Bou vell llaura dret

Variants i sinònims: Bou vell llaura dret (SAURA 1884).

Equivalents: Buey viejo, surco derecho [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners

Variants i sinònims: Al dret o a l'inrevés, a casa vinguin diners (SAURA 1884).

Equivalents: A tuerto o a derecho, nuestra casa hasta el techo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al dret o al inrevés, a casa vingan dinés (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret

Variants i sinònims: Qui serà amic del pobret, en el cel tindrà gran dret (SAURA 1884).

Equivalents: A quien al pobre socorre, Dios le recompensa [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Qui será amich del pobret, en lo cel tindrá gran dret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

On (o allí on) no n'hi ha, el rei hi perd els drets

Variants i sinònims: On (o allí on) no n'hi ha, el rei hi perd els drets (SAURA 1884).

Equivalents: Al que no tiene, el rey le hace libre o quito [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ahont (o alli ahont) no hi ha, el rey hi pert los drets (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Un bastó tort fa anar dret

Variants i sinònims: Un bastó tort fa anar dret (SAURA 1884).

Equivalents: A la ley del amor, sigue la ley del rigor [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Un bastó tort fa anar dret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret

Variants i sinònims: Qui treu i no hi met, al capdavall se'n va tot dret (AMADES 1951) - (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Donde hay saca y nunca pon, presto acaba el bolsón [ES] (PÀMIES 1997a)
• Donde sacan y no meten, presto se halla el cabo [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Ho acaba perdent tot, perquè s'acaba (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del dret i de la justícia» (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cap dret i el cor net

Variants i sinònims:

• Cara neta sempre agrada (PÀMIES 1997a)
• El cap dret i el cor net (PÀMIES 1997a)
  
• La cara i el cor net (PÀMIES 1997a)
• Lo cap dret, lo cor net i el clatell pelat (PÀMIES 1997a)
• Segons la cara és el cor (PÀMIES 1997a)

Equivalents: No lo hagas y no lo temas [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Anar amb la consciència neta (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part

Variants i sinònims:

• A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part (PÀMIES 1997)
  
• V. Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells

Equivalents: Darle en la cresta (o cabeza) [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Referit al costum de l'estrena en els caps dels nens a qui s'ha tallat els cabells, donant-li un cop al clatell (PÀMIES 1997a).

Nota: Segons Amades (1951b) l'origen d'aquest refrany és que en l'època romana dur el cap descobert era signe d'esclavatge, i que descobrir-se davant d'un altre era signe d'inferioritat. Només algun refrany afegeix la segona part (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells

Variants i sinònims:

• V. A (o en) cap sense barret (o descobert), tothom hi té dret; a cap desbarretat, tothom hi té part
• Al cap de cabells tothom hi dóna cops de martells (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• Impubes mullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)

Localització: Es diu a Bellpuig (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Sac buit no s'aguanta dret

Variants i sinònims:

• Amb panxa buida un bou no pot fer feina (PONS LLUCH 1993)
• Sac buit no s'aguanta dret (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Saco vacío no se tiene derecho [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• «Sac buit» s'aplica sovint en sentit d'home dejú, desanat...; també en el de bossa buida, misèria (PONS LLUCH 1993).
• És una fórmula per negar-se a treballar quan no hi ha retribució (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Lluna ajaguda, mariner dret

Variants i sinònims:

• Lluna ajaguda, mariner dret (PONS LLUCH 1993)
• Lluna dreta, mariner ajagut (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Luna tendida, marinero en pie... más por vientos que por aguas [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Mal temps i bon temps, la primera o la segona. Signifiquen que quan la lluna minvant o creixent es presenta dreta sol fer bon temps; i quan es presenta horitzontal la mar està moguda i el mariner ha de vetllar (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Beure molt i anar dret és raret

Variants i sinònims: Beure molt i anar dret és raret (SAURA 1884).

Equivalents: No puede ser andar derecho y mucho beber [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que és molt difícil que no perdi el control qui beu amb excés (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar

Variants i sinònims:

• V. De petit se cria s'arbre dret
• Quan l'arbre gran brincar voldràs, abans que brincar-lo el trencaràs (SAURA 1884)
• S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents: Doma a tu hijo pequeño, que de grande no tiene remedio [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: S'aplica en sentit directe o figurat, per posar de manifest la conveniència de corregir els defectes (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

De petit se cria s'arbre dret

Variants i sinònims:

• De petit se cria s'arbre dret (PONS LLUCH 1993)
  
• De xiquet, se cria l'arbre dret (SAURA 1884)
• V. En enfornar es fan els pans geperuts
• V. S'arbre, quan és tendre, és bo de doblegar
  

Equivalents: Desde chiquito se guía el arbolado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Parèmia segons la font original: Quant l'arbre gran brincar voldrás, antes que'l brincas lo trencarás (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El que és promès, sigui atès

Variants i sinònims:

• Allò (o el) que s'ha promès ja és deute (ESPUNYES 2007)
• El que és promès ha de ser atès (ESPUNYES 2007)
• El que és promès, sigui atès (CONCA 1988)
  
• Qui més promet? El carall quan està dret. I quan torna a estar pla, ben poca cosa et vol donar (ESPUNYES 2007)
• Qui promet ho deu (o s'obliga) (ESPUNYES 2007)
• Una promesa és deure (CONCA 1988)

Equivalents: Lo prometido es deuda [ES].

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

No es pot repicar i anar a la processó

Variants i sinònims:

• No es pot repicar i anar a la processó (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989) - (PONS LLUCH 1993)
• No es pot tocar campanes i anar a la processó (PUJOL I CAMPENY 2008)
• No pot ser repicar i anar a la processó (SAURA 1884)
• No s'aprèn la doctrina al costat de la Catarina (SAURA 1884)
  
• Somera que té pollí, no va mai dreta al molí (SAURA 1884)
  
• V. Qui molt abraça, poc estreny
• Qui toca campanes no pot anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
• Toca campanes i vol anar a sa processó (PONS LLUCH 1993)
  

Equivalents:

• Asna con pollino, no va derecha al molino [ES] (SAURA 1884)
• No se puede repicar y andar en la procesión [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• On ne peut pas être au même temps au carrillon et à la procession (Trad.: No es pot ser al mateix temps al carilló i a la processó) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Repicar y andar en la procesión, implica contradicción (PONS LLUCH 1993)
• You can't have your cake and eat it (Trad.: No pots tenir el teu pastís i menjar-te’l) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: No pot ser repicar y anar a la profesó | No s'aprén la doctrina al costat de la catarina | Somera que té pollí, no va may dreta al molí (SAURA 1884).

Explicació:

• Significa que no poden fer-se dues coses oposades al mateix temps (PONS LLUCH 1993).
• No podem ser a dos llocs al mateix temps, i per tant, ens hem de conformar amb tan sols una de les opcions que puguem tenir (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castellà castellà-català. Barcelona, Edicions 62. Col·lecció «El Cangur diccionaris», núm. 240.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.
• Víctor Pàmies i Riudor (2012): Dites.cat  Locucions, frases fetes i refranys del català. Barcelona: Ed. Barcanova. Col. «El català portàtil».

En enfornar es fan els pans geperuts

Variants i sinònims:

• Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)
• V. De petit se cria s'arbre dret
• En enfornar es fan els pans geperuts (BALBASTRE 1977)
• És en enfornar que es fan malbé els pans

Equivalents:

• Al enhornar se tuerce el pan [ES] (SAURA 1884)
• Quien siembra vientos recoge tempestades [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmies segons la font original: Al enfornar se fan los pans geperuts (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.