Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar

Variants i sinònims: Si a qui deus no pots pagar, humilment li has de parlar (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• He that goes a borrowing goes a sorrowing (Trad.: El que demana un préstec deu una disculpa) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Qui n'a pas d'argent en bourse, qu'il ait du miel en bouche (Trad.: Qui no té pas diners a la bossa, que tingui mel a la boca) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quien miel no tiene en la bolsa, ha de tener miel en la boca [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)

 Explicació: Cal ésser humil amb els nostres creditors quan no podem pagar-los el que els devem, per tal d‟evitar represàlies (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Si en ta casa vols repòs, ni prometis al que és pobre, ni deguis al poderós

Variants i sinònims: Si en ta casa vols repòs, ni prometis al que és pobre, ni deguis al poderós (SAURA 1884).

Equivalents: A rico no debas, y a pobre no prometas [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si en ta casa vols repós, ni prometias al que's pobre, ni deguias al poderós (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tal amo, tal criat

Variants i sinònims:

• Qui bon mestre està, aprendre deu (SAURA 1884)
• Tal amo, tal criat (SAURA 1884)

Equivalents: Al cabo de un año, tiene el mozo las mañas del amo (o los ardides de su amo) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tal amo, tal criat | Qui bon mestre está, apéndrer déu (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu

Variants i sinònims: Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu (PÀMIES 1997a).

Equivalents:

• Paga lo que debes, sabrás lo que tienes [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien debe y paga, no debe nada [ES] (PÀMIES 1997a)
  
• Quien paga deudas hace caudal [ES] (PÀMIES 1997a)

Nota: Es diu a Mallorca. Documentat a Ferrer (1839). Potser no és exclusiu de Mallorca (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Qui deu i paga de lo seu viu

Variants i sinònims: Qui deu i paga de lo seu viu (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien paga deuda, caudal allega [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Es diu per significar que qui pot pagar els deutes endarrerits és perquè ha normalitzat la seva situació (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

El que és promès, sigui atès

Variants i sinònims:

• Allò (o el) que s'ha promès ja és deute (ESPUNYES 2007)
• El que és promès ha de ser atès (ESPUNYES 2007)
• El que és promès, sigui atès (CONCA 1988)
  
• Qui més promet? El carall quan està dret. I quan torna a estar pla, ben poca cosa et vol donar (ESPUNYES 2007)
• Qui promet ho deu (o s'obliga) (ESPUNYES 2007)
• Una promesa és deure (CONCA 1988)

Equivalents: Lo prometido es deuda [ES].

Nota: Els refranys catalans són trets de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».