Lluny dels ulls, lluny del cor

Variants i sinònims:

• V. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol
• De qui és això? D'aquell que no ho veu (PÀMIES 1997)
• Lluny dels ulls, lluny del cor (PÀMIES 1997)
  
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (PÀMIES 1997)
• Vés-te'n, Anton (o Ramon), que el que queda ja es compon (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (PÀMIES 1997)
• Loin des yeux, loin du coeur [FR] (PÀMIES 1997)
  
• Ojos que no ven, corazón que no siente [ES] (PÀMIES 1997)
• Procul ex oculis, procul ex mente [LL] (PERIS 2001) [trad.: lluny de la vista, lluny de l'esperit]
  

Explicació: Dóna a entendre que la llunyania o la distància refreda els sentiments vers una persona (PÀMIES 1997).

Nota: Aquest refrany té la peculiaritat d'haver arribat també amb un sentit totalment oposat en reculls més moderns: MILLÀ (1965), «lluny dels ulls, a prop del cor» (La distància accentua els sentiments d'enyor). També el recull GRIERA (1935) a Pineda.

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)]
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».

El mort, al sot, i el viu, al rebost

Variants i sinònims:

• El mort, al sot, i el viu, al rebost (DIÀFORA 1982)
  
• V. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Equivalents:

• El muerto al hoyo, y el vivo al bollo [ES] (GONZÁLEZ 1998)
• El muerto al hoyo, y el vivo al poyo [ES] (DIÀFORA 1982)

Comentari: Arran d'un comentari d'Annallis, trobo una variant d'aquest refrany, documentada posteriorment a (GONZÁLEZ 1998): El muerto al hoyo, y el vivo al bollo.

Explicació: Expressa que la vida ha de continuar malgrat el dolor pel traspàs de les persones estimades (GONZÁLEZ 1998).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• González 1998): Dichos y proverbios populares. Madrid: Edimat Libros. [ES]

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Bon vent i barca nova!

Variants i sinònims:

• A enemic que fuig, pont de plata
• Al'enemic que fugi, pont de plata
• Al'enemic que fuig, li has de fer un pont d'or i de plata
• A l'enemic que fuig, pont de plata (FARNÉS 1992)
• Amb mi no comptis (MIRAVITLLES 1989)
• arregla-ho com et dicti la consciència (MIRAVITLLES 1989)
• Bon vent! (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (PONS LLUCH 1993)
• Bon vent [i barca nova]! (POMARES 1997)
• Bon vent i barca nova (PERRAMON 1979) - (BLANC 1983) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (MIRAVITLLES 1989) - (MORET 1995) - (PARÉS 1999)
• Bon vent i barca nova! (SAURA 1884) - (FERRET 1968) - (BALBASTRE 1977) (CONCA 1993)
• Bon vent i oratge, i mar per córrer (PONS LLUCH 1993) - (PARÉS 1999)
  
• El rei és mort, visca el rei (GIMENO 1989)
• Fes el que vulguis (MIRAVITLLES 1989)
• Fes el que et sembli (MIRAVITLLES 1989)
• Mira com ho fas (MIRAVITLLES 1989)
• No val la pena (MIRAVITLLES 1989)
• Pensa-ho bé (MIRAVITLLES 1989)
• Per tu faràs! (MIRAVITLLES 1989)
• Tu mateix! (MIRAVITLLES 1989)
• Surte'n com puguis (MIRAVITLLES 1989)
• Va per tu el pollastre (MIRAVITLLES 1989)
• Vés-te'n a fer punyetes
• Vés-te'n, Anton, que el qui es queda ja es compon (GIMENO 1989)

Equivalents:

• A enemigo que huye puente de plata [ES] (BALBASTRE 1977)
  
• ¡Allà tú! (MIRAVITLLES 1989)
• ¡Peñas y buen tiempo! [ES] (BALBASTRE 1977)
  

Explicació:

• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi (FERRET 1968).
• Comiat d'algú poc agradós (PERRAMON 1979).
• Es diu al qui anuncia que se'n va, o a qui ja se n'ha anat, per indicar que no ens dolem de la seva absència; evidentment són sentències d'origen mariner. Amb freqüència s'abrevien i sols es diu «Bon vent!» (PONS LLUCH 1993).
• Expressió per despatxar algú o alguna cosa amb un punt de despit (MORET 1995).
• Es diuen d'una persona que ha marxat, o d'un fet passat, dels quals no volem doldre'ns (PARÉS 1999).
• Engegar a passeig.
• Expressió de comiat a una persona o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o es perdi.
• Vés-te'n a fer punyetes.

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.