índex - bibliografia

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris paraula. Mostrar tots els missatges

21/12/12

La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere

Variants i sinònims: La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrere (PUJOL I CAMPENY 2008).

Equivalents:

  • A word spoken is past recalling (Trad.: Una paraula dita és el passat que crida) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Palabra suelta, no tiene vuelta [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • Tard la main à la bouche quand la parole est issue (Trad.: Tard la mà va a la boca quan la paraula ja ha sortit) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: Mostra les conseqüències de no meditar abans de parlar, ja que no podem fer tornar enrere les paraules (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font: Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

27/5/10

Poques paraules i ben dites

Variants i sinònims:

  • Com més curt millor
  • Poques paraules i ben dites
Equivalents: Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES]

Font: Optimot, fitxa 2722/2.

12/7/08

Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit

Variants i sinònims:

  • Baralles (o renyines) de marit, de la taula al llit (SAURA 1884)
  • Injúria d'amo (o marit) fer com no haver-la sentit (SAURA 1884)
  • Ni d'amo ni de marit, et daràs per ressentit (SAURA 1884)
  • Paraules de senyor (o de marit) no s'han de prendre per injúries (SAURA 1884)
Equivalents: De baldón de señor (o de marido), nunca zaherido (o no darse por entendido, o echarlo al olvido) [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Injuria de amo ó marit, fér com no haverla sentit | Ni de amo ni de marit, te darás per ressentit | Barallas ó renyines de marit, de la taula al llit | Paraulas de senyor ó de marit, no s'han de préndrer per injurias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

10/2/08

Les bones paraules fan menjar els malalts

Variants i sinònims: Les bones paraules fan menjar els malalts (SAURA 1884).

Equivalents: Cuales palabras te dicen, tal corazón te ponen [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original
: Las bonas paraulas fan menjar los malalts (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

27/9/07

Lo bou per la banya, i l'home per la paraula

Variants i sinònims:

  • Lo bou per la banya, i l'home per la paraula (SAURA 1884)
  • Paraula és paraula (SAURA 1884)
Equivalents: Al buey por el asta y al hombre por la palabra [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo bou per la banya, y l'home per la paraula | Paraula es paraula (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

23/5/07

Les paraules es perden al vent

Variants i sinònims:

  • El que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura (MILLÀ 1965)
  • Les paraules es perden al vent (BALBASTRE 1977)
  • Les paraules se les endu el vent (MILLÀ 1965)
Equivalents: Las palabras se las lleva el viento [ES] (BALBASTRE 1977).

Font: Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

19/5/07

El silenci és or

Variants i sinònims:

  • Al ben callat, sabut li diuen (COCENTAINA 2009)
  • Boca muda, mai fou abatuda (SAURA 1884)
  • El silenci és or (BALBASTRE 1977)
  • V. En boca tancada la mosca no hi farà entrada
  • La millor paraula és la que queda per dir (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • La millor paraula, és la que està per dir (SAURA 1884)
  • Llengua muda, mai no fou batuda (GIMENO 1989)
  • No agraviïs per cap motiu, paraula molt encertada és aquella que no es diu (SAURA 1884)
  • Pensar abans de parlar és saviesa (TURMEDA 1417)
  • Poc parlar és saviesa (SAURA 1884)
Equivalents:
  • A buen callar llaman Sancho [ES] (SAURA 1884)
  • Al buen callar llaman Sancho [ES] (BALBASTRE 1977) - (GIMENO 1989)
  • Je me suis repenti d‟avoir parlé, mais jamais de n‟avoir parlé (Trad.: Jo m’he penedit d’haver parlat, però mai de no haver parlat) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  • La mejor palabra es la que se calla [ES] (PUJOL I CAMPENY 2008)
  •  Least said, soon mended (Trad.: Poc dit, arreglat ràpid) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)
Explicació: Indica la conveniència de parlar poc, ja que així evitarem dir res inconvenient (PUJOL I CAMPENY 2008).

Font:
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències.  

17/5/07

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

  • De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  • El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
  • V. Mal fineix qui mal comença
  • No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
  • Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
  • Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
  • Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
  • Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  • Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  • Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
  • Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  • Qui xerra, paga (Zèfir)
  • Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
  • Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
  • Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)
Equivalents:
  • Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  • Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  • El que la hace, la paga [ES]
  • Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
  • Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
  • Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)
Explicació:
  • Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
  • Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  • Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

15/5/07

Brams d'ase no arriben al cel

Variants i sinònims:

  • A paraula nècia, orella sorda (PUJOL 1999)
  • A paraules de neci, orelles sordes (PUJOL 1999)
  • A paraules destrellatades, orelles tapades (COCENTAINA 2004)
  • A paraules nècies, orelles de drap bast (FARELL 1989)
  • A paraules nècies, orelles sordes (ROS 1736) - (SAURA 1884)
  • A paraules tontes, orelles sordes (FONT 1900)
  • A paraules vanes, orelles sordes (CONCA 1988) - (PARÉS 1999) - (Zèfir)
  • Al preguntador, mentides amb ell (GIMENO 1989)
  • Brams d'ase no arriben al cel (BALBASTRE 1977) - (MILLÀ 1988) - (GARCIA SALINES 1994) - (POMARES 1997) - (PUJOL 1999)
  • Brams d'ase no arriben (o pugen) al cel, i si hi arriben (o pugen) no hi posen (o treuen) rel (PONS LLUCH 1993)
  • Brams d'ase, no arriben al cel (FARRÀS 1998)
  • Brams d'ase no pugen al cel (AMADES 1951) - (FERRET 1968) - (PERRAMON 1979) - (SERRA I BOLDÚ 1987) - (MILLÀ 1988) - (GIMENO 1989) - (SALVÀ 1990) - (VINYETS 1990) - (FARNÉS 1992) - (DLC 1993) - (PONS LLUCH 1993)
  • Brams d'ase no pugen al cel, ni tampoc el seu bruel i si hi pugen no li diuen amén (BUSQUETS 1987)
  • Brams d'ase, no pugen al cel (FONT 1900) - (ROS 1736)
  • Brams de burro no arriben al cel (DIÀFORA 1982)
  • Brams de burro no pugen al cel (MORET 1995)
  • No puc donar audiència als teus disbarats (BALBASTRE 1977)
  • Paraules tontes, orelles sordes (SAURA 1884)
  • Vés dient, jo com si sentís ploure (GIMENO 1989)
Equivalents:
  • A palabras locas (o necias), orejas sordas [ES] (SAURA 1884)
  • A palabras necias, oídos sordos [ES] (GIMENO 1989)
  • La voz del asno no pasa del tejado [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • Oración de perro no llega al cielo [ES] (BALBASTRE 1977)
  • Oración de perro no va al cielo [ES] (DIÀFORA 1982)
Parèmia segons la font original:
  • A paraulas necias, orellas sordas | Paraulas tontas, orellas sordas (SAURA 1884).
  • Brams d'ase, no pujen al cel (FONT 1900)
  • Brams de ase, no putjen al Cel (ROS 1736)
Explicació:
  • Per a indicar que allò que algú diu no mereix d'ésser atès (FERRET 1968).
  • Inèpcia dels mots vans (PERRAMON 1979)
  • En el llenguatge corrent, és igual a «tant és que diguis com que no diguis», referint-se a al·legacions sense raó, veus d'impotència, adduccions sense força (SERRA I BOLDÚ 1987).
  • Dit per denotar que el que algú diu no mereix ser atès ja que els seus mots són ineptes (GIMENO 1989).
  • Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d'ésser atès (DLC 1993).
  • Es diu referint-se a paraules estúpides o molestes (PONS LLUCH 1993).
  • Frase per indicar que no s'ha de fer cas de les maledicències (POMARES 1997).
Font:
  • Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
  • Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
  • Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
  • Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
  • Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
  • Zèfir (octubre 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.

11/5/07

Més fets i menys paraules

Variants i sinònims:

  • Bones confiances i males collites acaben les cases (Zèfir)
  • Bons desig, però les obres al mig (BIOSCA 2003)
  • Calen fets, no paraules (PARÉS 1999)
  • Els fets no menteixen (RUAIX) - (Zèfir)
  • En les obres i en la fe, se coneix qui amor te té (RUAIX) - (Zèfir)
  • Fets, fets, i deixa't d'històries (PARÉS 1999)
  • Juraments d'enamorat, no els creu cap home assenyat (Zèfir)
  • Menys parlar i més actuar (PARÉS 1999)
  • Més fets i menys paraules (Zèfir)
  • Pel fruit, es coneixen els arbres (Zèfir)
  • Qui t'estima s'arrima (Zèfir)
  • Si bé em vols, tes obres ho diran (BIOSCA 2003)
  • Val més dir ja està fet que ja ho faré (BIOSCA 2003)
Equivalents:
  • Hechos son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)
  • Obras son amores, que no buenas razones [ES] (Zèfir)
  • Obras son amores y no buenas razones [ES] (Zèfir)
Font: Zèfir (novembre 2006) - Llista de professionals de la llengua catalana.