Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa

Variants i sinònims: Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999).

Equivalents: Quien no come por San Juan, o es loco o no tiene pan [ES] (MARTÍNEZ KLEISER 1953).

Explicació: Les collites de juny asseguren provisions (PARÉS 1999).

Nota: L'equivalent català, l'he cercat a la meva base de dades, tret de (FARNÉS 1992) - (PARÉS 1999).

Cadascú sap a casa seva on l'hi plou

Variants i sinònims:

• Cadascú sap a casa seva on l'hi plou (SAURA 1884)
• Sap més un boig a casa seva que un savi a la casa dels altres (SAURA 1884)

Equivalents: Cada uno sabe donde le aprieta el zapato [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Cada hu sab á casa seva ahont l'hi plou | Sab més un boig á casa seva que un sabi á la casa dels altres (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça

Variants i sinònims: Burleu-vos del boig a casa, i es burlarà de vós a la plaça (SAURA 1884).

Equivalents: Burlaos con el loco en casa, burlara con vos en la plaza [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Burlauvos del boig en casa, y's burlará de vos en la plassa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A boig i a cavaller, tot li està bé

Variants i sinònims:

• A boig i a cavaller, tot li està bé (SAURA 1884)
• Més val fama que diners (SAURA 1884)

Equivalents: Buena fama, hurto encubre [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A boig y a caballer, tot li está bé (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amor de boig, vós per a altre i jo per a vós

Variants i sinònims:

• Amor de boig, vós per a altre i jo per a vós (SAURA 1884)
• La persona més amada, d'altre sol estar prendada (SAURA 1884)

Equivalents: Amor loco, yo por vos y vos por otro [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Amor de boig, vos pera altre y jo pera vos (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort)

Variants i sinònims:

• Boigs (o ximples) tenen ventura (o sort) (SAURA 1884)
• Als pastorets se'ls apareix la Mare de Déu (SAURA 1884)

Equivalents: A los bobos se les aparece la Madre de Dios [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Déu nos guard de boigs, en lloc estret

Variants i sinònims: Déu nos guard de boigs, en lloc estret (SAURA 1884).

Equivalents:

• Abad y ballestero, mal para los mozos [ES] (SAURA 1884)
• Al loco y al aire darles calle [ES (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Déu nos guart de boigs, en lloch estret (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'ase ruc, arriero boig

Variants i sinònims:

• A boig dar-li boig (SAURA 1884)
• A l'ase ruc, arriero boig (SAURA 1884)

Equivalents: A asno lerdo, arriero loco [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original:

• Al ase ruch, arriero boig (SAURA 1884)
• A boig darli boig (SAURA 1884)

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

En el cap ho té la cabra

Variants i sinònims:

• Allò que és de mena, mai no s’esmena (S&C: 509)
• Cascuna criatura fa segons sa natura (PÀMIES 1997a)
• Contra la follia no hi val la medecina (PÀMIES 1997a)
• El morter sempre fa pudor d'alls (PÀMIES 1997a)
• En el cap ho té la cabra (PÀMIES 1997a)
  
• Fer entrar el clau per la cabota (PÀMIES 1997a)
• V. Geni i figura fins a la sepultura
• L'aigua sempre va cap avall (PÀMIES 1997a)
• La cabra avesada a saltar, salta i saltarà (PÀMIES 1997a)
• Mal és que s'ho hagi posat al cap (PÀMIES 1997a)
• Qui en ve de mena, mai no s'esmena (PÀMIES 1997a)
• Qui és boig a natura, mai no en cura (PÀMIES 1997a)
• Qui té males tretes, tard o mai les perd (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Chassez le naturel, il revient au galop [FR] (DG: II i XI) - (S&C: 509)
• Clavar un clavo con la cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Genio y figura hasta la sepultura [ES] (DG: II i XI)
• Lo que la naturaleza da, nadie lo borrará [ES] (S&C: 509)
• Nature passes nurture. Nature will have her course [EN] (S&C: 509)

Explicació:

• Tossut. Ser caparrut (PÀMIES 1997a).
• Ens recorda la immutabilitat de les lleis naturals (SÁNCHEZ FÉRRIZ 2003).
• Se emplea para explicar el comportamiento de algunas personas que, a pesar de los años, mantienen sus defectos sin superarlos ni corregirlos. Está de acuerdo con el verso de La Fontaine, según el cual chacun a son défaut où toujours il revient [ES] (S&C: 509)

Localització: Es diu a Barcelona i a Sant Feliu de Codines (PÀMIES 1997a).

Font:

• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].
• Miquel Àngel Sánchez Férriz (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres. 'Elaboración de una recopilación de proverbios en diversas lenguas europeas, con el establecimiento de las equivalencias correspondientes, para su utilización como recurso pedagógico en la clase de lenguas extranjeras'. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. 

No hi ha cap boig, qui apedregui ses seues teulades

Variants i sinònims:

• No hi ha cap boig, qui apedregui ses seues teulades (PONS LLUCH 1993)
• No hi ha cap «loco» que apedregui sa seua teulada (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Ningún tonto tira cantos a su tejado [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es diu quan es vol justificar que els mals materials soferts, no poden haver estat provocats pel perjudicat (PONS LLUCH 1993).
• És emprat aquest refrany en defensa d'acusació que s'ha fet al mateix perjudicat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Cap sense cervell no ha menester capell

Variants i sinònims:

• Cap eixalabrat, no vol ser reptat (SAURA 1884)
• Cap sense cervell no ha menester capell (PONS LLUCH 1993)
  
• Cap sense cervell, no ha menester capell (PÀMIES 1997a)
• Cap sense cervell, no vol guia ni consell (SAURA 1884)
  
• Gent boja, campana de fusta (PÀMIES 1997a)
• On no hi ha cap, no hi cal barret (PÀMIES 1997a)
• Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• Cabeza loca no quiere la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• Cabeza loca no tiene toca [ES] (SAURA 1884)
• En cabeza loca no dura la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca no se tiene la toca [ES] (PÀMIES 1997a)
• En cabeza loca, no se tiene toca [ES] (SAURA 1884)
  
• Impubes nullo malas digneris honore [LL] (PÀMIES 1997a)
• Qui n'a point de tête, n'a que faire de chaperon [FR] (PÀMIES 1997a)
• Quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza [ES] (PONS LLUCH 1993) - (PÀMIES 1997a).
• Quijadas sin barbas no merecen ser honradas [ES] (PÀMIES 1997a)
• Vix non barbato quidquam defertur honoris [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Es diu humorísticament als qui van sempre amb el cap descobert (PONS LLUCH 1993).
• Denota el poc respecte que generalment es té als qui són de poca edat (PÀMIES 1997a).
• Vol dir que la persona de poc judici no se subjecta a cap regla ni mètode (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Vell, i boig

Variants i sinònims: Vell, i boig (BALBASTRE 1977).

Equivalents: La cabeza blanca, y el seso por venir [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Tants caps, tants barrets

Variants i sinònims:

• Cada boig té sa dèria (PÀMIES 1997a)
• V. Cada terra fa sa guerra (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per ell (PÀMIES 1997a)
• Cadascú per (allà) on l'enfila (o on se la calça) (PÀMIES 1997a)
• Cadascun amb el que la pega (PÀMIES 1997a)
• De diferent parer (PÀMIES 1997a)
• Desacordats (PÀMIES 1997a)
• Desavinguts (PÀMIES 1997a)
• Desunits (PÀMIES 1997a)
• Divergents (PÀMIES 1997a)
• Dos fills d'un ventre i cada un d'un temple (PÀMIES 1997a)
• En desacord (PÀMIES 1997a)
• En discòrdia (PÀMIES 1997a)
• Enfilar l'agulla per la punta (PÀMIES 1997a)
• Mal avinguts (PÀMIES 1997a)
• Segons el cap, el barret (PÀMIES 1997a)
• Tants caps, tants barrets (PÀMIES 1997a)
  
• Tants d'homes, tants de parers (PÀMIES 1997a)
• V. Tots som d'un ventre i no som d'un «temple»
  
• Un per virondon i l'altre per virondeta (PÀMIES 1997a)

Equivalents:

• A cada uno lo suyo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Autant de têtes, autant de sentiments (ou d'opinions) [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cada gorrión con su espigón [ES] (SAURA 1884) - (PÀMIES 1997a)
• Cada maestrillo tiene su librillo [ES] (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984) - (PÀMIES 1997a)
• Chacun a son goût [FR] (PÀMIES 1997a)
• Cuantos hombres, tantas opiniones [ES] (PÀMIES 1997a)
• Estar como los hijos de Mari-Rabadilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Los hijos de Mari Sabidilla, cada uno con su escudilla [ES] (PÀMIES 1997a)
• Many men, many minds [EN] (PÀMIES 1997a)
• No haber hombre con hombre [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por lo tuyo en consejo, unos dirán que es blanco, otros dirán que es negro [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quanto testi, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Quod homines, tot sententiae [LL] (PÀMIES 1997a)
• Quod capita, tot sensus [LL] (PÀMIES 1997a)
• Tantas opiniones como hay cabeza [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tantas seseras, tantas monteras [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tante teste, tanti cervelli [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tanti testi, tanti mazzi [IT] (PÀMIES 1997a)
• Tantos hombres, tantos pareceres [ES] (PÀMIES 1997a)
• Tot homines, quot sententia [LL] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• Cada persona té una opinió diferent (COT-FOLIA-ESPINOSA 1984).
• Indica, referint-se a diferents persones, la disparitat de conveniències, propòsits, etc., entre cadascuna i les altres. Tants parers, opinions, etc., com persones (PÀMIES 1997a).
• Indica la coincidència de dues coses que tenen relació (PÀMIES 1997a).

Nota: És d'abast general (PÀMIES 1997a).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Cot, D; Folia, M; Espinosa, P (1984): Cop d'ull (mira com es diu en castellà). Barcelona: Edicions La Galera.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

Mal de molts, conhort de bèsties

Variants i sinònims:

• Mal de molts, conhort de bèsties (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de boigs (PERIS 2001) - (Zèfir)
• Mal de molts, conhort de pocs (SAURA 1884)
  
• Mal de molts, conhort de porcs (PERIS 2001)
  
• Mal de molts, consol de necis (SEUBA 1993)

Equivalents:

• Mal de muchos, consuelo de tontos [ES] (SAURA 1884) - (Zèfir)
• Solamen miseris socios habuisse malorum [LL] (PERIS 2001)

Parèmia segons la font original: Mal de molts, conhort de pochs (SAURA 1884).

Explicació: L'origen de la sentència és llatí, basada en una dita que apareix en la faula de la llebre i la granota d'Isop: solamen miseris socios habuisse malorum, que Antoni Peris, al Diccionari de locucions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2001) tradueix per 'consol dels malaurats és tenir companys de penes'. I en català, altres equivalents que recull la tradició són: mal de molts, conhort de boigs o mal de molts, conhort de porcs.

Nota: He de documentar-ho més, però apunto que el "conhort de porcs" és una errada de transmissió o de comprensió textual. Saura (1884), en una de les documentacions més antigues d'aquest refrany, esmenta Mal de molts, conhort de pochs. Potser aquesta 'h' que hi havia en tantes paraules abans en català hagi induït a error, o confondre conhort amb cort per incomprensió del primer terme.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi».
• Zèfir (agost 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Val més boig conegut que savi per conèixer

Variants i sinònims:

• Déu mos conserv Monsenyor, per por de pitjor (PONS LLUCH 1993)
• Val més boig conegut que savi per conèixer (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• Val més (lo) dolent conegut, que (lo) bo per conèixer (PONS LLUCH 1993)
  
• Val més un boig conegut que un savi per conèixer (CONCA 1988)
• Val més un dolent conegut, que un bo per conèixer (PONS LLUCH 1993)
  
• Val més un roí conegut que un bo per conèixer (CONCA 1988)

Equivalents:

• Más vale lo malo conocido que lo bueno por conocer (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
  
• Más vale malo conocido que bueno por conocer [ES]

Explicació:

• Es diu davant la possibilitat de canvis d'autoritat, o d'administrador, en especial dels pocs escrupolosos, en avís de prevenció de la vinguda d'altres de pitjors (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que coneixent els defectes o qualitats de les persones és més fàcil saber com tractar-les (PONS LLUCH 1993).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».