índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris creure. Mostrar tots els missatges

19/12/12

Creu-me, 'tonto', calla i tindràs medalla

Variants i sinònims: Creu-me, tonto, calla i tindràs medalla (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents: 

  • El tonto si es callado, por sesudo es reputado [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • On souhaite la paresse d'un méchant et le silence d'un sot (Trad.: Hom desitja la mandra del dolent i el silenci del ximple) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Still tongue makes a wise head (Trad.: Una llengua quieta fa un cap savi) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: Recomana als ximples de callar, ja que així la seva ximpleria quedarà amagada (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.

16/11/07

Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat

Variants i sinònims:

  • Bofetada em vols pegar, no ho crec, germana (SAURA 1884)
  • Cap amenaçat, no acostuma a ser pegat (SAURA 1884)
  • Qui amenaça, no pega (SAURA 1884)
Equivalents: Bofetón amagado, nunca bien dado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Cap amenassat, no acostuma a ser pegat | Bofetada'm vols pegar, no ho crech, jermana | Qui amenassa, no pega (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

26/10/07

La primera informació no la creu lo bon varó

Variants i sinònims:

  • La primera informació no la creu lo bon varó (SAURA 1884)
  • No diguis molt bé del ruc, fins que el tinguis conegut (SAURA 1884)
  • Qui no conegui el subjecte, no formi d'ell mal suspecte (SAURA 1884)
Equivalents:
  • Antes de faltar, débeslo pensar (o mucho lo debes pensar) [ES] (SAURA 1884)
  • Antes que conozcas, ni alabes ni cohondas [ES] (SAURA 1884)
Parèmia segons la font original: No digas molt bé del ruch, fins que'l tingas conegut | Qui no conega al subjecte, no forme d'ell mal suspecte (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

24/10/07

Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc

Variants i sinònims: Si camines per mal lloc, creu-me, passa a poc a poc (SAURA 1884).

Equivalents: Anda con cuidado en sitio quebrado [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Si caminas per mal lloch, créume, passa poch á poch (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

23/8/07

El que l'ull veu, el cor creu

Variants i sinònims: El que l'ull veu, el cor creu (PÀMIES 1997).

Equivalents:

  • Lo que el ojo ve, cree el corazón [ES] (PÀMIES 1997)
  • Qui de l'oeil voit, du coeur croit [FR] (PÀMIES 1997)
Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

11/5/07

Més fets i menys paraules

Variants i sinònims:

  • Bones confiances i males collites acaben les cases (Zèfir)
  • Bons desig, però les obres al mig (BIOSCA 2003)
  • Calen fets, no paraules (PARÉS 1999)
  • Els fets no menteixen (RUAIX) - (Zèfir)
  • En les obres i en la fe, se coneix qui amor te té (RUAIX) - (Zèfir)
  • Fets, fets, i deixa't d'històries (PARÉS 1999)
  • Juraments d'enamorat, no els creu cap home assenyat (Zèfir)
  • Menys parlar i més actuar (PARÉS 1999)
  • Més fets i menys paraules (Zèfir)
  • Pel fruit, es coneixen els arbres (Zèfir)
  • Qui t'estima s'arrima (Zèfir)
  • Si bé em vols, tes obres ho diran (BIOSCA 2003)
  • Val més dir ja està fet que ja ho faré (BIOSCA 2003)
Equivalents:
  • Hechos son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)
  • Obras son amores, que no buenas razones [ES] (Zèfir)
  • Obras son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)
Font: Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.

9/5/07

Pensa el lladre que tothom roba

Variants i sinònims:

  • Ab lo sèu mal vol conéxer lo dels altres (FERRER 1839)
  • Amb el seu mal, vol conèixer el dels altres (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
  • El lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994) - PARÉS 1997)
  • El lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
  • El que no es fia, no és de fiar (GISBERT 2011)
  • El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
  • Pensa el lladre que tothom roba (AMADES 1951) - (GISBERT 2011)
  • Pensa el lladre vell que tots són com ell (POPULOGIS 2012)
  • Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (GISBERT 2011)
  • Per als lladres no hi ha res tancat (GISBERT 2011)
  • Qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')
Equivalents:
  • Cree el ladrón que todos son de su condición [ES] (POPULOGIS 2012) - (Zèfir)
  • Dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
  • El ladrón, a todo el mundo hace de su condición [ES] (GISBERT 2011)
  • Il semble à un larron que chacun lui est compagnon (Trad.: Li sembla al lladre que tothom li és company) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (FERRER 1839) - (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (GISBERT 2011)
  • Who is at fault, suspects everybody (Trad.: Qui ha comès una falta sospita de tots) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació:
  • Aquell qui comet una falta o té una conducta reprovable, creu que els altres també estan en la mateixa situació (PUJOL I CAMPENY 2008).
  • (rostoll = residu de la sega, ermot, guaret).  Qui no té escrúpols, intenta justificar les seues actuacions de les maneres més inversemblants o increïbles, però les fa (GISBERT 2011).
  • Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes (GISBERT 2011)
  • Reflexió sobre la qualitat moral de les persones i la justificació de la pròpia immoralitat en la suposada conducta dels altres (POPULOGIS 2012)
Nota: Balbastre (1977) també proposa com equivalent *El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú, però jo no els veig pas iguals, ni de bon tros.


Font: