índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris allà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris allà. Mostrar tots els missatges

22/10/09

El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer

Variants i sinònims:

  • Bo és fer el batxillerat, i millor anar ben peixat (MIGJORN 2009)
  • ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller (MIGJORN 2009)
  • Jo sóc d'on mengen els meus fills (MIGJORN 2009)
  • El bou no és d'allà on va néixer, sino d'allà on pot péixer (MIGJORN 2009)
  • Tota bèstia sap deixar el lloc on no pot campar (MIGJORN 2009)
  • U és d'a on es guanya les garrofes (MIGJORN 2009)
  • U és d'on ha fet el batxillerat (MIGJORN 2009)
  • U no és d'on naix, sinó d'on menja (MIGJORN 2009)
  • Un és de la terra que li dóna de menjar (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu (MIGJORN 2009)
  • Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills (MIGJORN 2009)
Equivalents:
  • El buey no es de donde nace, sino de donde pace [ES] (MIGJORN 2009)
  • Patria est, ubicumque est bene [LL] (MIGJORN 2009)
Explicació: Es refereix al fet que la necessitat ensenya i la realitat s'imposa sobre altres sentiments (MIGJORN 2009).

Localització: La comunicant de la versió catalana del refrany diu haver-lo sentit als seus avis, de l'Empordà, de la zona de Sant Feliu de Guíxols.

Nota: Ha costat molt trobar documentada aquesta equivalència. La imaginació i enginy dels collistaires va portar a fer propostes més o menys acostades a l'original castellà, com ara Un no és d'on ha nascut sinó d'on viu, Un no és d'on ha nascut, sinó d'on naixen els seus fills, U no és d'on naix, sinó d'on menja, Patria est, ubicumque est bene [LL] (Ciceró), Jo sóc d'on mengen els meus fills, Un és de la terra que li dóna de menjar, U és d'a on es guanya les garrofes, U és d'on ha fet el batxillerat o ─D'on sou cavaller? ─De la terra de ma muller, etc.

Font: Migjorn (2009): Llista de distribució adreçada a professionals, estudiants i gent preocupada pel català, on es tracten qüestions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, etc.

9/9/09

Encara no som allà on anem

Variants i sinònims: Encara no som allà on anam (SAURA 1884).

Equivalents: Nadie se alabe hasta que acabe [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Encara no som allá ahont anam (SAURA 1884).

Nota meva: Durant molt de temps ha estat la meva citació de capçalera, la citació que encapçala la meva primera pàgina web. Comprendreu que li tinc una estimació molt especial i que m'ha alegrat moltíssim poder-la documentar ja al segle XIX.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

12/11/07

Ahir pastor, avui senyor

Variants i sinònims:

  • Abans un sol i ara un mussol (ESPUNYES 2007)
  • Ahir pastor, avui senyor (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
  • D'allà on han fugit les gràcies, no hi trobareu sinó que desgràcies (ESPUNYES 2007)
  • La glòria fa perdre la memòria (ESPUNYES 2007)
  • No ser ni l'ombra del que era (ESPUNYES 2007)
  • Qui l'ha vist i qui el veu (ESPUNYES 2007)
Equivalents:
  • Ayer vaquero, hoy caballero [ES] (SAURA 1884) - (ESPUNYES 2007)
  • No ser ni sombra (o más que la sombra) de lo que era [ES] (ESPUNYES 2007)
  • Quien le ha visto y quien le ve [ES] (ESPUNYES 2007)
Parèmia segons la font original: Ahí pastor, avuy senyor (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

29/8/07

Qui tant tira (o tiba), fa dos caps

Variants i sinònims:

  • Arc sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
  • Collant massa la ballesta, es romp la corda (PÀMIES 1997a)
  • Corda que molt tiba, a la fi es trenca (SAURA 1884)
  • Corda qui molt tira, prompte es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Gall aquí, gall allà (PÀMIES 1997a)
  • La cosa es trenca per la part més prima (PÀMIES 1997a)
  • Lo massa gratar cou (SAURA 1884)
  • Qui en fa tantes, a l'últim també n'és (SAURA 1884)
  • Qui tant tira (o tiba), fa dos caps (AMADES 1951) - (PÀMIES 1977a)
  • Tant i tant es vol estirar la corda, que ve que es trenca (SAURA 1884)
  • Tant i tant s'estira la corda, que ve que es trenca (PÀMIES 1997a)
  • Tant tirarás la corda que's trencará (SAURA 1884)

Equivalents:

  • Arco que mucho brega, o él o la cuerda [ES] (SAURA)
  • Arco siempre armado, o flojo o quebrado [ES] (SAURA 1884)
  • Cada el gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (PÀMIES 1997a)
  • In manibus pennae gallum captantibus haerent [LL] (PÀMIES 1997a)
  • Tanto va el cántaro a la fuente, que al fin se rompe [ES] (PÀMIES 1997a)
Parèmia segons la font original: Corda que molt tiba, al fi se trenca | Lo massa gratar cou | Qui'n fa tantas, al últim també n'es | Tant y tant se vol estirar la corda, que ve que's trenca | Tant tirarás la corda que's trencará | Arch sempre armat, o fluix o trencat (SAURA 1884).

Explicació
: La insistència o l'ús repercuteixen en el rendiment o el desgast de les coses (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

23/8/07

Els ulls van allà on va el cor

Variants i sinònims: Els ulls van allà on va el cor (PÀMIES 1997).

Equivalents
:

  • Do van antojos van los ojos [ES] (PÀMIES 1997)
  • Donde está el corazón, allí los ojos son [ES] (PÀMIES 1997)
  • On regarde volontiers ce qu'on aime [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

22/8/07

(A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis

Variants i sinònims: (A) (o allà) on vagis, d'es teus n'hagis (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Donde parares, de los tuyos halles [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que per obrir-se camí en qualsevol situació de la vida convé trobar-hi bon costat de persones amigues (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons

Variants i sinònims:

  • A on no n'hi ha sang botifarres no s'hi fan (MORET 1995)
  • Allà a on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (FARNÉS 1913)
  • Allà on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (SADURNÍ (1982)
  • Allà on no hi ha sang no es fan botifarrons (PONS LLUCH 1993)
  • Allà on no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)
  • Allí on no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (BELLMUNT 1987)
  • Amb la sang, botifarres no s'hi fan (FARNÉS 1913)
  • On no hi ha sang no es fan botifarres (GALIANA 1767)
  • On no hi ha sang no fan sobrassades (PONS LLUCH 1993)
  • On no hi ha sang, botifarres no s'hi fan (CRUANYES 1985) - (CONCA 1993)
  • On no hi ha sang, no hi ha botifarres (FARRÀS 1998)
  • On no hi ha sang, no s'hi fan botifarres (SERRA I BOLDÚ 1928)
  • Sense carn botifarres no es fan (FARNÉS 1913)
  • Sense sang no fan (o no poden fer) botifarrons (PONS LLUCH 1993)
  • Si no hi ha sang, no es poden fer botifarres (MARTÍ I ADELL 1987)
Equivalents: Cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

  • Referència a les botifarres de sang, del porc (SERRA I BOLDÚ 1928)
  • Vol dir que, si no hi ha parentesc, els altres motius d'acció tenen poca força. A més del sentit directe hem sentit aplicar-lo amb el significat que, sense esforç o patiment, no es pot aconseguir res d'importància. També que no es pot completar una cosa quan hi manca alguna part important (PONS LLUCH 1993).
  • Quan no s'és parent minva l'interès (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989)

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

D'allà on manco es pensa, salta sa llebre

Variants i sinònims:

  • D'allà on manco es pensa, salta sa llebre (PONS LLUCH 1993)
  • D'on menys es pensa, s'alça (o s'aixeca) la llebre (SAURA 1884)
  • Quan manco hi penses, surt sa llebre (PONS LLUCH 1993)
  • Sense por vénen els hostes (SAURA 1884)
Equivalents: Donde menos se piensa salta la liebre [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original:
  • De ahont menos se pensa se alsa ó s'aixeca la llebra (SAURA 1884)
  • Sens por venen los hostes (SAURA 1884)
Explicació: Es diu quan ha succeït una cosa inesperadament, provocadora de sorpresa (PONS LLUCH 1993).

Font:
  • Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

19/8/07

Allà on mengen dos, hi mengen tres

Variants i sinònims: 

  • Allà on mengen dos, hi mengen tres (PONS LLUCH 1993)
  • On hi mengen dos, hi mengen tres; on hi mengen tres, hi mengen quatre (FARRÀS 1998)
  • On mengen dos en mengen tres (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MILLÀ 1988) - (VINYETS 1990)
  • On mengen dos, en mengen tres (MARTÍ I ADELL 1987)

Equivalents: Donde comen dos comen tres... si hay comida para cuatro [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que quan hi ha voluntat desapareixen els inconvenients (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

15/8/07

On hi ha gall, no canten gallines

Variants i sinònims:

  • Allà on hi ha galls, no hi canta cap gallina (ESPUNYES 2007)
  • Allà on hi ha galls, no hi canten gallines (GISBERT 2011)
  • V. Cal obeir al superior
  • Dos galls en un galliner, no pot ser (PÀMIES 1997a)
  • Fins que el gros no s'ha sentit, no canta el gall petit (ESPUNYES 2007)
  • Mal va la casa en què la gallina canta i el gall canta (ESPUNYES 2007)
  • On hi ha el gall, no canten gallines (GISBERT 2011)
  • On hi ha gall, no canten gallines (ESPUNYES 2007)
  • On hi ha gall no canten pollets (PONS LLUCH 1993)
Equivalents:
  • Donde el gallo canta, la gallina calla [ES] (PONS LLUCH 1993).
  • Donde hay patrón no manda marinero [ES] (GISBERT 2011)
Explicació:
  • Vol dir que són els homes i no les dones els qui han de comandar (PONS LLUCH 1993).
  • Vol dir que quan hi ha despotisme els indefensos no gosen ni parlar (PONS LLUCH 1993).
  • Significa que els subordinats no tenen res a dir davant les decisions de qui mana (GISBERT 2011)
Font:

14/8/07

Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol)

Variants i sinònims:

  • Qui està llogat no seu allà on vol (PONS LLUCH 1993)
  • Qui té es cul llogat, no seu allà on vol (o quan vol, o com vol) (PONS LLUCH 1993)
Equivalents: Quien sirva a otro, no es señor de si [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: No ésser senyor de si mateix; estar subjecte a les ordres d'altri (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca

Variants i sinònims: Sa corda sempre es romp per allà on és més flaca (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Siempre quiebra el hilo por lo más fino [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que quan pledegen un dèbil i un poderós sempre sol perdre el dèbil encara que tengui la raó (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

12/8/07

Ferma s'ase allà on l'amo vol

Variants i sinònims: Ferma s'ase allà on l'amo vol (PONS LLUCH 1993).

Equivalents
: A la burra donde el amo manda, aunque se ahorque [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Recomana obeciència i no discutir les ordres que ens donen (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

30/5/07

Qui es lleva de matí, seu allà on vol

Variants i sinònims:

  • Déu ajuda al diligent (SAURA 1884)
  • Qui es lleva de matí, seu allà on vol (BALBASTRE 1977)
  • Qui es lleva de matí, té temps per a tot (SAURA 1884)
  • Qui no s'espavila no fila (BALBASTRE 1977)
Equivalents: A quien madruga, Dios le ayuda [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Qui's lleva dematí, té temps pera tot / Déu ajuda al diligent (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

20/5/07

Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà

Variants i sinònims:

  • Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (SAURA 1884)
  • Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà (BALBASTRE 1977)
Equivalents: Daca al gallo, toma el gallo, quedan las plumas en la mano [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977).

Parèmia segons la font original: Gall aquí, gall allá, la cua queda en la ma (SAURA 1884).

Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.