De tal riu, tal aigua

Variants i sinònims

• A tal cap, tal barret (PÀMIES 1997a)
  
• De tal buc, tal eixam (PERRAMON 1979)
• De tal riu, tal aigua (CONCA 1988)
  
• Tal cul, tal braga (FARELL I DOMINGO 1989)
  
• Tal pare, tal fill (SAURA 1884) - (CONCA 1988)
  
• V. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena
• V. Si el pare és músic, el fill és ballador

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (SAURA 1884)
  
• De tal palo, tal astilla [ES] (DIÀFORA 1982) - (PÀMIES 1997a)
• Tal cabeça, tal sizo [PT] (PÀMIES 1997a)

Explicació:

• L'herència marca els homes (PERRAMON 1979).
• Que els fills solen assemblar-se als pares i els testos a les olles. Que sovint fem tot allò que veiem fer als altres (FARELL I DOMINGO 1989).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs

Variants i sinònims:

• A casa del joglar tothom balla el contrapàs (SALVAT 1930)
• A casa del juglás, tothom balla'l contrapás (ALADERN 1904)
  
• A casa del jutglàs, tothom balla el contrapàs (FITTER 1912)
  
• A la casa d'en Juglàs, tothom balla el contrapàs (vist al blog Reflexions en català)
• A la casa d'en Jutglàs, tothom balla el contrapàs (FARNÉS 1992)
• A la casa del joglar la canalla és balladora (AMADES 1951)
• A la casa del joglar, la companyia és balladora (FARNÉS 1992)
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (BALBASTRE 1977)
  
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En casa del alboguero, todos son albogueros [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)
• En casa del gaitero todos son danzantes [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• En casa del tamborilero todos son danzantes [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)

Explicació:

• Refrany que explica la tendència innata en l'home de fer el que veu fer (SALVAT 1930).
  
• Per a qualsevol feina o afer cal actuar segons l'ambient (GIMENO 1989).
• L'home actua segons l'ambient (PERRAMON 1979).

Nota: Sobre jutglar/joglar, em sembla que amb el Diccionari català-valencià-balear en tindrem prou per treure'n el trellat. A l'entrada joglar hi diu:

1. JOGLAR (ant. escrit també juglar i jutglar). m.
[...]
Joglar (Juglar, Jutglà): llin. existent a Alfar, Begudà, Capsec, Figueres, Montagut, Olot, St. Feliu de G., Collsuspina, Folgaroles, Gurb, Manlleu, Papiol, Badalona, Vic, Tabèrnoles, etc.
Refr.—a) «Joglar pagat, fa mal so» (Vinaròs); «Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so» (Rosselló).—b) «En la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs»: vol dir que les persones obren molt influïdes per l'ambient en què viuen.
Fon.: ʒuɣlá (Barc.); ʒugglá (pir.-or.); ʤugglá (Vinaròs).
Etim.: del llatí iocŭlāre, ‘que fa riure’, ‘que fa jocs’.

Per tant, és més antic jutglar que joglar, però per a dir la mateixa cosa i cap la possibilitat que existís realment el llinatge Jutglar o Jutglà on es va originar la dita, encara que penso que la relació directa és amb l'ofici i no pas amb el cognom.

Agraïments: Agraeixo a en Marc, del blog Reflexions en català, que comencés el debat sobre l'origen d'aquest refrany, i a Puigmalet, del blog Gazophylacium, que ens facilités les fonts de l'Aladern, Fitter i Salvat.

Font:

• Joseph Fitter (1912): Enciclopèdia Moderna Catalana.
• Salvat (1930): Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana. Barcelona: Salvat Editors.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.

Si el pare és músic el fill és ballador

Variants i sinònims:

• V. De tal riu, tal aigua
• Fill de poll, llémena
• Si el pare és músic el fill és ballador (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)

Equivalents:

• Cual el cuervo, tal su huevo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De casta le viene al galgo el ser rabilargo [ES] (BALBASTRE 1977)
• De padre cojo, hijo renco [ES] (BALBASTRE 1977)
• De tal palo, tal astilla [ES] (BALBASTRE 1977) - (ABRIL 1996)
• Hijo de rata, ratones mata [ES] (BALBASTRE 1977)

Explicació: Les coses que provenen d'unes altres obtenen les qualitats d'aquestes (ABRIL 1996).

Font:

• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Abril Español (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català. Barcelona: Edicions 62.