A la casa dels joglars tothom balla el contrapàs

Variants i sinònims:

• A casa del joglar tothom balla el contrapàs (SALVAT 1930)
• A casa del juglás, tothom balla'l contrapás (ALADERN 1904)
  
• A casa del jutglàs, tothom balla el contrapàs (FITTER 1912)
  
• A la casa d'en Juglàs, tothom balla el contrapàs (vist al blog Reflexions en català)
• A la casa d'en Jutglàs, tothom balla el contrapàs (FARNÉS 1992)
• A la casa del joglar la canalla és balladora (AMADES 1951)
• A la casa del joglar, la companyia és balladora (FARNÉS 1992)
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (BALBASTRE 1977)
  
• A casa dels joglars, tothom balla el contrapàs (PERRAMON 1979) - (GIMENO 1989) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• En casa del alboguero, todos son albogueros [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)
• En casa del gaitero todos son danzantes [ES] (BALBASTRE 1977) - (DIÀFORA 1982)
• En casa del tamborilero todos son danzantes [ES] (FITTER 1912) - (SALVAT 1930)

Explicació:

• Refrany que explica la tendència innata en l'home de fer el que veu fer (SALVAT 1930).
  
• Per a qualsevol feina o afer cal actuar segons l'ambient (GIMENO 1989).
• L'home actua segons l'ambient (PERRAMON 1979).

Nota: Sobre jutglar/joglar, em sembla que amb el Diccionari català-valencià-balear en tindrem prou per treure'n el trellat. A l'entrada joglar hi diu:

1. JOGLAR (ant. escrit també juglar i jutglar). m.
[...]
Joglar (Juglar, Jutglà): llin. existent a Alfar, Begudà, Capsec, Figueres, Montagut, Olot, St. Feliu de G., Collsuspina, Folgaroles, Gurb, Manlleu, Papiol, Badalona, Vic, Tabèrnoles, etc.
Refr.—a) «Joglar pagat, fa mal so» (Vinaròs); «Tot joglar pagat d'avança, fa pas bon so» (Rosselló).—b) «En la casa dels joglars, tothom balla el contrapàs»: vol dir que les persones obren molt influïdes per l'ambient en què viuen.
Fon.: ʒuɣlá (Barc.); ʒugglá (pir.-or.); ʤugglá (Vinaròs).
Etim.: del llatí iocŭlāre, ‘que fa riure’, ‘que fa jocs’.

Per tant, és més antic jutglar que joglar, però per a dir la mateixa cosa i cap la possibilitat que existís realment el llinatge Jutglar o Jutglà on es va originar la dita, encara que penso que la relació directa és amb l'ofici i no pas amb el cognom.

Agraïments: Agraeixo a en Marc, del blog Reflexions en català, que comencés el debat sobre l'origen d'aquest refrany, i a Puigmalet, del blog Gazophylacium, que ens facilités les fonts de l'Aladern, Fitter i Salvat.

Font:

• Joseph Fitter (1912): Enciclopèdia Moderna Catalana.
• Salvat (1930): Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana. Barcelona: Salvat Editors.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.