El mort, al sot, i el viu, al rebost

Variants i sinònims:

• El mort, al sot, i el viu, al rebost (DIÀFORA 1982)
  
• V. Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Equivalents:

• El muerto al hoyo, y el vivo al bollo [ES] (GONZÁLEZ 1998)
• El muerto al hoyo, y el vivo al poyo [ES] (DIÀFORA 1982)

Comentari: Arran d'un comentari d'Annallis, trobo una variant d'aquest refrany, documentada posteriorment a (GONZÁLEZ 1998): El muerto al hoyo, y el vivo al bollo.

Explicació: Expressa que la vida ha de continuar malgrat el dolor pel traspàs de les persones estimades (GONZÁLEZ 1998).

Font:

• Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora.
• González 1998): Dichos y proverbios populares. Madrid: Edimat Libros. [ES]

Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon

Variants i sinònims:

• De qui és això? D'aquell que no ho veu (SAURA 1884)
  
• V. el mort, al sot, i el viu, al rebost
• V. lluny dels ulls, lluny del cor
• Ni els morts ni els absents, tenen amics ni parents (SAURA 1884)
  
• Vés-te'n, Anton, que el que queda ja es compon (SAURA 1884)
• Vés-te'n, Anton, que el qui resta ja es compon (BALBASTRE 1977)
  

Equivalents:

• A muertos y a idos no hay más amigos [ES] (SAURA 1884)
• Ojos que no ven, corazón que no siente (¿?) [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Vésten, Anton, que'l que queda ja's compon | De qui es aixó? de aquell que no ho veu | Lluny dels ulls, lluny del cor | Ni'ls morts ni'ls ausents, tenen amichs ni parents (SAURA 1884).

Nota: A mi em sembla que aquest equivalent de Balbastre (1977) no concorda gaire. Vegeu d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. També és il·lustrativa l'aportació d'Annallis en el comentari d'aquest article, que permet treure l'entrellat d'aquest embolic.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós

Variants i sinònims:

• Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós (Zèfir)
  
• Qui cava un sot, hi cau dins (surt a la Bíblia) (Zèfir)
• Qui juga amb foc acaba per cremar-se (DCVB) (Zèfir)

Equivalents: Si atizas a una serpiente, al final te pica [ES] (Zèfir).

Font: Zèfir (abril 2007) - Llista de professionals de la llengua catalana.