La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere

Variants i sinònims: La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

• A word spoken is past recalling (Trad.: Una paraula dita és el passat que crida) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Palabra suelta, no tiene vuelta [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Tard la main à la bouche quand la parole est issue (Trad.: Tard la mà va a la boca quan la paraula ja ha sortit) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Mostra les conseqüències de no meditar abans de parlar, ja que no podem fer tornar enrere les paraules (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

Poques paraules i ben dites

Variants i sinònims:

• Com més curt millor
• Poques paraules i ben dites

Equivalents: Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES]

Font: Optimot, fitxa 2722/2.

Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

• Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
• Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  
• Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
• Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)

Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les bones paraules fan menjar els malalts

Variants i sinònims: Les bones paraules fan menjar els malalts (SAURA 1884).

Equivalents: Cuales palabras te dicen, tal corazón te ponen [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Las bonas paraulas fan menjar los malalts (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Lo bou per la banya, i l'home per la paraula

Variants i sinònims:

• Lo bou per la banya, i l'home per la paraula (SAURA 1884)
• Paraula és paraula (SAURA 1884)

Equivalents: Al buey por el asta y al hombre por la palabra [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou per la banya, y l'home per la paraula | Paraula es paraula (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Les paraules es perden al vent

Variants i sinònims:

• El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
• Les paraules es perden al vent (BALBASTRE 1977)
  
• Les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)

Equivalents: Las palabras se las lleva el viento [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

El silenci és or

Variants i sinònims:

• Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  
• Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
• El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  
• V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  
• La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
• Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
• No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
• Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
• Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
• Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
• Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
•  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

• A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
• A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
• A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  
• A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  
• A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
• A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  
• A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  
• Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  
• Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  
• Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  
• Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
• Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
• Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  
• Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
• Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  
• No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
• Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  
• Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
  

Equivalents:

• A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  
• A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
• La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
• Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
  

Parèmia segons la font original:

• A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
• Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
• Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)

Explicació:

• Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
• Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  
• En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  
• Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
• Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  
• Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
• Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
  

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

Més fets i menys paraules

Variants i sinònims:

• Bones confiances i males collites acaben les cases (Zèfir)
  
• Bons desig, però les obres al mig (BIOSCA 2003)
• Calen fets, no paraules (PARÉS 1999)
  
• Els fets no menteixen (RUAIX) - (Zèfir)
• En les obres i en la fe, se coneix qui amor te té (RUAIX) - (Zèfir)
• Fets, fets, i deixa't d'històries (PARÉS 1999)
• Juraments d'enamorat, no els creu cap home assenyat (Zèfir)
• Menys parlar i més actuar (PARÉS 1999)
• Més fets i menys paraules (Zèfir)
• Pel fruit, es coneixen els arbres (Zèfir)
• Qui t'estima s'arrima (Zèfir)
• Si bé em vols, tes obres ho diran (BIOSCA 2003)
• Val més dir ja està fet que ja ho faré (BIOSCA 2003)
  

Equivalents:

• Hechos son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)
• Obras son amores, que no buenas razones [ES] (Zèfir)
• Obras son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)

Font: Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.