Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

Variants i sinònims:

• V. Del ric el remei, i del vell el consell
• Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell (SAURA 1884)

Equivalents: Del viejo el consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si tens de préndrer consell, prénlo sempre de home vell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Del ric el remei, i del vell el consell

Variants i sinònims:

• Del ric el remei, i del vell el consell (SAURA 1884)
• V. Si has de prendre consell, pren-lo sempre d'home vell

Equivalents: Del rico es dar remedio, y del viejo, consejo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Del rich lo remey, y del vell lo consell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells

Variants i sinònims: Dels pares quan són vells, no descuidis un punt d'ells (SAURA 1884).

Equivalents: Del padre en la vejez, baculo el buen hijo es [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: De los pares quant son vells, no'l descuydes un punt d'ells (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

El diable quan és vell es fa ermità

Variants i sinònims: El diable quan és vell es fa ermità (RÀDIO TARADELL 2008).

Equivalents: Harto de carne, el diablo se metió a fraile (RÀDIO TARADELL 2008).

Explicació: Els vells adopten una conducta més assenyada i diferent de quan eren joves (RÀDIO TARADELL 2008).

Font: (RÀDIO TARADELL 2008): El català de cada dia, del dia 13 de desembre de 2008, una secció de Ràdio Taradell.

Rectificar és de savis

Variants i sinònims:

• D'homes és errar (PUJOL I CAMPENY 2008)
• D'homes és errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884)
• De savis és mudar de consell (FARNÉS 1992)
• Dels homes és l'errar, de bèsties perseverar en l'error (SAURA 1884) - (FARNÉS 1992)
• És de savis mudar d'intent (FARNÉS 1992)
• És propi de savis mudar de parer (EIXIMENIS 1383)
• L'home vell muda consell (FARNÉS 1992)
• Rectificar és de savis (FARRÀS 1998) - (PUJOL 1999)

Equivalents:

• De hombres es errar, de bestias perseverar en el error [ES] (SAURA 1884) - (PUJOL I CAMPENY 2008)
• De prudente es mudar de consejo [ES] (FARNÉS 1992)
• De prudente he mudar conselho [PT] (FARNÉS 1992)
• Errare humanum est et confiteri errorem prudentis [LLA] [Trad.: errar és d'homes, i confessar l'error, de savis] (PERIS 2001)
• Il sabio muda conscio, il nescio no [IT] (FARNÉS 1992)
• Les rivières ne se précipitent pas plus vite dans la mer que les hommes dans l'erreur (Trad.: ) [FR] (PUJOL I CAMPENY 2008)
• Quiero ya mudar la condición [ES] (FARNÉS 1992)
• Rectificar es de sabios [ES]
• To err is human, to forgive divine (Trad.: Errar és humà, perdonar, diví) [EN] (PUJOL I CAMPENY 2008)

Parèmia segons la font original: De homes es errar (ó dels homes es l'errar), de bestias perseverar en lo error (SAURA 1884).

Explicació: Assenyala com a característica humana l‟equivocar-se (PUJOL I CAMPENY 2008).

Notes:

• L'equivalent llatí que aporta Peris (2001) correspon a Sant Jeroni (Ep. 57.12).
• La referència d'Eiximenis correspon al llibre Terç del crestiá, de 1383.

Font:

• He fet un estudi de paremiologia comparada de diverses obres a partir d'una qüestió plantejada al web Qüestionem, amb informacions de diverses obres bibliogràfiques, de la base de dades paremiològica pròpia i de consultes a Internet.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums.
• Afra Pujol i Campeny (2008): Els refranys: estudi i equivalències. 

El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia

Variants i sinònims:

• El cavall de regal, quan és vell, roda la sínia (SAURA 1884)
  
• Les torres més altes cauen (SAURA 1884)
• Qui està mòlt, pensi en demà (SAURA 1884)

Equivalents: De caballo de regalo a rocín de molinero [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Lo caball de regalo quant es vell roda la cinia | Las torres més altas cahuen | Qui está mòlt, pensia en demá (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Tot fa servei una vegada a l'any

Variants i sinònims:

• Hi ha coses velles, que valen més que les noves (SAURA 1884)
• Tot fa servei una vegada a l'any (SAURA 1884)

Equivalents: El buey viejo, arranca la gatuña del barbecho [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Tot fa servey una vegada al any | Hi ha cosas vellas, que valen més que las novas (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Si els vells fan de gaiters, què faran joves solters?

Variants i sinònims: Si els vells fan de gaiters, què faran joves solters? (SAURA 1884).

Equivalents: Cuando el cojo de amor muere, ¿qué hará quien andar puede? [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Si'ls vells fan de gayters, qué farán joves solters? (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Amb una caldera vella se'n troba una de nova

Variants i sinònims: Amb una caldera vella se'n troba una de nova (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803) - (SAURA 1884).

Equivalents:

• Con un caldero viejo se compra otro nuevo [ES] (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
• Con un caldero viejo se compra uno nuevo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original:
Ab una caldèra vèlla se n' troba una de nova (ESTEVE-BELVITGES-JUGLÁ 1803)
Ab una caldera vella s'en troba una de nova (SAURA 1884).

Font:

• Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I. Barcelona, 1803.
• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies

Variants i sinònims: Quan un vell fa «ninyeries», no li passen en vuit dies (SAURA 1884).

Equivalents:

• Capricho de viejo, no pasa luego [ES] (SAURA 1884)
• Pajar viejo presto se enciende [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Quant un vell fa ninyerias, no li passan en vuyt dias (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bou vell llaura dret

Variants i sinònims: Bou vell llaura dret (SAURA 1884).

Equivalents: Buey viejo, surco derecho [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella

Variants i sinònims: Beneita casa és aquella, que té olor de vell tota ella (SAURA 1884).

Equivalents: Bendita casa es aquella, que huele a antiguo toda ella [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Beneyta casa es aquella, que té olor de vell tota ella (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Home vell i acabalat, ben servit i respectat

Variants i sinònims:

• De l'home vell si és ric, tothom és parent o amic (SAURA 1884)
• Home vell i acabalat, ben servit i respectat (SAURA 1884)

Equivalents: A las barbas con dineros, honra hacen los caballeros [ES] (SAURA 1884).

Parèmia original segons la font: Home vell y acaudalat, ben servit y respectat (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A home vell, no li poses gros farcell

Variants i sinònims: A home vell, no li poses gros farcell (SAURA 1884).

Equivalents: A la res vieja, alíviale la reja [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: A home vell, no li poses gros farsell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Oli, vi i amic, és millor com més antic

Variants i sinònims:

• De vi, tocino i amic, és lo millor lo més antic (SAURA 1884)
• L'amic i el vi busca'l vell; però el tocino novell (SAURA 1884)
• Oli, vi i amic, és millor com més antic (SAURA 1884)
  

Equivalents:

• Aceite, vino y amigo, sea antiguo [ES] (SAURA 1884)
• Amigo viejo, tocino fresco y vino añejo [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: De vi, tocino y amich, es lo millor lo més antich | L'amich y'l vi busca'l vell; pero'l tocino novell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'home vell no li donis consell

Variants i sinònims:

• A l'home vell no li donis consell (SAURA 1884)
• Recorda't que l'home vell, no ha menester cap consell (SAURA 1884)

Equivalents:

• A buey viejo no le cates abrigo [ES] (SAURA 1884)
• A buey viejo no le cates majada, que él se la cata [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Al home vell no li dongas consell (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui barata, el cap se grata

Variants i sinònims:

• Qui barata, el cap se grata (PÀMIES 1997a)
• Qui barata la vella per la nova, pitjor la troba (PÀMIES 1997a)
• V. Qui bé està que no es mogui
  

Equivalents:

• El trueque del topo, los ojos por la cola [ES] (PÀMIES 1997a)
• Por buscar más contento tornóse su tiempo viento [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien bien tiene y mal escoge por mal que le venga no se enoje [ES] (PÀMIES 1997a)
• Quien anda en baratos la cabeza se rasca [ES] (PÀMIES 1997a)

Explicació: Adverteix que el qui deixa un bé cert per un altre de dubtós, a la fi té motiu de penedir-se (PÀMIES 1997a).

Nota: Documentat a un "Diccionario catalán-castellano", editat a Barcelona, de 1847 (PÀMIES 1997a).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].

El cor i els ulls mai no són vells

Variants i sinònims:

• El cor i els ulls mai no són vells (PÀMIES 1997)
• Els ulls mai no són vells (PÀMIES 1997)

Equivalents:

• Los ojos siempre son mozos [ES] (PÀMIES 1997)
• Los ojos y los oídos, siempre son niños [ES] (PÀMIES 1997)

Nota: També es diu només dels ulls: «Els ulls mai no són vells»(PÀMIES 1997).

Font: Víctor Pàmies i Riudor (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit). [En línia Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (pròleg i 50 primeres entrades)].

Lo novell treu lo vell

Variants i sinònims:

• Lo novell treu lo vell (PONS LLUCH 1993)
• Tot lo novell és bell (PONS LLUCH 1993)

Equivalents: Nuevo y bello, viene a ser lo mesmo [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Vol dir que les coses noves solen agradar només pel fet de llur novetat (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems

Variants i sinònims:

• Lo que en la juventut se malgasta, en la vellesa fa falta (SAURA 1884)
  
• Molts se'n van a l'hospital per no veure son cabal (PÀMIES 1997a)
  
• Procura tenir cabal, per no anar a l'hospital (PÀMIES 1997a)
  
• Qui a vint anys no té seny i a trenta no té cabal, a quaranta a l'hospital (Es diu a l'Empordà) (PÀMIES 1997a)
• Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital (SAURA 1884)
  
• Qui quan és jove no treballa (o qui de jove no treballa), quan és vell, dorm a sa palla (PONS LLUCH 1993)
• Si a trenta anys no saps, i a quaranta no tens, agafa una senalla i cerca fems (PONS LLUCH 1993)
• Si a vint no guanyes i a quaranta no tens, pren una senalla i cerca fems (PÀMIES 1997a)
  

Equivalents:

• Ahorrar para la vejez, ganar un maravedí y beber tres [ES] (SAURA 1884)
  
• Quien a los treinta no asesa, no comprará dehesa (PÀMIES 1997a)
• Quien a los veinte no puede, a los treinta no sabe y a los cuarenta no tiene; nunca podrá, sabrá ni tendrá [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació:

• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves (PONS LLUCH 1993).
• Significa que els esforços intel·lectuals i materials han de fer-se en la joventut (PONS LLUCH 1993).
• Vol dir que els guanys han de fer-se de joves, quan s'està en plenes facultats per aconseguir una bona vellesa (PONS LLUCH 1993).

Nota: També ho he trobat començant amb trenta anys i acabant amb cinquanta (PÀMIES 1997a)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Víctor Pàmies i Riudor (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit). [En línia En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (pròleg i 50 primeres entrades)].