Pensa el lladre que tothom roba
Variants i sinònims:
- Ab lo sèu mal vol conéxer lo dels altres (FERRER 1839)
- Amb el seu mal, vol conèixer el dels altres (PUJOL I CAMPENY 2008)
- Creu el lladre que tothom és com ell (PARÉS 2001) (Zèfir)
- El lladre es pensa que tots roben (DCVB, sv. 'lladre') (GARCÍA SALINAS 1994) - PARÉS 1997)
- El lladre sempre té por d'ésser robat (BALBASTRE 1977)
- El que no es fia, no és de fiar (GISBERT 2011)
- El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú (Zèfir)
- Pensa el lladre que tothom roba (AMADES 1951) - (GISBERT 2011)
- Pensa el lladre vell que tots són com ell (POPULOGIS 2012)
- Per al caçador, tots els sembrats són rostoll (GISBERT 2011)
- Per als lladres no hi ha res tancat (GISBERT 2011)
- Qui mal pensa, mal fa (DCVB, sv. 'pensar')
- Cree el ladrón que todos son de su condición [ES] (POPULOGIS 2012) - (Zèfir)
- Dice el ladrón que todos son de su condición [ES]
- El ladrón, a todo el mundo hace de su condición [ES] (GISBERT 2011)
- Il semble à un larron que chacun lui est compagnon (Trad.: Li sembla al lladre que tothom li és company) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
- Piensa el ladrón que todos son de su condición [ES] (FERRER 1839) - (BALBASTRE 1977) - (PUJOL I CAMPENY 2008) - (GISBERT 2011)
- Who is at fault, suspects everybody (Trad.: Qui ha comès una falta sospita de tots) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
- Aquell qui comet una falta o té una conducta reprovable, creu que els altres també estan en la mateixa situació (PUJOL I CAMPENY 2008).
- (rostoll = residu de la sega, ermot, guaret). Qui no té escrúpols, intenta justificar les seues actuacions de les maneres més inversemblants o increïbles, però les fa (GISBERT 2011).
- Segons l’actitud de cada u podem intuir-ne la personalitat, ja que solem suposar en els altres les nostres mateixes virtuts i, sobretot, els defectes (GISBERT 2011)
- Reflexió sobre la qualitat moral de les persones i la justificació de la pròpia immoralitat en la suposada conducta dels altres (POPULOGIS 2012)
Font:
- Fra Magí Ferrer (1839): Diccionario catalán-castellano. Barcelona: Imprenta y Librería de Pablo Riera.
- Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
- Anna Parés i Puntas (1997): Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
- Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
- Adolf Gisbert (2011): Refranyer temàtic amb breu explicació de significat i lèxic, referència a equivalents, similars i contraris, i corresponents i similars en castellà. Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella
- Verbofília. Populogis (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada