat, bread and butter are glad to eat [EN] (S&C: 22)

Explicació:

• Per extensió al sentit literal, recomana sobreposar-se davant les dificultats (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Enseña a contentarse con lo que se tiene o cuando se logra algo [ES] (S&C: 22)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Qui guarda quan té, menja quan vol

Variants i sinònims:

• Qui estalvia sempre té (Zèfir)
  
• Qui guarda quan té, menja quan vol (Zèfir)
• Qui no guarda quan té, no menja quan vol (Zèfir)
• Qui no gasta, té pasta (Zèfir)
• Qui no gasta, tot li basta (Zèfir)
• Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester (Zèfir)
• Trobem a faltar una cosa quan la perdem (Zèfir)

Equivalents:

• Nadie sabe lo que vale el agua, hasta que le falta [ES] (Zèfir)
• Waste not, want not [EN] (Zèfir)

Explicació: Qui no malgasta, no passa necessitats (Zèfir).

Font: Zèfir (febrer 2004 i febrer 2003) - Llista de professionals de la llengua catalana.

A més de pregar cal treballar

Variants i sinònims:

• A Déu prega el qui treballa (MARTÍ I ADELL 1987)
• A més de pregar cal treballar (BALBASTRE 1977)
• Aida’t i t’aidaré (F: I, 300)
• Ajuda a qui ajudar-s’hi ha (F: I, 595)
• Ajuda y seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’m i jo t’ajudaré (F: I, 596)
• Ajuda’t del teu, que t’ajudarà Déu (F: I, 594)
• Ajuda't i Déu t'ajudarà (PONS LLUCH 1993)
  
• Ajuda't i el cel t'ajudarà (GIMENO 1989)
• Ajuda’t i seràs ajudat (F: I, 594)
• Ajuda’t i t’ajudaré (GIMENO 1989) - (F: I, 594) - (F: I, 598) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ajuda’t, que ajudat seràs (F: I, 594)
• Al que carrega davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Al que va davant no li falten cordes (POPULOGIS 2012)
• Cada qual s’ajuda així com pot (F: I, 599)
  
• Déu diu ajuda't i t'ajudaré (SAURA 1884)
• Déu diu: ajuda't que t'ajudaré (SAURA 1884) - (F: I, 594)
• Qui matina fa farina (POPULOGIS 2012) - (S&C: 57)

Equivalents:

• A Dios rogando y con el mazo dando [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989) - [F: I, 594] - (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (POPULOGIS 2012) - (F: I, 594] - (MK: 38.070) - (DG: V i IX) - (S&C: 57)
• Aide-toi, le Ciel t’aidera (Trad.: Ajuda’t i el cel t’ajudarà) [FR] (DG: I i IX) - (S&C: 17) - (S&C: 57) - (S&C: 129) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Ayúdate y ayudarte he [ES] (SAURA 1884)
• Ayúdate y Dios te ayudará. [ES] (F: I, 594)
• Ayúdate, y te ayudaré [ES] (S&C: 129)
• Dii faciente, adiuvante. [IT] (F: I, 594)
• God helps them that help themselves (Trad.: Déu ajuda els qui s’ajuden) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• God helps those who help themselves [EN] (EPE: 239) - (S&C: 17)
  
• Help yourself and God will help you [EN] (S&C: 129)
• I thank God and my cunning [EN] (S&C: 17)
• Le monde appartient à celui qui se lève tôt [FR] (DG: V i IX)
• Manus pro se quisque affert. [F: I, 599]
• Nitere; nitentem qua fas erit ipse iuvabo [LL] (F: I, 595)
• Ora et labora [LL] (F: I, 598)
• Orare et laborare [LL] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• «Pon tú y pondré yo», dice Dios (PONS LLUCH 1993)
• Si quieres que haga por ti, haz por mi [ES] (F: I, 594)
• Si tibi vis faveam, quariter mihi, Sexte, faveto [LL] (F: I, 594)
• Si tibi vis operam praestem, praestato vicissim [LL] (F: I, 594)
• Surgere non segnes adiuvat ipse Deus [LL] (F: I, 594)

Contrari: No per molt matinejar, amaneix més prest el dia. (P: II, 5152)

Explicació:

• Vol dir que cal posar l'esforç necessari i no fiar-ho tot a la protecció divina (PONS LLUCH 1993).
• Aposta per la cultura de l’esforç diligent en comptes de la cultura de la subvenció (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Recomienda trabajo personal y buena diligencia para conseguir el éxito [ES] (S&C: 57).
• If your want to succeed you must make the effort yourself [EN] (EPE: 239).
• Indica que podem demanar ajut sempre i quant treballem per aconseguir allò demandat. Només en aquest cas se‟ns ajudarà (PUJOL I CAMPENY 2008).
• Vol dir que cal fer les coses quan toca en previsió que es presenten inconvenients posteriors (POPULOGIS 2012)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.  
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  
• Verbofília. Populogis (2012).