La llenya del maig, la millor de l'any

Variants i sinònims:

• La llenya del maig, la millor de l'any (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
• La llenya i el carbó del maig són els millors (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)

Equivalents: El buen madero para mayo lo quiero [ES]

Font: Els he tret de la meva base de dades de refranys, comparant diversos refranys i refranyers.

Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya

Variants i sinònims: Ase que entra en heretat «agena», n'eixirà carregat de llenya (SAURA 1884).

Equivalents: Asno que entra en dehesa agena, volverá cargado de leña [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ase que entra en heretat agena, eixirá carregat de llenya (SAURA 1884).

Nota: El castellanisme «agena», denota un possible origen castellà de la parèmia.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Arbre a terra, tothom li fa guerra

Variants i sinònims:

• Arbre a terra, tothom li fa guerra
  
• Arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) (PONS LLUCH 1993)
  
• Arbre mort, tothom l'estella (GIMENO 1989)
• En arbre caigut, tothom hi fa llenya (SAURA 1884)
• Molts et fan ara amoretes, que si caus de la pell faran tiretes (SAURA 1884)
  
• V. Una desgràcia mai no ve sola

Equivalents:

• Del árbol caído todos hacen leña [ES] (GIMENO 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• Del árbol caído (o de árbol caído), todos hacen leña [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: En arbre caygut, tothom hi fa llenya | Mòlts te fan ara amoretas, que si caus de la pell farán tiretas (SAURA 1884).

Explicació:

• El refrany generalitza una conducta reprovable: tothom se n'aprofita del desvalgut (GIMENO 1989).
• Es diu d'algú de qui, per haver perdut la seva bona posició social o econòmica, abans se'n feia alabança i ara se li nega tota virtut (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».