A tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran

Variants i sinònims: A tall d'església catedral, com foren els pares els fills seran (SAURA 1884).

Equivalents: A uso de iglesia catedral, cuales fueron los padres los hijos serán [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A tall de iglesia catedral, quals foren els pares los fills serán (SAURA 1884).

Nota: La versió catalana de la parèmia sembla absolutament deutora de la versió castellana.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no té tall rosega els ossos

Variants i sinònims:

• A falta de pa bones són coques (P: VII, 8)
• A falta de pa, bones són coques (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
• A falta de truites són bons els barbs (P: VII, 9)
• Quan no hi ha pa bones són coques (FORGAS 1992)
• Qui no té tall rosega els ossos (BALBASTRE 1977)
• Si no teniu pa, mengeu coca (P: VII, 1301)

Equivalents:

• A buena hambre, todo pan es bueno [ES] (MK: 29.785)
• A falta de pan buenas son tortas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - (DG: III i IX)
• A falta de pan, [buenas son] tortas [ES] (S&C: 22)
• Faute de grives on mange des merles [FR] (DG: III i IX)
• Faute de grives, on mange des merles [FR] (S&C: 22)
• They that have no other meat, bread and butter are glad to eat [EN] (S&C: 22)

Explicació:

• Per extensió al sentit literal, recomana sobreposar-se davant les dificultats (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003)
• Enseña a contentarse con lo que se tiene o cuando se logra algo [ES] (S&C: 22)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

Qui vol peix que es mulli el cul

Variants i sinònims:

• A ningú no li donen res debades (Zèfir)
• Les coses no són debades (Zèfir)
• No hi ha mel sense fel (Zèfir)
• No hi ha res que siga debades (Zèfir)
• Qui alguna cosa vol alguna cosa li costa (CONCA 1988)
• Qui peix vol menjar sa coa s'ha de banyar (PONS LLUCH 1993)
• Qui truites vol agafar, el cul s'ha de remullar (SAURA 1884)
  
• Qui vol (menjar) peix que es banyi es cul (PONS LLUCH 1993)
• Qui vol peix que es mulli el cul (ABRIL 1996)
  
• Qui vulgui peix que es mulli el cul (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (Zèfir)
  
• Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era (Zèfir)
• Qui vulgui el tall, que es foti els ossos (Zèfir)
• Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit (Zèfir)

Equivalents:

• Bragas duchas, comen truchas (SAURA 1884)
  
• El que quiera peces, que se moje el culo [ES] (ABRIL 1996)
• No se cogen truchas a bragas enjutas [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982) - (ABRIL 1996)
• No se pescan truchas a bragas enjutas (SAURA 1884)
  
• Quien algo quiere, algo le cuesta (Zèfir)
• Quien peces quiere tomar, las faldas se ha de mojar (PONS LLUCH 1993)
  

Parèmia segons la font original: Qui truytas vol agafar, lo cul s'ha de remullar (SAURA 1884).

Explicació:

• Vol dir que no s'obtenen resultats remuneradors sense exposició ni molèstia (PONS LLUCH 1993).
• Qui vol alguna cosa s'ha d'espavilar (ABRIL 1996).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.