A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre

Variants i sinònims:

• A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre (PUJOL 1999)
• A primers de Novembre, el teu foc ja pots encendre

Equivalents: A primeros de noviembre, tu fuego enciende [ES] (TIRADO 1987).

Font: Tant els refranys catalans com els equivalents castellans els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli

Variants i sinònims:

• Qui pel setembre no va ben arropat, ja cal que tremoli (PARÉS 1999)
• Qui pel setembre no va ben enropat, ja cal que tremoli (AMADES 1951)

Equivalents:

• En septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES]
  
• Septiembre, el que no tenga ropa que tiemble [ES] (TIRADO 1987)

Font: Tant el refrany català com l'equivalent castellà els he tret de la meva base de dades paremiològica i els he pogut connectar.

Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna

Variants i sinònims: Per San Silvestre i Santa Coloma, el gener ja torna (CORREAS-GARGALLO 2003).

Equivalents:

• Noite de santa Comba, na que xaneiro amosa [‘se muestra’] [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Por San Silvestre y Santa Coloma, el mes de enero asoma [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• San Silvestre y Santa Coloma, cuando el mes de enero asoma [ES] (CORREAS-GARGALLO 2003)
• Por santa Comba, Xaneiro asoma [GL] (CORREAS-GARGALLO 2003)

Font: Correas-Gargallo (2003) - Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique (2003): Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Ja ho trobaràs en l'altre món

Variants i sinònims:

• Ja t'ho trobaràs (SAURA 1884)
• Ja ho trobaràs en l'altre món (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Allá te lo dirán de misas [ES] (SAURA 1884)
• Decírselo de misas [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ja ho trobarás en l'altre mon | Ja t'ho trobarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina

Variants i sinònims: Menja, menja, gat, sardina, que ja et picarà l'espina (SAURA 1884).

Equivalents: Casarás en mala hora, y comerás cabeza de olla [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Menja, menja, gat, sardina, que ja't picará la espina (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A darrers d’agost ja es fila amb gresol

Variants i sinònims:

• A darrers d’agost ja es fila amb gresol (GARGALLO 2002)
• De Sant Llorenç a Santa Rosa, desempolsa la filosa; de Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil (GARGALLO 2002)

Equivalents:

• de San Bartolomé ayuso, anda el huso [ES] (GARGALLO 2002)
• día de san Bartolomé a xuso anda o fuso [GL] (GARGALLO 2002)
• por san Agostín fía a mociña xunto do candil [GL] (GARGALLO 2002)
• por San Agustín, hilan las mocitas al candil [ES] (GARGALLO 2002)

Nota:

• Gargallo (2002) treu els refranys castellans de Martínez Kleiser (1945) i els catalans, d'Amades (1989).
• Sant Llorenç és el 10 d'agost, Santa Rosa, el 30 d'agost i Sant Gil, l'1 de setembre.

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura

Variants i sinònims: Dies de desembre, dies de malura: tot just es fa de dia que ja és nit obscura (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• Amanecer y anochecer, en diciembre son casi a la vez [ES] (GARGALLO 2002)
• Días de diciembre, días de amargura; apenas amanece, ya es noche oscura [ES] (GARGALLO 2002)

Nota: Gargallo (2002) treu el refrany castellà de Martínez Kleiser (1945) i el català, d'Amades (1951).

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES]

Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar

Variants i sinònims:

• Brasa em dóna cuidar el que no és de casa (SAURA 1884)
• Qui el d'altre ha de cuidar, ja té prou amb que bregar (SAURA 1884)

Equivalents: Brasa trae en el seno, la que cría ajeno [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui lo de altre ha de cuydar, ja té prou ab que bregar | Brasa'm dona cuydar lo que no es de casa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa

Variants i sinònims: Ja sap (o prou sap ell) a qui les fa (SAURA 1884).

Equivalents:

• Bien sabe el asno en cuya cara (o casa) rebuzna [ES] (SAURA 1884)
• La mucha conversación es causa de menosprecio [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Ja sap a qui las fa, o prou sap ell a qui las fa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ja fa prou qui als seus s'assembla

Variants i sinònims:

• Ja fa prou qui als seus s'assembla (SAURA 1884)
  
• No fa poc qui s'assembla als seus (SAURA 1884)
• Qui s'assembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884)

Equivalents: Bien haya quien a los suyos se asemeja (o parece) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ja fa prou qui als seus s'assembla | No fa poch qui sembla als seus | Qui sembla als seus, no se n'ix de llinatge (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou

Variants i sinònims:

• Tot just ha eixit de la closca de l'ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884)
• Tot just ha sortit de l'ou, i ja es pensa que és un bou (SAURA 1884)

Equivalents: Aún no ha salido del cascarón, y ya tiene presunción [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot just ha sortit del ou, y ya's pensa que es un bou | Apenas ha eixit de la closca del ou, que tot ho porta en renou (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Cel rogent, pluja o vent

Variants i sinònims:

• A posta de sol cel rogent assenyala pluja o vent (AMAT 1636) - (FARNÉS 1992)
• Aurora, pluja o vent (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Aurora o cel rogent, o pluja o vent (SAURA 1884)
• Cel roent, pluja o vent (FARNÉS 1992)
• Cel rogenc, pluja o vent (PEPRATX 1880) - (FARNÉS 1992)
  
• Cel rogent a sol ixent, si no és pluja serà vent (SAURA 1884)
• Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884)
• Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí (SAURA 1884)
• Cel rogent, pluja o vent (DLC 1864) - (NDLC 1866) - (LLAGOSTERA 1883) - (SAURA 1884) - (CORTILS 1886) - (LABÈRNIA 1888) - (FONT 1900) - (ALADERN 1904) - (ESTEVE 1907) - (BERGÓS 1916) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, pluja o vent o molt mal temps (SAURA 1884) - (BULBENA 1900) - (FARNÉS 1992)
• Cel rogent, senyal de fred (SAURA 1884)
• Com lo cel està roig senyal és de tempesta (FARNÉS 1992)
• Demà tindrem pluja o vent presentant-se el cel rogent (FARNÉS 1992)
• Sol rogent, pluja o vent (AMADES 1930) - (FARNÉS 1992)

Equivalents:

• Arreboles a todos cabos, tiempo de diablos [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles a todos cabos tiempo de los tiempos [ES] (NÚÑEZ 1555) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles al oriente, agua amaneciente [ES] (SBARBI 1872) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles de Aragón, a la noche (con) agua son [ES] (SBARBI 1872) - (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la mañana, a la noche son agua [ES] (SAURA 1884)
• Arreboles de la mañana a la noche son agua, y arreboles de la noche, a la mañana son soles [ES] (NÚÑEZ 1555) - (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de la noche por la mañana son soles [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
  
• Arreboles de Portugal a la mañana sol serán [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina [ES] (BARTRINA 1881) - (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles en Castilla, viejas a la cocina; y arreboles en Portugal, viejas a solejar [ES] (SBARBI 1872) - (FARNÉS 1992)
• Arreboles por la tarde o lluvia o aire [ES] (BARTRINA 1881) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, o viento o lluvia [ES] (SAURA 1884) - (LABÈRNIA 1888) - (FARNÉS 1992)
• Aurora rubia, viento o pluvia [ES] (NÚÑEZ 1555) - (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  
• Bromes arroges, vent o ploges [ARAN]
• Candilazo al anochecer, agua al amanecer [ES] (FARNÉS 1992)
• Fulgor ubique rubens mox horrida tempora signat [LL] (FARNÉS 1992)
• Louno roujo con vent de boujo [OC] (GOMIS 1884) - (FARNÉS 1992)
• Red sky in the morning, sailors take warning; red sky at night, sailors’ delight [EN] (Rodamots 2010)
• Vel ventos Aurora vehit rubicunda, vel imbres [LL] (YRIARTE 1774) - (FARNÉS 1992)
  

Parèmia segons la font original: Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí | Cel rogent, pluja o vent | Cel rogent a sol ixent, sino es pluja será vent | Cel rogent a tots costats, pluja o vent aparellats (SAURA 1884).

Antiparèmia: Cel rogent al vespre, l'endemà el sol a la finestra (RodaMots 2010)

Explicació:

• Quan hi ha rojor per tot arreu és senyal de mal temps.
• Quan a la tarda hi ha núvols ferits pel raig del sol a la banda d'orient i són de color vermell, indiquen que plourà al dematí (SBARBI 1872).
• També es pot dir en sentit figurat d'alguna persona que demostri enuig, significant que hi ha canvi dolent en ella (ALADERN 1904).
• Quan al sortir el sol se li posa al davant un núvol estrat i llarg de color negrenc i com travessant-lo és símptoma de pluja forta i persistent... i el mateix presagi se li atribueix quan al néixer presenta un color viu de foc, com si estés inflamat. Quan a la posta es presenta també el disc solar i les nuvolades l'envolten d'un color vermell pujat com si tot plegat fos una foguera, és indici de fortes ventades a la nit o de pluja a la matinada (AMADES 1930).

Nota: La versió occitana (aranesa) de la parèmia l'he trobat reproduïda en una postal comprada a la Vall d'Aran. És una col·lecció d'arreperveris, el nom que reben els refranys en aranès.

Nota: En l'escreix del Rodamots del dimarts, 19 d'octubre de 2010, dedicat al refrany Cel rogent, pluja o vent hi apareixen unes informacions complementàries molt interessants, al respecte de la parella rogent/rogenc, sobre l'antiparèmia facilitada per un informant de Terrassa (Vallès Occidental) i sobre la versió anglesa del refrany.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. 
• RodaMots, cada dia un mot (1999-2010): s.v. Cel rogent, pluja o vent, del dimarts, 19 d'octubre de 2010.

Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar

Variants i sinònims: Aprenent de Portugal, que encara no sap cosir i ja vol tallar (SAURA 1884).

Equivalents: Aprendiz de Portugal, no sabe coser y quiere cortar [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aprenent de Portugal, que encara no sap cusir y ja vol tallar (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa

Variants i sinònims:

• Qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa (PÀMIES 1997a)
  
• Qui diu que ja sap prou, té el cap més gros que un bou (AMAT 1647) - (PÀMIES 1997a)
• Qui es pensa saber massa, té el cap de carbassa (Es diu a València) (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Aunque seas muy sabio y viejo no desdeñes consejo [ES] (PÀMIES 1997a)
• Consilium usque, senex, vel prudentissimus, audi [LL] (PÀMIES 1997a)
  
• El orgullo y necedad engendran vanidad [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Per més experimentat que sigui algú, sempre necessita prendre consell. Es diu en to de befa dels que es pensen ser uns setciències (PÀMIES 1997a).

Nota: És molt antic. Ja surt als "Aforismes catalans" d'Amat (1647).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Després de romput el cap es posen cervellera

Variants i sinònims:

• Després de romput el cap es posen cervellera (PÀMIES 1997a)
  
• En tenir el cap batut, no hi val cervellera (PÀMIES 1997a)
• Guardeu-vos d'un ja està fet (PÀMIES 1997a)
• V. Quan fou mort el combregaren
  
• Quan tenen el cap romput, es posen cervellera (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Demulcere caput quid fit? convicia fundens. Morsibus haud aliter significatur amor [LL] (PÀMIES 1997a)
• Después de descalabrado, untarle el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Egli ha fatto como quel Perugino che sabito chi li fu rotto il capo, corse á casa per la celata [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quebrar el ojo y untar el casco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quebrásteme la cabeza y ahora me untas el casco [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Fer tard quan es vol aplicar una solució (PÀMIES 1997a).
• Es diu de qui amb la lloança vol curar el greu mal que ha fet abans contra la mateixa persona (PÀMIES 1997a)

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs

Variants i sinònims: Ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mientras martillo fueres, como martillo hiere; que yunque serás y el martillo aguantarás [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que els aprenents i súbdits no han de voler obrar com a mestres o com a senyors (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Un cop fet, ja està fet

Variants i sinònims:

• Lo fet, fet (SAURA 1884)
• Un cop fet, ja està fet (SAURA 1884)

Equivalents:

• A lo hecho, buen pecho [ES] (SAURA 1884)
• A lo hecho no hay remedio [ES] (SAURA 1884)
  
• A lo hecho, pecho [ES] (BALBASTRE 1977)
• A mal hecho, ruego y pecho [ES] (SAURA 1884)
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Un previngut val per dos

Variants i sinònims:

• V. Dels escarmentats, naixen (o ixen) els avisats
• El previngut ja ha mig vençut (SAURA 1884)
• Home previngut, mai fou vençut (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Home previngut no és vençut (GARCÍA SALINAS 1994)
• Home previngut, val per dos, o mai és vençut (SAURA 1884)
• Un avisat val per cent (PONS LLUCH 1993)
• Un home avisat ja està preparat (BALBASTRE 1977)
• Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Equivalents:

• Castillo apercibido, no es decibido [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Castillo apercibido, no es sorprendido [ES] (SAURA 1884)
• Forewarned, forearmed (Trad.: Previngut, prearmat) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Hombre precavido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977)
• Hombre prevenido vale por dos [ES] (BALBASTRE 1977) - PONS LLUCH 1993)
• Homme averti en vaut deux (Trad.: Home previngut en val dos) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: Home previngut, val per dos, ó may es vensut | Lo previngut ja ha mitj vensut | Un previngut val per dos (SAURA 1884)

Explicació:

• Significa que qui està previngut del pervenir, pot esquivar o salvar-se dels obstacles a trobar (PONS LLUCH 1993).
• Aquell qui prevé, evita els mals (PUJOL I CAMPENY 2008)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.