No et fiïs de qui sap menys que tu

Variants i sinònims:

• No et fiïs de qui sap menys que tu (SAURA 19¡884)
• Tingues compte del que faràs, d'aprenents no et fiaràs (SAURA 1884)

Equivalents: Cuida bien lo que haces, no te fies de rapaces [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: No't fies de qui sab menos que tu | Ten compte lo que farás, de aprenents no't fiarás (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Com més amics, més clars

Variants i sinònims:

• Com més amics, més clars (SAURA 1884)
• Compte i raó, sostenen l'amistat (SAURA 1884).

Equivalents: Cuenta y razón sustentan (o conservan) amistad [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Com més amichs, més clars | Compte y rahó, sostenen la amistat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Comptes clars, honren cares

Variants i sinònims: Comptes clars, honren cares (SAURA 1884).

Equivalents: Cuentas claras honran caras [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Comptes clars honran cares (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Erro de comptes no fa pagament

Variants i sinònims: Erro de comptes no fa pagament (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Cuenta errada, sea enmendada [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Significa que qui per equivocació ha pagat més del que pertoca, té dret a la devolució de l'excés que ha pagat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena

Variants i sinònims:

• A quaranta anys, deixa't de banys (SAURA 1884) - (PONS LLUCH 1993)
• Arribant als quaranta anys, ja pocs banys (SAURA 1884)
• En tombar la quarantena, ves amb compte amb la mullena (MILLÀ 1965)

Equivalents:

• De cuarenta para arriba, no te mojes la barriga [ES] (SAURA 1884)
  
• De los treinta para arriba, no te mojes la barriga [ES]
• De los cuarenta para arriba no te mojes la barriga [ES] (PONS LLUCH 1993)

Parèmia segons la font original: A quaranta anys, deixat de banys | Arribant als quaranta anys, ja pochs banys (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• el refrany català és tret de Lluís Millà i Reig (1965): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars. Barcelona: Editorial Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 3.

Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara

Variants i sinònims:

• V. Abocar-les pel broc gros
  
• Al pa pa i al vi vi (CONCA 1988)
• Al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara (CONCA 1988)
  
• Al sant que no li tinguis devoció, no li facis oració (ESPUNYES 2007)
• Com més clars, més amics (ESPUNYES 2007)
• Comptes clars fan bons amics (ESPUNYES 2007)
• L'aigua clara i la xocolata espessa (ESPUNYES 2007)
• Més val fer un pet que tenir mal de ventre (ESPUNYES 2007)
• Si no t'agrada, no t'hi casis (ESPUNYES 2007)
• Un lloc per cada cosa i cada cosa al seu lloc (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Al pan, pan y al vino, vino [ES]
• Las cuentas claras y el chocolate espeso [ES] (ESPUNYES 2007)

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Comptes vells, baralles noves

Variants i sinònims: Comptes vells, baralles noves (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - DIÀFORA (1982).

Equivalents: A cuentas viejas, barajas nuevas [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977) - DIÀFORA (1982).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Al fons del sac es troben les engrunes

Variants i sinònims:

• Al cap (o al cul) del sac es troben les engrunes (SAURA 1884)
  
• Al capdavall del sac s'hi troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al cul del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997a)
• Al fons del sac es troben les engrunes (PÀMIES 1997)
  
• Al passar comptes ens veurem (PÀMIES 1997a)
• Menja, menja, gat, sardina, que ja cagaràs l'espina (PÀMIES 1997a)
• Mai se sap si és gros el nap fins que ha descobert el cap (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• No se sap de qui són los matxos, fins que el traginer és mort (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Al dar la cuenta me lo diréis [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al fin se ven las zurrapas [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al contar será el llorar [ES] (PÀMIES 1997a)
• Al freír será el reír y al pagar será el llorar [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
• Al lavar de los cestos haremos la cuenta [ES] (SAURA 1884)
  
• C'est au fond du pot qu'on trouve le marc [FR] (PÀMIES 1997a)
  
• Cum veniet tempus, rationis damna videbis [LL] (PÀMIES 1997a)
• Mala es la cuenta al fin del saco [ES] (PÀMIES 1997a)
• Salir en la colada [ES] (PÀMIES 1997a)

Parèmia segons la font original: Al cap o en lo cul del sach se troban las engrunas | May se sap si es gros lo nap, fins que ha descubert lo cap | No se sap de qui son los matxos, fins que'l traginer es mort (SAURA 1884).

Explicació:

• Adverteix que finalment tothom ha de respondre dels seus actes, més tard o més d'hora (PÀMIES 1997a).
• El més temible d'una cosa és la seva conclusió (PÀMIES 1997a).
• Els últims que arriben només troben el que resta, el que els altres no han volgut (PÀMIES 1997a).

Nota: D'abast general. Ens ha arribat, com a forma més usual «al fons (o al cul) del sac, es troben les engrunes». És molt antic (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].