Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida

Variants i sinònims: Amb alegre companyia, se sofreix la trista vida (SAURA 1884).

Equivalents: Con alegre compañia, mas grata es la triste vida [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Ab alegre companyia, se sufreix la triste vida (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Casa cumplida, en l'altra vida

Variants i sinònims: Casa cumplida, en l'altra vida (SAURA 1884).

Equivalents: Casa cumplida, en la otra vida [ES] (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Bordó i carabassa, vida regalada

Variants i sinònims:

• Bordó i carabassa, vida regalada (SAURA 1884)
  
• L'ofici de burgès, menjar, beure i no fer res (SAURA 1884)
  
• Per vagar, anar a sant Jaume (SAURA 1884)
• Vagabund i pelegrí, passa el temps pel camí (SAURA 1884)

Equivalents: Bordon y calabaza, vida holgada [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Bordó y carabassa, vida regalada | L'ofici de burgés, menjar, béurer y no fer res | Per vagar, anar a sant Jaume | Vagabundo y pelegrí, passa'l temps per lo camí (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per la vida es perd la vida

Variants i sinònims: Per la vida es perd la vida (SAURA 1884).

Equivalents: Anda el hombre a trote, para ganar su capote [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Per la vida's pert la vida (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada

Variants i sinònims: Mentre cria la dida bona vida; i quan la criatura és criada, ni dida ni dinada (SAURA 1884).

Equivalents: Ama sois, ama, mientras el niño mama; desde que no mama, ni ama ni nada [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: Mentres cria la dida bona vida; y quant la criatura es criada, ni dida ni dinada (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

A l'any primer més gasta el mort que el vivent

Variants i sinònims:

• A l'any primer més gasta el mort que el vivent (SAURA 1884)
• Un mort a la primeria, gasta més diners que en vida (SAURA 1884)

Equivalents: Al borracho fino no le basta agua ni vino [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Al any primer mes gasta'l mort que'l vivent | Un mort a la primeria, gasta mes diners que en vida (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mentre hi ha vida hi ha esperança

Variants i sinònims: Mentre hi ha vida hi ha esperança (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Mientras hay vida, la esperanza no sea perdida [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació:

• Es troba també en el refranyer de gairebé tots els països. Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja (AMADES 1951a).
• Vol dir que mentre no ens hem mort podem trobar solució a les dificultats. Aquest refrany figura també en el «Refranyer català comentat» de J. Amades, qui en dóna un possible origen (PONS LLUCH 1993).

Etimologia: v. Mentre hi ha vida hi ha esperança.

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Sa netedat és mitja vida

Variants i sinònims: Sa netedat és mitja vida (PONS LLUCH 1993).

Equivalents: Quien es limpio es sano [ES] (PONS LLUCH 1993).

Explicació: Mesura d'higiene sanitària (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

S'aigua bullida allarga sa vida

Variants i sinònims: S'aigua bullida allarga sa vida (PONS LLUCH 1993).

Equivalents:

• Agua mala, hervida y colada [ES] (PONS LLUCH 1993)
• El agua hervida alarga la vida [ES] (PONS LLUCH 1993)

Explicació: N'Oleguer Miró també el recollí a Catalunya i el publicà amb la seva equivalència en castellà: «agua mala, hervida y colada», i hi posa un comentari seu que diu: «... ja ho digué Hipòcrates» (PONS LLUCH 1993).

Font: Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».

Any nou, vida nova

Variants i sinònims: Any nou, vida nova (SAURA 1884).

Equivalents: Año nuevo, vida nueva [ES] (SAURA 1884).

Nota: El refrany català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Qui no fa quan pot, no fa quan vol

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• L'ocasió la pinten calba (SAURA 1884)
• La Mare de Déu només s'apareix una vegada en la vida (Migjorn)
• Quan en passen, fan de bon agafar (SAURA 1884)
• Qui no fa quan pot, no fa quan vol (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989)
  

Equivalents:

• Al buen dia, ábrele la puerta [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el anillo, pon el dedillo [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren el buen dado, échale la mano [ES] (SAURA 1884)
• Cuando te dieren la vaquilla, acude con la soguilla [ES] (SAURA 1884)
• La ocasión la pintan calva [ES] (BALBASTRE 1977) - (MIRAVITLLES 1989).

Parèmia segons la font original: Ara que'n van, es hora de agafan, ó quant ne passan, fan de bon agafar / La ocasió la pintan calva (SAURA 1884)

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Joan Miravitlles (1989): Diccionari general de barbarismes i altres incorreccions. Barcelona: Editorial Claret. Col·lecció «Pompeu Fabra», núm. 10.
• Migjorn (setembre del 2007): Llista adreçada a professionals (correctors, traductors, dinamitzadors lingüístics, professors en els diferents graus de l'ensenyament, etc.) estudiants i gent preocupada pel català.

Ell s'entén i balla sol

Variants i sinònims:

• Cadascú s'entén, com aquell que balla tot sol (SAURA 1884)
• Ell s'entén i balla sol (BALBASTRE 1977)
  
• Ell s'ho talla i ell s'ho cus (BALBASTRE 1977)
  
• Llibertat és vida (BALBASTRE 1977)

Equivalents:

• Cada uno se entiende y trastejaba de noche [ES] (SAURA 1884)
• Cada uno se entiende y trastejaba de noche y hurtaba las tejas al vecino [ES] (SAURA 1884)
• El buey suelto bien se lame [ES] (BALBASTRE 1977)
• El sabe donde le duele [ES] (BALBASTRE 1977)
• Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como [ES] (BALBASTRE 1977)

Parèmia segons la font original: Cada hu s'enten, com aquell que balla tot sol (SAURA 1884).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.

Qui la fa, la paga

Variants i sinònims:

• De callar mai se'n sap prou (Zèfir)
  
• El ruc callat, per savi és reputat (Zèfir)
• V. Mal fineix qui mal comença
• No hi ha millor paraula que la que queda per dir (Zèfir)
• Per la boca mor el peix (CONCA 1988)
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• Qui la fa, la paga (BALBASTRE 1977)
  
• Qui la fa que la pagui (PONS LLUCH 1993)
  
• Qui té boca s'equivoca (Zèfir)
• Qui trenca, paga (GIMENO 1989)
  
• Qui xerra, paga (Zèfir)
• Se te'n va la força per la boca (Zèfir)
• Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu (Zèfir)
• Tothom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules (Zèfir)

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
  
• Donde las dan, las toman [ES] (GIMENO 1989)
  
• El que la hace, la paga [ES]
  
• Muerto el perro se acabó la rabia [ES] (Zèfir)
• Por la boca muere el pez [ES] (Zèfir)
• Quien la hace que la pague [ES] (PONS LLUCH 1993)
  
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884) - (BALBASTRE 1977)

Explicació:

• Aquí també es parla de la immanència de la justícia; qui fa el dany l'ha de reparar (GIMENO 1989).
• Vol dir que qui ha comès una mala acció, és just que en pagui les conseqüències (PONS LLUCH 1993).
  
• Els mentiders acaben traint-se ells mateixos amb les seves pròpies paraules (Zèfir).

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic.
• Isabel Gimeno (1989): El llibre dels refranys catalans. Barcelona: Editorial De Vecchi.
• Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50».
• Zèfir (juliol 2004) - Llista de professionals de la llengua catalana.