A poc a poc anirem lluny

Variants i sinònims:

• A pas de bou, s'hi arriba prou (ESPUNYES 2007)
• A poc a poc anirem lluny (SAURA 1884)
  
• A poc a poc es va lluny (ESPUNYES 2007)
• A poc a poc fila la vella el floc (ESPUNYES 2007)
• V. A poc a poc i bona lletra
  
• A poc a poc s'encén el foc (ESPUNYES 2007)
• Allò (o el) que fa l'esverat sempre li surt esguerrat (ESPUNYES 2007)
• Amb paciència es guanya el cel (ESPUNYES 2007)
• Amb temps i palla maduren les nespres (ESPUNYES 2007)
• De gota en gota s'ompla la bota (SAURA 1884)
• V. De mica en mica s'omple la pica
• Massa de pressa cuinat, o és cru o està cremat (ESPUNYES 2007)
• Quan la senyora es vesteix, el rellotge no existeix (ESPUNYES 2007)
• Qui balla de pressa no balla bé (ESPUNYES 2007)
• Qui corre molt ve que cau (ESPUNYES 2007)
• Qui parla de pressa, tot ho vessa (ESPUNYES 2007)
• Qui va de pressa, plega tard (ESPUNYES 2007)
• Una altra empenta, i ja hi som (SAURA 1884)
• Xino-xano (o trinco-tranco) també s'hi arriba (ESPUNYES 2007)

Equivalents:

• Con otro ea llegaremos a la aldea [ES] (SAURA 1884)
• ¡Despacito y buena letra! [ES] (ESPUNYES 2007)
• Hoja a hoja se come la alcachofa [ES] (RESPED 2009)
  
• *Lo bueno, si breve, dos veces bueno [ES] (ESPUNYES 2007)
• Poco a poco hila la vieja el copo [ES] (ESPUNYES 2007)
• Vayamos por partes [ES] (ESPUNYES 2007)
• Vísteme despacio, que tengo prisa [ES] (ESPUNYES 2007)

Parèmia segons la font original: Poch á poch anirém lluny | De gota en gota s'ompla la bota | Una altra empenta, y ja hi som (SAURA 1884).

Nota: *: Espunyes (2007) pren com a expressió sinònima castellana 'Lo bueno, si breve, dos veces bueno', que jo no veig clara. De fet, consultant l'Optimot ofereix dues equivalències catalanes diferents. He obert fitxa a part s. v. Poques paraules i ben dites.

Font:

• Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.
• Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49».

Pels Reis, un pas d’anyell

Variants i sinònims: Pels Reis, un pas d’anyell (GARGALLO 2002).

Equivalents:

• A L’Epifania - ën pas da fürmia [‘formiga’] [PIEM] (GARGALLO 2002)
• A Pasquarella, un passo di vitella [‘vedella’] [IT] (GARGALLO 2002)
• Aux Rois, du pas d’une oie [‘oca’] [FR] (GARGALLO 2002)
• Por los Reyes un paso de bueyes [ES] (GARGALLO 2002)

Font: José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

D'un mal pas, sortir-ne prompte

Variants i sinònims:

• D'un mal pas, sortir-ne prompte (SAURA 1884)
• Mal pas, passar-lo de pressa (SAURA 1884)

Equivalents: A (o al) mal camino darle priesa [ES] (SAURA 1884)

Parèmia segons la font original: De un mal pas, surtirne prompte | Mal pas passarlo depressa (SAURA 1884).

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Ocell de pas, cop de canya

Variants i sinònims:

• Ara que en van, és hora d'agafar-ne (SAURA 1884)
• Aucell de pas, com de canya (SAURA 1884)
• Ocell de pas, cop de canya (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, cop de canya (o de maça) (AMADES 1951a)
• Ocell de pas, posa-li el llaç (FARNÉS 1913)
• Ocell de pas, trenca-li el braç (o un braç) (AMADES 1951a)
• Quan en passen, fan de bon agafar (FARNÉS 1913)
• Quan passa, cal aprofitar-se (FARNÉS 1913)
• Quan passi l'anyell, tira-li el mantell (FARNÉS 1913)

Equivalents: A este (o ave) que va de paso, cañazo [ES] (SAURA 1884).

Parèmia segons la font original: Aucell de pas, com de canya | Ara que'n van, es hora d'agafarne (SAURA 1884).



Nota: Crec que hi ha un error de transcripció i ha de ser 'cop' de canya, perquè tingui sentit el proverbi. Així l'he trobat en altres repertoris, com ara Farnés o Amades.


Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.

Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou

Variants i sinònims:

• Per santa Llúcia, allarga el dia un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal, per sant Esteve [26 de gener], un pas de llebre, per Ninou [‘Any Nou’], un pas de bou, pels Reis, un pas d’anyell, per sant Antoni [17 de gener], un pas de dimoni (GARGALLO 2002)
• Per santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre, per Any Nou un pas de bou (FONT 1900)

Equivalents:

• Da San Tomas da la bocia al nas, da Nadal el pas de ‘n gial, da Pascheta [‘Reyes] ‘n oreta[LAD] (GARGALLO 2002)
• El día Santa Lucía crez tanto ‘l día como la vieya espurre ‘l pie. Y el día santo Tomás, un pasín más [AST] (GARGALLO 2002)
• En principio y fin de año, crece el dia paso a paso [ES] (FONT 1900)
• Entà Senta-Luça, los jorns crèishen d’un saut de puça; Entà Nadau d’un saut de brau[‘toro’]. Enta’u prumer de l’an, d’un volet de hasan [‘gall’] [OC] (GARGALLO 2002)
• Entà Sta. Lúcia un saut de piuda [‘puça’], entà Nadau un saut de poth [‘gall’], entàCap d’An un pas de bò [‘bou’], entà (ar)Reis mieja ora creish [OC] (GARGALLO 2002)
• Por San Andrés [30 de novembre], crece el día un si es no es; por Santa Lucía, un paso de gallina; por Navidad, cualquiera lo verá [ES] (GARGALLO 2002)
• Por santa Lucía crez o día un palmo de pita [‘gallina’]; por san Xulián, un pulo de ran [‘salt de granota’]; por san Antón, un paso de boi; e por san Sebastián, xa ten unha hora máis [GL] (GARGALLO 2002)
• Por Santa Lucía, mengua la noche y crece el día un paso de gallina; por Navidad, ya lo echa de ver el harriero en el andar y la vejezuela en el hilar; por los Reyes, bobo, ¿no lo vedes? [ES] (GARGALLO 2002)
• Sant Tomás el sa slunga al dí da la boca fina al nas, ai fest da Nätal el cant d’un gall, a Paschèta un’ureta, a Sant Antòni un’ura bòna, a san Bias un’ura in pas [LOMB] (GARGALLO 2002)
• Un pouquiño crez o día pola santa Lucía; por san Tomé xa se lle ve; e por san Silvestre [31 de desembre] a chouto [‘salt’] de lebre [GL] (GARGALLO 2002)

Etimologia: Vegeu el blog Etimologies paremiològiques, s. v. Per Santa Llúcia, un pas de puça.

Nota: Diu Font (1900): «Fins á l'endemá de santa Llucia no s'allarga'l dia per la tarde, pro segueix escursantse pel matí, fins á la diada dels sants Reys. Comptat pels dos caps, los jorns 19, 21, 23 y 25 de decembre son los mes curts del any y fins al 30 del dit mes no comença á escursarse lanit. Los castellans diuen... en principio y fin de año, crece el dia paso á paso».

Font:

• Font (1900): Refráns de la llengua catalana. Sant Cugat del Vallès: Ed. Rourich (ed. facsímil. 3a edició, 1988).
• José Enrique Gargallo Gil (2002): Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania continua. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Revista «Estudis Romànics, XXIV». [ES].

Mal fineix qui mal comença

Variants i sinònims:

• Mal fineix qui mal comença (CONCA 1988)
  
• Qual la vida, tal la mort (SAURA 1884)
• Qui camina mal camí, no fa bon pas a la fi (SAURA 1884)
• V. Qui la fa, la paga

Equivalents:

• Como se vive, se muere [ES] (SAURA 1884)
• Quien mal anda, mal acaba [ES] (SAURA 1884)

Nota: El refrany en català és tret de CONCA (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4.

Font: Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor.